CATALÀ      ENGLISH
Print
PROGRAMA OFICIAL
2016 / 17

ASSIGNATURA

Teoria de la Comunicació i de la Informació

CRÈDITS ECTS6,00
CODI DE L'ASSIGNATURABCOI
IDIOMA EN QUÈ S'IMPARTEIXCatalà  Castellà  
ESTUDIS
CODI
TITULACIÓ
TIPUS
CURS
SEMESTRE
GCTV
Grau en Cinema i Televisió
Bàsica
Primer
----
GFCC
Tronc comú ciències de la comunicació
Bàsica
Primer
----
GPME
Grau en Periodisme
Bàsica
Primer
----
GPRP
Grau en Publicitat i Relacions Públiques
Bàsica
Primer
----

PREREQUISITS

No

CONEIXEMENTS PREVIS

No

ASSIGNATURES QUE S'HAN DE CURSAR SIMULTÀNIAMENT

No

DESCRIPCIÓ DE L'ASSIGNATURA

L’assignatura és una introducció general a la Teoria de la comunicació.

Teoria de la comunicació i de la informació ofereix eines per comprendre i analitzar la realitat diversa de la comunicació humana. Aquestes eines són, fonamentalment, conceptuals i pràctiques, i cal conèixer-les per iniciar els estudis de grau de la facultat. D’altra banda, el domini d’aquestes eines ha de fer possible que l’alumnat, en tant que éssers humans, adopti un punt de vista crític davant dels reptes que planteja el món actual.

Teoria de la comunicació i de la informació se centra, principalment, en l’estudi dels usos socials i culturals del fet comunicatiu humà, i, en aquest sentit, té en compte marcs teòrics que van des de la psicologia i la sociologia fins a la filosofia del llenguatge, l’hermenèutica, la semiòtica i l’anàlisi del discurs; és complementària, per tant, d’altres ensenyaments que s’imparteixen a la Facultat. Al mateix temps, conflueix també amb l’assignatura de Llengua i amb els dos Seminaris de primer curs, per tal de fer possible la millora de les competències expressives i lectores de l’alumnat.

Així, doncs, l’assignatura està plantejada des d’una perspectiva interdisciplinària, tal i com correspon al caràcter dels fenòmens que vol explicar. 

COMPETÈNCIES

Conèixer críticament la tradició humanística i la procedent de les ciències socials per poder aplicar aquest coneixement a l'anàlisi dels temes propis de la comunicació social.

CONTINGUTS

 

I.              COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ. LA INTERACCIÓ COMUNICATIVA

I.A. Definició de “comunicació” i de “feedback”

   I.B. Definició d’“informació”, i aproximació a les bases de la Teoria de la comunicació i de la informació

I.C. La Comunicació interpersonal. La interacció humana

I.D. UNITAT FORMATIVA 1: Diferències culturals: anàlisi de prejudicis i d’autoimatges (veure programa desenvolupat adjunt)

  Professorat: Marc Roig, Ferran Sáez

1. Actuació i definició de la situació social

2. Presentació de la persona en la vida quotidiana

3. Identitat i gènere

4. Gènere: autoimatges i prejudicis

5. Anàlisi de la interacció social

6. Diferències personals, diferències culturals 

 

II.           COMUNICACIÓ, CULTURA I SOCIETAT

II.A. Aproximació a la “cultura” i a la “societat”, i a la seva imbricació en la Comunicació humana

II.B. Àmbits i aspectes de la comunicació social

II.C. Conflictes comunicatius

 

III.         A LA RECERCA DEL SENTIT: ELS SIGNES. SEMIÒTICA. HERMENÈUTICA

III. A. Semiòtica. La semiosi. Aproximacions teòriques al signe. Àmbits de la Semiòtica: Sintaxi, Semàntica, Pragmàtica

III.B. Semiòtica. La qüestió de la significació: formalisme, subjectivisme, constructivisme. La construcció del sentit. Nivells de significació: denotació, connotació, mite, símbol

III.C. Semiòtica. La qüestió dels límits de la interpretació: racionalisme versus irracionalisme

