CATALÀ   ESPAÑOL  
Print
PROGRAMA OFICIAL
2016 / 17

ASSIGNATURA

Sistemes de salut i benestar a les organitzacions

CRÈDITS ECTS3,00
CODI DE L'ASSIGNATURAA75102
IDIOMA EN QUÈ S'IMPARTEIXCatalà  
ESTUDIS
CODI
TITULACIÓ
TIPUS
CURS
SEMESTRE
WURH
Màster Universitari en Psicologia del Treball, Organitzacions i Recursos Humans
Obligatòria
Primer
2n

COMPETÈNCIES QUE L'ESTUDIANT ADQUIREIX EN EL MÒDUL

COMPETÈNCIES QUE L'ESTUDIANT ADQUIREIX

CT4-Que els estudiants demostrin iniciativa i proactivitat emprenent accions que millorin la qualitat i l'eficàcia de la gestió de persones.

CT5-Que els estudiants siguin capaços d'integrar els valors ètics en la pròpia conducta professional i en la gestió de les polítiques de recursos humans.

CE1-Que els estudiants sàpiguen com han de gestionar els recursos humans de l'organització en funció del context intern i extern.

CE2-Que els estudiants tinguin la capacitat de generar i implementar noves tècniques, idees i conceptes per a la millora de les persones i la gestió dels Recursos Humans.

CE3-Que els estudiants sàpiguen dissenyar mecanismes d'avaluació i millora de la salut física i emocional de les persones en el si d'una organització.

CE5-Que els estudiants coneguin i desenvolupin les polítiques pròpies de la gestió de recursos humans.


RESULTATS D’APRENENTATGE

- Els estudiants identifiquen els elements que condicionen la salut de les persones en l'organització. 

- Els estudiants saben com avaluar aquests elements i com intervenir per generar entorns més saludables.

REQUISITS PREVIS

REQUISITS PREVIS

No es requereixen.

CONTINGUTS D'APRENENTATGE ABORDATS EN EL MÒDUL

CONTINGUTS D'APRENENTATGE ABORDATS

Aquesta materia tracta de donar a conèixer els factors psicosocials que cal tenir en compte en l’estudi de la interacción entre la persona i el seu entorn laboral, la psicopatología laboral que en pot desencadenar, així com l’aplicació pràctica i posterior interpretació dels questionaris d’avaluació psicosocial. Es treballen paràmetres i criteris per la intervención psicosocial per la promoció d’un entorn laboral saludable així com la patologia psicosocial fruit de la manca de projectes de benestar i eficacia en un l’entorn laboral saludable.



1.    Context legal de la salut; més enllà de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

1.1.  La Salut un valor en la estratègia competitiva de les organitzacions.

1.2.  Prevenció dels riscos laborals de caràcter psicosocial. Ergonomia i Psicosociologia aplicada

1.2.1.    Condicions de treball versus organització del treball

1.2.2.    Significació del lloc de treball en l’adaptació laboral

1.3.  Qualitat de vida en el treball; organització del treball, salut i factors psicosocials.

1.3.1.    Emocions, salut i benestar

1.3.2.    Inteligencia emocional en el benestar de les persones en entorns laborals

1.4. Disfuncions i psicopatologia laboral

1.4.1.    Malaltia profesional i malaltia mental

1.4.2.    Malalties relacionades amb el treball o síndromes psicosocials (E, B, A, ADD)

 

2.    Avaluació i intervención en riscos psicosocials

2.1.  Avaluació dels riscos psicosocials

2.1.1.    Trets característics

2.1.2.    Sistemes de recollida de informació: Indicadors

2.1.3.    Fases de l’avaluació

2.1.4.    Metodología per l’avaluació dels factors psicosocials

2.2.  Mètodes per l’avalució del risc psicosocial

2.2.1.    El mètode

2.2.2.    Mètode FPSICO

2.2.3.    Mètode ISTAS 21

2.2.4.    Altres mètodes

2.3.  Definició i elecció d’una metodología per a la intervenció psicosocial

2.3.1.    Criteris per la promoció de la salut a les organitzacions

2.3.2.    Lideratge en l’organització del treball

2.3.3.    Estratègies i desenvolupament d’organitzacions saludables

 

3.    Benestar i promoció de la salut en les organitzacions

3.1.  Organitzacions saludables; noves perspectives

3.2.  Bones pràctiques per la promoció del benestar.

3.3.  Intervencions psicosocials sobre desordres emocionals per la promoció de la salut i el benestar en entorns laborals des de diferents criteris transversals.

