CATALÀ     
Print
PROGRAMA OFICIAL
2016 / 17

ASSIGNATURA

Seminari 6: Pràctiques II

CRÈDITS ECTS8,00
CODI DE L'ASSIGNATURABSEM6P
IDIOMA EN QUÈ S'IMPARTEIXCatalà  
ESTUDIS
CODI
TITULACIÓ
TIPUS
CURS
SEMESTRE
GPME
Grau en Periodisme
Obligatòria
Tercer
----

PREREQUISITS

Haver estat avaluat al Seminari V.

CONEIXEMENTS PREVIS

No n’hi ha.

ASSIGNATURES QUE S'HAN DE CURSAR SIMULTÀNIAMENT

No n’hi ha.

DESCRIPCIÓ DE L'ASSIGNATURA

Premsa

El seminari serveix per descriure i reflexionar sobre la tasca i el paper dels periodistes als mitjans escrits. Per això, s’hi analitza amb esperit crític tot el procés d'elaboració de les informacions a la premsa, les agències de notícies, els ciberdiaris, etc. Els estudiants han d’entendre els components (gràfics i textuals) dels mitjans escrits per comprendre millor les produccions informatives. Igualment han de conèixer i aplicar els elements estilístics que configuren els principals gèneres periodístics (crònica, entrevista, reportatge, informe, etc.) i introduir-se en la producció d'informació pròpia per potenciar la seva versatilitat de cara a les seves pràctiques en empreses.

L’assignatura Seminari VI:Pràctiques, pertany al Mòdul 5, Fonaments de l’activitat professional del periodisme, i forma part dels crèdits obligatoris definits per la Facultat d’acord amb la legislació estatal.

En el seu contingut, el Seminari VI (Premsa) està estretament vinculat a les assignatures Llenguatge Periodístic I (Premsa) i Llenguatge Periodístic II (Premsa) del Mòdul 4, Fonaments disciplinaris del periodisme. I també és la continuació lògica del Seminari V del primer semestre de 3r. La seva realització es fa de manera paral·lela amb les Pràctiques Obligatòries també de segon semestre de 3r.

El Seminari VI (Premsa) és l’assignatura-eix que engloba els coneixements essencialment pràctics del seu mòdul. És l’espai pedagògic amb el grup més reduït d'estudiants (14 com a màxim) i té assignades 80 hores per a classes lectives i 120 hores de treball de l’estudiant.

El professor de Seminari és el tutor de l’estudiant no només d’aquesta assignatura sinó de totes les del semestre; per això, també orientarà els seus interessos acadèmics i professionals, i l’educarà en les actituds vitals per als seus estudis universitaris.


Ràdio

L’assignatura Seminari VI (Ràdio) pertany al Mòdul 5, Fonaments de l’activitat professional del periodisme, i forma part dels crèdits obligatoris definits per la Facultat d'acord amb la legislació estatal.

En el seu contingut, el Seminari VI (Ràdio) està estretament vinculat a les assignatures Llenguatge Periodístic I (Ràdio) i Llenguatge Periodístic II (Ràdio) del Mòdul 4, Fonaments disciplinaris del periodisme. I també és la continuació lògica i avançada del Seminari V (Ràdio) del primer semestre de 3r.

El Seminari VI (Ràdio) és l’assignatura-eix que engloba els coneixements essencialment pràctics del seu mòdul. És l’espai pedagògic amb el grup més reduït d'estudiants (14 com a màxim) i té assignades 80 hores per a classes lectives i 120 hores de treball de l’estudiant.

El professor de Seminari és el tutor de l’estudiant no només d’aquesta assignatura sinó de totes les del semestre; per això, també orientarà els seus interessos acadèmics i professionals, i l’educarà en les actituds vitals per als seus estudis universitaris.


Televisió

El seminari VI és, de fet, una continuació directe de l’anterior, impartit el primer semestre del curs. Per tant, el plantejament és idèntic. El que es fa és consolidar els coneixements adquirits, i aprofundir en les matèries impartides, pujant el nivell d’exigència.

També es té en compte que el seminari s’imparteix en paral·lel al període de pràctiques a empreses, per tant, es contempla la possibilitat d’incorporar alguna activitat específica de reforç que pugui interessar als alumnes.