III.D. Hermenèutica. L’hermenèutica literària com a “art de la interpretació”. L’hermenèutica filosòfica i la definició de l’“espai comú”

 

IV.          EINES D'ANÀLISI PRAGMÀTICA I SEMÀNTICA

IV.A. Anàlisi semàntica. El significat de paraules, d’oracions i d’enunciats

IV.B. Anàlisi pragmàtica. Els actes de parla

   IV.C. UNITAT FORMATIVA 2: Semàntica i pragmàtica (veure programa desenvolupat adjunt)

Professorat: Caterina Molina i Aníbal Salazar

1. Anàlisi semàntica

1.1. Significats denotatiu, connotatiu, temàtic i social

1.2. Anàlisi de textos periodístics i publicitaris

2. Anàlisi pragmàtica

2.1. Introducció a la pragmàtica lingüística

2.2. Enunciats. Actes de parla

2.3. Anàlisi de textos mediàtics

METODOLOGIA

Recursos metodològics de l’assignatura:

· Classe lectiva [només al bloc general]

· Exercicis individuals a classe

· Exercicis individuals fora de classe

· Lectura de textos (llibres, articles, capítols)

· Visionat de productes audiovisuals

· Presentacions a classe

· Preparació d’exàmens

· Realització d’exàmens

AVALUACIÓ

Avaluació general

 

La nota global de l’assignatura resulta de la relació de tres notes parcials:

1. Grup gran: 60%, dividit segons

· Examen final escrit: 40%

· Avaluació d’exercicis individuals: 20%

2. Unitat formativa 1 (Diferències culturals: prejudicis i autoimatges):

·  Avaluació d’exercicis individuals: 20%

3. Unitat formativa 2 (Exercicis d’anàlisi semàntica i pragmàtica):

· Avaluació d’exercicis individuals: 20%

 

 

Condicions de l’avaluació

 

L’alumnat, obligatòriament, ha d’aprovar, separadament, els tres blocs d'avaluació que componen l'assignatura: l'avaluació del bloc general i de les dues unitats formatives.

La presentació a la prova final (de primera i de segona convocatòria), tant al Grup gran com a les Unitats formatives, requereix, com a condició prèvia, que l’alumnat hagi fet i lliurat, quan i com corresponia, almenys el 70% dels exercicis programats.

 

a)   Primera convocatòria

–Si, a la primera convocatòria, algun dels tres blocs d'avaluació queda suspès, l’alumnat tindrà l'assignatura suspesa.

   b) Segona convocatòria

–L’alumnat només haurà de recuperar el bloc o els blocs d'avaluació pendents. (En el cas del bloc general o grup gran, tan sols és recuperable l'Examen; sigui quina sigui la nota dels Exercicis del bloc general en primera convocatòria, aquesta nota es mantindrà igual en segona convocatòria i continuarà sent el 33,3% de la nota del bloc general de l'assignatura.)

–Si no aconsegueix recuperar la part o les parts suspeses a la segona convocatòria, suspendrà tota l’assignatura: per al curs següent, haurà de matricular-se de la totalitat de l'assignatura, i haurà de tornar a examinar-se dels tres blocs d'avaluació.

 

Un cop aprovats els tres blocs de l'assignatura, es farà la mitjana aritmètica segons els percentatges indicats anteriorment. Tant a la primera com a la segona convocatòria, si la mitjana de l’assignatura és superior a 5, però s’ha suspès algun dels tres blocs, s’assignarà un 4.

 

Avaluació UF


Cadascuna de les Unitats formatives té un valor del 20% de la nota final.

L'avaluació es fa en base a exercicis pràctics.

L’avaluació es fa en base a un treball final que l'estudiant ha de lliurar una vegada finalitzades les sessions de la unitat (80% de la nota de la UF) i al seguiment continuat dels exercicis de la unitat (20%).

És condició prèvia i indispensable per presentar el treball final entregar un mínim del 70% dels informes individuals a classe. Si l'estudiant no entrega aquest mínim, rebrà una qualificació de "No presentat" de la Unitat formativa. En el cas d’un estudiant que, per causes majors, no pogués complir el 70% dels exercicis avaluables i, per tant, tingués un No Presentat en la primera convocatòria, a discreció del professor tindria dret a presentar-se a la segona convocatòria.