METODOLOGIA D'ENSENYAMENT APRENENTATGE

METODOLOGIA D'ENSENYAMENT APRENENTATGE

La metodologia del mòdul combina diferents modalitats:

           Sessions teóriques d’exposició i reflexió dels continguts per part del professor

  • Lectures d’articles, textos fonamentals, llibres i la posterior exposició i discussió a classe en petits grups de treball

      Estudi de casos

      Desenvolupament d’activitats avaluatives individuals

SISTEMA D'AVALUACIÓ DE L'ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES I ESTRATÈGIES DE RECUPERACIÓ

SISTEMA D'AVALUACIÓ DE L'ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES I ESTRATÈGIES DE RECUPERACIÓ

L’avaluació de competències es farà a partir d’anàlisi de casos, exposicions d’activitats avaluatives, realitzades de manera individual o grupal, són indispensables per aprovar les competències de la materia. Els objectius d’aprenentatge serán valorats segons els seguents percentatges:

  • Evidencies escrites individuals, lectura-resum d’articles, resolució de casos, treball grupal; 50%
  • Examen de coneixements; 50%
• Per mitjà dels sistemes preparats a tal efecte i en el període establert per la facultat, l'estudiant haurà d'avaluar el mòdul. Aquesta avaluació forma part del procés d'ensenyament-aprenentatge i és molt important per al desenvolupament de la matèria, ja que ajudarà el professorat que l'imparteix a millorar la qualitat del pla docent.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

BIBLIOGRAFIA:

 

·         Cooper, C. L., y Williams, S. (1997) Creating healthy work organizations. Chichester: John Wiley and Sons.

 

·         Cox, T., Griffiths, A. J., Barlow, C. A., Randall, R. J., Thomson, L. E., y Rial-Gonzalez, E. (2000) Organisational interventions for work stress: a risk management approach. HSE Books, Sudbury.

 

·         Gracia, F.J., Martín, P., Rodríguez, I., y Peiró, J.M. (2001): Cambios en los componentes del significado del trabajo durante los primeros años de empleo: Un análisis longitudinal. Manuales de Psicología., vol. 17, nº 2, 201-217.

 

·         Goleman, D. (1995): La Inteligencia Emocional. Barcelona. Kairós.

·         Goleman, D. (1999): La Práctica de la Inteligencia Emocional. Barcelona. Kairós.

·         Karasek, R., y Theorell, T. (1990) Healthy Work: Stress, Productivity and the Reconstruction of Working Life. Basic Books, New York.

 

·         Karasek R, Theorell T. (1990). Healthy work. Stress, productivity, and the reconstruction of working life. New York: Basic Books.

 

·         Lazarus, R. S., y Folkman, S. (1984). Stress, Appraisal and Coping. Springer Publications, New York.

 

·         Luthans, F. (2002). Positive organizational behavior: developing and maintaining psychological strengths. Academy of Management Executive, 16, 57–72.

·         Luthans, F. y Youssef, C.M. (2004). Human, social and now positive psychological capital management: investing in people for competitive advantage. Organizational Dinamics, 33, 143-160.

·         Lyubomirsky, S., King, L. y Diener, E. (2005). The benefits of frequent positive affect: Does happiness lead to success? Psychological Bulletin, 131, 803-855.

·         Marie-France Hirigoyen. (1998)  El acoso moral: El maltrato psicológico en la vida cotidiana. Barcelona: Ed. Paidós.

 

·         Peiró, J. M.; Prieto, F. y Roe, R. A. (1996). El trabajo como fenómeno psicosocial. En J. M. Peiró y F. Prieto (eds.): Tratado de Psicología del Trabajo: Aspectos psicosociales del trabajo, vol. II. Síntesis: Madrid.

 

·         Peiró J.M.; Bravo, M.J. (1999)  Revista de psicología del trabajo y de las organizaciones  Número monográfico. Factores psicosociales de la prevención de riesgos laborales: perspectivas internacionales   Volumen 15. Núm. 2.

 

·         Peiró J.M. (1992) Desencadenantes del estrés laboral. Madrid. Ed. Eudema.