L’assignatura Seminari VI (Televisió) pertany al Mòdul 5, Fonaments de l’activitat professional del periodisme, i forma part dels crèdits obligatoris definits per la Facultat d'acord amb la legislació estatal.

En el seu contingut, el Seminari VI (Televisió) està estretament vinculat a les assignatures Llenguatge Periodístic I (Televisió) i Llenguatge Periodístic II (Televisió) del Mòdul 4, Fonaments disciplinaris del periodisme. I també és la continuació lògica i avançada del Seminari V (Televisió) del primer semestre de 3r.

El Seminari VI (Televisió) és l’assignatura-eix que engloba els coneixements essencialment pràctics del seu mòdul. És l’espai pedagògic amb el grup més reduït d'estudiants (14 com a màxim) i té assignades 80 hores per a classes lectives i 120 hores de treball de l’estudiant.

El professor de Seminari és el tutor de l’estudiant no només d’aquesta assignatura sinó de totes les del semestre; per això, també orientarà els seus interessos acadèmics i professionals, i l’educarà en les actituds vitals per als seus estudis universitaris.

Comunicació Corporativa

L’assignatura Seminari VI (Comunicació Corporativa) pertany al Mòdul 5, Fonaments de l’activitat professional del periodisme, i forma part dels crèdits obligatoris definits per la Facultat d'acord amb la legislació estatal.

En el seu contingut, Seminari VI (Comunicació Corporativa) està estretament vinculada a l’assignatura obligatòria de Comunicació Corporativa del Mòdul 5 (Fonaments de l’activitat professional del periodisme). I també és la continuació lògica i avançada de la unitat formativa cursada a segon curs, dins de l’assignatura Introducció al periodisme, Les noves finestres del periodisme: la comunicació corporativa.

La realització d’aquest seminari es fa de manera paral·lela amb les Pràctiques Obligatòries del segon semestre de tercer curs.

Pel que fa als continguts, el seminari serveix per descriure i reflexionar sobre la tasca i el paper dels periodistes dins de les estructures de comunicació de les empreses i les institucions. Els estudiants ha de saber reconèixer els rols professionals que es poden desenvolupar en aquetes estructures, conèixer les eines de treball que s’utilitzen i poder aplicar-les en un entorn professional, de cara a les seves pràctiques en empreses.

Això implica treballar a tres nivells. Un de més teòric, on es presentaran els diversos rols professionals que es poden desenvolupar en un departament de comunicació, les eines que s’utilitzen i els grans escenaris que es poden trobar dins del sector.

En paral·lel al coneixement teòric de la realitat els gabinets de comunicació, en un nivell més pràctic, es treballaran els continguts específics per tal que els alumnes puguin dur a terme les tasques presentades: el concepte de la planificació, la creació de materials, redacció de notes de premsa, vídeos d’empresa, gestió de xarxes socials, eines de comunicació interna, etc.

Aquest seminari, a més, serveix de preparació per poder realitzar les Pràctiques Obligatòries durant el segon semestre.

El Seminari VI (Comunicació Corporativa) és l’assignatura-eix que engloba els coneixements essencialment pràctics del seu mòdul. És l’espai pedagògic amb el grup més reduït d'estudiants (14 com a màxim) i té assignades 80 hores per a classes lectives i 120 hores de treball de l’estudiant.

El professor de Seminari és el tutor de l’estudiant no només d’aquesta assignatura sinó de totes les del semestre; per això, també orientarà els seus interessos acadèmics i professionals, i l’educarà en les actituds vitals per als seus estudis universitaris.


 

COMPETÈNCIES

Premsa

Les competències que a continuació s’enumeren poden ser comunes a d’altres assignatures del mòdul V. Totes elles marquen els objectius d’aprenentatge de la pràctica periodística en el terreny del periodisme escrit. L’assoliment d’aquestes competències determinaran els aspectes avaluables del seminari.

1.- Capacitat i habilitat per al desenvolupament de les principals tasques periodístiques aplicant procediments periodístics. En el cas que ens ocupa aquestes tasques es correspondran amb les pròpies de la premsa escrita.

2.- Coneixement de la realitat professional del periodisme mitjançant l’estada en pràctiques en empreses de comunicació.