El treball final és un treball escrit, en grups de dues persones. 


Condicions d'avaluació de les UF

a) Primera convocatòria
Per aprovar cadascuna de les Unitats formatives cal haver fet i lliurat, quan i com corresponia, els informes de classe (un 70%) i el treball final.

b)Segona convocatòria
Per recuperar cadascuna de les Unitats formatives:
-En el cas que l'alumnat hagi lliurat els informes i el treball final, però tingui la Unitat formativa suspesa, haurà de fer una prova de recuperació que el professorat li concretarà personalment.

-La data de recuperació del treball final o de la prova serà el mateix dia de la data de l'examen del Grup gran.

 



CRITERIS D'AVALUACIÓ DE RESULTATS

 

1. Conèixer el marc teòric general de la comunicació social com a forma d'analitzar la comunicació humana. 

2. Conèixer els recursos bàsics d'interpretació dels signes per analitzar la seva funció en els mitjans de comunicació.

3. Conèixer les bases de la Semàntica i la Pragmàtica per aplicar-la a l'estudi de la informació i de qualsevol tipus de comunicació mediàtica. 

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

TEMA I: COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ. LA INTERACCIÓ COMUNICATIVA

(1) WATZLAWICK, Paul et al. “Algunos axiomas exploratorios de la comunicación”. Teoría de la comunicación humana. Barcelona: Herder, 1981, p. 49-79.

(2) GOFFMAN, Erving. “Fachada” y “Tergiversación”. La presentación de la persona en la vida cotidiana. Buenos Aires: Amorrortu Editores, 1994, p. 33-42/69-77.

(3) BOHM, David. “Sobre la comunicación”. Sobre el diálogo. Barcelona: Kairós, 1996, p. 23-27.

(4) SAU, Victòria. Segundas reflexiones feministas para el siglo XXI. Madrid: Horas y Horas, 2008, p.65-109.

(5) Galán Fajardo, Elena. "Construcción de género y ficción televisiva en España". Comunicar. Revista Científica de Comunicación y Educación, n. 28, 2007, p. 229-236

(6)SOLEY-BELTRAN, Patrícia. “Cuerpos ideales. Una aproximación interdisciplinaria al estudio de las modelos de moda”. Quaderns, núm. 26, 2010, p. 107-134.

TEMA II: COMUNICACIÓ, CULTURA I SOCIETAT. CONFLICTES COMUNICATIUS

(7) WEIL, Simone. "Estudio para una declaración de las obligaciones respecto al ser humano". Escritos de Londres y últimas cartas. Madrid: Trotta, 2000, pp. 63-70.

(8) METZGER, Wolfgang. Los prejuicios. Ensayo de caracterización psicológica y social. Barcelona: Herder, 1979, pp. 11-74.

 (9) ARENDT, Hannah. "Los dos-en-uno". La vida del espíritu. El pensar, la voluntad y el juicio en la filosofía y en la política. Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1984, p. 210-223.

TEMA III: A LA RECERCA DEL SENTIT: ELS SIGNES. SEMIÒTICA. HERMENÈUTICA

(10) CASTAÑARES, Wenceslao. “La semiótica de Peirce”, dins Anthropos. Charles Sanders Peirce. Razón e invención del pensamiento pragmatista. Barcelona: Anthropos Editorial, 2006, nº 212.

(11) GADAMER, Hans-Georg. “La diversidad de las lenguas y la comprensión     del mundo”. Arte y verdad de la palabra. Paidós, 1998, p. 111-130.

TEMA IV: EINES D’ANÀLISI PRAGMÀTICA I SEMÀNTICA

      (12) LEECH, Geoffrey. “Siete tipos de significado” y “Semántica y sociedad”. Semántica. Madrid: Alianza Editorial, 1985, p. 27-45/66-89.       

(La bibliografia corresponent a les Unitats formatives està inclosa en aquest llistat.)

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

No se n'indica.
PREPARAT PER:   
Antonio Maria Bueso Fernández Moscoso
DATA DE LA DARRERA REVISIÓ08/09/2016