 

·         Peterson,M. y Wilson, J.F. (2002).The culture –work –health model and work stress. American Journal of Health Behavior, 26,16 –24.

·         Quick, J.C., & Tetrick, L. (2002). Handbook of occupational health psychology. Washington, DC: APA.

·         Salanova, M. (2005). Metodología WONT para la Evaluación y Prevención de Riesgos Psicosociales. Gestión Práctica de Riesgos Laborales, 14, 22-32.

·         Salanova, M., Bresó, E. y Schaufeli, W. B. (2005). Hacia un modelo espiral de las creencias de eficacia en el estudio del burnout y del engagement. Ansiedad y Estrés, 11, 215-

·         Salanova, M., Llorens, S., Cifre, E., y Martínez, I (2006). Metodología RED-WoNT. En Foment del treball nacional (ed.). Perspectivas de Intervención en Riesgos Psicosociales, Evaluación de riesgos. (pp. 131-154). Barcelona.

·         Salanova, M., Peiró, J.M. & Schaufeli, W.B. (2002). Self-efficacy Specificity and Burnout among Information Technology Workers: An extension of the Job Demands-Control Model. European Journal on Work and Organizational Psychology, 11, 1-25.

·         Schaufeli, W. B. y Bakker, A. B. (2004). Job demands, job resources and their relationship with burnout and engagement: A multi-sample study. Journal of Organizational Behavior, 25, 293-315.

·         Schaufeli, W., Salanova, M., González-Romá, V. y Bakker, A. (2002). The measurement of burnout and engagement: A confirmatory factor analytic approach. Journal of Happiness Studies, 3, 71-92.

·         Schaufeli, W.B. (2004). The Future of Occupational Health Psychology. Applied Psychology: An international review, 53, 502-517.

·         Seligman, M. E. P. (1999). The president’s address. American Psychologist, 54, 559–562.

·         Seligman, M.E.P. (2002). La auténtica felicidad. Barcelona. Ediciones B.

·         Seligman, M.E.P. (2004). Aprenda optimismo. Barcelona. De Bolsillo.

·         Snyder, C.R. Feldman, D.B., Taylor, J.D., Schroeder, L.L. y Adams, V. (2000). The roles of hopeful thinking in preventing problems and promoting strengths. Applied and Preventive Psychology: Current Scientific Perspectives, 15, 262-295.

·         Stanjovik, A.D. (2006). Development of a core confidence-higher order construct. Journal of Applied Psychology, 91, 1208-1224.

·         Taris, T.W. (2006). Bricks without clay: On urban myths in occupational health psychology. Work & Stress, 20, 99-104.

·         Ulrich, D., & Brockbank, W. (2006). La propuesta de valor de recursos humanos. Deusto.

·         Vázquez, C y G. Hervás (Eds.), Psicología Positiva: Bases científicas del bienestar y la resiliencia. Madrid: Alianza Editorial

·         Vázquez, C. y Ávila, Mª D. (1999). Optimismo Inteligente. Madrid. Alianza Editorial.

·         Vera, B. (2008). Psicología positiva. Madrid. Calamar ediciones.

·         Warr, P. (1990). The measurement of well-being and other aspects of mental health. Journal of Occupational Psychology, 63, 193-210.

·         Wilson, M. G., DeJoy, D. M., Vandenberg, R. J., Richardson, H. A. y McGrath, A.L. (2004). Work characteristics and employee health and well-being: Test of a model of healthy work organization. Journal of Occupational and Organizational Psychology, 77, 565 –588.

 

·         Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.

http://www20.gencat.cat/docs/eapc/Home/Publicacions/Textos%20legals/5%20Llei%2031_1995%20de%208%20de%20novembre%20de%20prevencio%20de%20riscos%20laborals/llei31_1995_2a.pdf

 

·         Llei 54/2003, de 12 de desembre, de reforma del marc normatiu de la prevenció de riscos laborals.

http://www20.gencat.cat/docs/eapc/Home/Publicacions/Textos%20legals/5%20Llei%2031_1995%20de%208%20de%20novembre%20de%20prevencio%20de%20riscos%20laborals/addenda_llei31_1995_2a.pdf

PREPARAT PER:   
Susana Rubiol Vilalta
DATA DE LA DARRERA REVISIÓ04/10/2016