3.- Capacitat i habilitat per a comunicar en el llenguatge propi de la premsa, la ràdio i la televisió, en multimèdia o en nous suports (Internet). L’estudiant adquirirà el llenguatge propi de la premsa escrita.

4.- Capacitat i habilitat per a utilitzar les tecnologies i tècniques informatives i comunicatives. Seran les utilitzades a la redacció dels mitjans de premsa escrita.

Ràdio

Les competències que a continuació s’enumeren poden ser comunes a d’altres assignatures del mòdul V. Totes elles marquen els objectius d’aprenentatge de la pràctica periodística en el terreny del periodisme radiofònic. L’assoliment d’aquestes competències determinaran els aspectes avaluables del seminari.

1.-Capacitat i habilitat per al desenvolupament de les principals tasques periodístiques aplicant procediments periodístics. En el cas que ens ocupa aquestes tasques es correspondran amb les pròpies del mitjà radiofònic.

2.- Coneixement de la realitat professional del periodisme mitjançant l’estada en pràctiques en empreses de comunicació.

3.- Capacitat i habilitat per a comunicar en el llenguatge propi de la premsa, la ràdio i la televisió, en multimèdia o en nous suports (Internet).  L’alumne adquirirà el llenguatge propi de la ràdio.
 
4.- Capacitat i habilitat per a utilitzar les tecnologies i tècniques informatives i comunicatives. Seran les utilitzades a la redacció dels mitjans radiofònics.
 
Aquestes competències es concreten en els següents objectius:
Preparar l’estudiant per formar part d’un equip humà generador dels continguts propis d’una emissora de ràdio generalista de l’àmbit de Catalunya. Això vol dir que ha de consolidar els coneixements assolits al Seminari V (Ràdio) de redactor i productor d’informatius i introduir-se en les tasques de productor i guionista de programes. Les principals habilitats que ha de dominar l’estudiant són la redacció de textos en llenguatge periodístic radiofònic en tots els seus gèneres, les rutines de producció pròpies del mitjà (tant en informatius com en programes) i la locució de textos en un llenguatge formal estàndard adequats sempre al context professional requerit. Paral·lelament es continua fent un seguiment intens de l’actualitat i del tracte que en fan els mitjans.

Televisió

Les competències que a continuació s’enumeren poden ser comunes a d’altres assignatures del mòdul 5. Totes elles marquen els objectius d’aprenentatge de la pràctica periodística en el terreny del periodisme televisiu. L’assoliment d’aquestes competències determinaran els aspectes avaluables del seminari.

1.- Capacitat i habilitat per al desenvolupament de les principals tasques periodístiques aplicant procediments periodístics. En el cas que ens ocupa aquestes tasques es correspondran amb les pròpies de la Televisió.

2.- Coneixement de la realitat professional del periodisme mitjançant l’estada en pràctiques en empreses de comunicació.

3.- Capacitat i habilitat per a comunicar en el llenguatge propi de la premsa, la ràdio i la televisió, en multimèdia o en nous suports (Internet). L’alumne adquirirà el llenguatge propi del mitjà televisiu.

4.- Capacitat i habilitat per a utilitzar les tecnologies i tècniques informatives i comunicatives. Seran les utilitzades a la redacció televisiva.

Comunicació Corporativa

Les competències que a continuació s’enumeren poden ser comunes a d’altres assignatures del mòdul 5. Totes elles marquen els objectius d’aprenentatge de la pràctica periodística en el terreny de la comunicació corporativa. L’assoliment d’aquestes competències determinaran els aspectes avaluables del seminari.

1.- Capacitat i habilitat per al desenvolupament de les principals tasques periodístiques aplicant procediments propis de la professió i del mitjà. En aquest cas, les tasques es corresponen amb les pròpies de l’àmbit de la comunicació corporativa.

2.- Capacitat i habilitat per a comunicar en el llenguatge propi de les empreses i institucions.

3.- Capacitat i habilitat per a utilitzar les tecnologies i tècniques informatives i comunicatives, en l’àmbit de la comunicació empresarial i institucional. En aquest sentit, l’alumne ha de ser capaç d’aplicar el seu criteri periodístic i el seu coneixement de l’entorn mediàtic per a generar continguts de qualitat dins de les institucions.



CONTINGUTS

Premsa

1. Gèneres i formats
     1. 1. Crònica
     1. 2. Contra crònica
     1. 3. Anàlisi
2. El suport de la informació
    2. 1. Revistes especialitzades
    2. 2. Internet
    2. 3. Telefonia mòbil
3. L'estructura de la redacció
    3. 1. De l'editor al becari
    3. 2. Edicions i cobertura territorial
    3. 3. L'organització de la feina
    3. 4. Tecnologies
4. La presentació de la informació
    4. 1. Elements gràfics
    4. 2. Idees estructurades
    4. 3. Els errors més freqüents
5. Per escriure millor
    5. 1. L'art de captar l'atenció del públic
    5. 2. Sempre cal fugir dels tòpics
6. Gabinets de premsa
    6.1. Eines
    6.2. Xarxes socials

Ràdio

Allò que consideraríem el marc teòric d’aquest Seminari l’estudiant l’ha adquirit, en part, durant el Primer Semestre de 2n. en l’assignatura Introducció al Periodisme i especialment en el primer semestre de 3r. amb l’assignatura Llenguatge Periodístic I (Ràdio). En aquest sentit, el que fa el professor del Seminari és aprofundir en aquest temari i, especialment, dur-lo a la pràctica.

Els continguts del Seminari VI (que coincideix amb l’estada de l’estudiant al lloc de Pràctiques) se centren en el reforç dels gèneres informatius ( amb un aprofundiment en el gènere del reportatge i l’entrevista) i la introducció als diversos aspectes del programa magazine.

1. Reforç i consolidació de les característiques i usos del llenguatge radiofònic.
2. Reforç i consolidació dels gèneres radiofònics informatius. Consolidació de la notícia, el butlletí i la crònica. Reforç i aprofundiment del reportatge i l’entrevista. Reforç i aprofundiment del programa informatiu.
3. Introducció al programa magazine i als programes especials. Estructura i continguts. L’escaleta. Edició, redacció, producció.
4. Reforç i consolidació de les tècniques de locució.

Televisió

1. Pràctiques de treball davant la càmera. Gravació d'stand ups per signar cròniques.
2. L’entrevista amb “pla màster”.
3. Cobertura de reportatges en grups de dos alumnes. Rodatge, redacció, locució i edició.
4. Anàlisi detallat dels reportatges fets pels alumnes.
5. Exercicis de directes a partir de temes d’actualitat o sobre la lectura d’un llibre.
6. Gravació de dos informatius a partir dels reportatges elaborats.

Comunicació Corporativa

1. La comunicació interna dins de les organitzacions.

  • objectius i funcions de la comunicació interna
  • el comunicat intern
  • la revista
  • intranet
  • altres materials

2. La comunicació en situacions de crisis

  • planificació de missatges
  • eines i recursos a utilitzar

3. L’organització i comunicació d’esdeveniments i pseudoesdeveniments creats per l’empresa o institució.

4. La comunicació de la responsabilitat social de l’empresa- institució.

5. El protocol

6. Característiques dels diferents escenaris laborals

  • gabinets de comunicació interns i externs
  • gabinets de comunicació de diferents sectors professionals

              la comunicació a l’administració pública

              la comunicació a l’empresa pública

              la comunicació en el sector salut

              la comunicació en el tercer sector

              la comunicació en el sector esportiu

              la comunicació en els partits polítics

              la comunicació d’institucions religioses

              la comunicació en empreses multinacionals

 7. Expressió oral i presentacions en públic


METODOLOGIA

Premsa

Recursos metodològics de l’assignatura:

b)  Exercicis individuals a classe.
c)  Exercicis individuals fora de classe.
d)  Lectura de textos (llibres, articles, capítols).
e)  Visionat de productes audiovisuals.
f)   Exercicis en grup a classe.
g)  Exercicis en grup fora de classe.
h)  Exercicis pràctics amb equipaments tecnològics.
i)   Presentacions a classe.
j)   Participació a classe.
m) Tutories.

Les sessions d'aquesta matèria són essencialment pràctiques, tenint en compte, a més, que alhora s’està impartint l’assignatura Llenguatge Periodístic Premsa. Tot i que es presenta als estudiants els rudiments teòrics necessaris per avançar en aquest seminari, cal centrar-se preferentment en les tècniques específiques que reclamen els diferents mitjans escrits. La reflexió sobre l'ofici, les rutines productives i les variades dimensions de la professió també resulten molt útils. El vincle amb l'actualitat és constant. Les novetats del dia a dia proporcionen material de treball i, fins i tot, idees per ampliar la bibliografia bàsica del seminari. Aquesta formació garantirà el desenvolupament correcte de les pràctiques externes.

Ràdio

L’assignatura conté una sèrie d'exercicis individuals i en grup a partir dels eixos centrals del contingut i que es realitzaran tant a l'aula com a fora. El mètode és eminentment pràctic, per la qual cosa les sessions de treball, que són de tres hores de durada, es dedicaran la majoria de les vegades a fer activitats pròpies d’una redacció d’un mitjà radiofònic. En aquest entorn, doncs, es treballaran els aspectes teòrics i la metodologia pràctica de les tècniques de redacció, producció i locució exposades més amunt.

Perquè l’estudiant acabi adquirint les competències i els coneixements exigits en el Seminari, el professor realitzarà un seguit d’exercicis seguint les següents metodologies:

b)  Exercicis individuals a classe.
c)  Exercicis individuals fora de classe.
d)  Lectura de textos (llibres, articles, capítols).
e)  Visionat de productes audiovisuals / audició de productes radiofònics.
f)   Exercicis en grup a classe.
g)  Exercicis en grup fora de classe.
h)  Exercicis pràctics amb equipaments tecnològics.
i)   Presentacions a classe.
j)   Participació a classe.
m) Tutories.

Televisió

Recursos metodològics del seminari:

b) Exercicis individuals a classe. Treball individual a classe i plató. Sessions teòriques, tests tècnics, pràctiques de locució, anàlisi de reportatges.
c) Exercicis individuals fora de classe. Gravacions d’informatius.
e) Visionat de productes audiovisuals a classe.
f)  Exercicis en grup a classe. Treball conjunt de tot el seminari gravant informatius.
g) Exercicis en grup fora de classe. Treball, en grups de dues persones, fora de classe, cobrint informacions i fent cròniques.
h) Exercicis pràctics amb equipaments tecnològics. Treball en grups de dues persones editant reportatges a les sales d’edició.
j)  Participació a classe. 
m) Tutories.

Els alumnes hauran de millorar la seva capacitat en la gestió de les imatges. Un treball de càmera més àgil i amb més domini de l’equip de rodatge, així com del llenguatge visual.
També una millor prestació pel que fa a l’editatge, amb especial atenció al sentit del ritme, ràcords i seqüencialitat del reportatge.
Pel que fa a la vessant periodística, s’insistirà en l’estructura del discurs i en l’afinat de la redacció i locució.
 
En aquest semestre s’introdueix el treball davant la càmera. Tots els reportatges incorporaran un stand up o plató. En aquest sentit, es faran un seguit d’exercicis preparatoris específics.

Si en el primer semestre s’ensenyava el “com” es fa un reportatge per televisió, amb l’aprenentatge dels coneixements tècnics i periodístics bàsics, en el segon es busca, a més, que l’alumne adquireixi els criteris suficients per poder treballar de forma autònoma, prendre les decisions oportunes pel que fa al material i dades que necessita, i el seu valor, i la capacitat d’avaluar per sí mateixos la qualitat de la seva feina, eines imprescindibles per arribar a assolir un bon nivell professional.

Comunicació Corporativa

Recursos metodològics de l’assignatura:

b) Exercicis individuals a classe.
c) Exercicis individuals fora de classe.
d) Lectura de textos (llibres, articles, capítols).
e) Visionat de productes audiovisuals.
f) Exercicis en grup a classe.
g) Exercicis en grup fora de classe.
h) Exercicis pràctics amb equipaments tecnològics
i) Presentacions a classe.
j) Participació a classe.
m)Tutories

Les sessions de treball de seminari són bàsicament pràctiques, tenint en compte que s’està cursant l’assignatura de Comunicació Corporativa. Cada sessió, però, tindrà una part de contextualització teòrica del concepte a treballar, una part d’anàlisi d’exemples reals i una part de pràctica. Finalment el procés conclou amb l’anàlisi i avaluació dels continguts generats pels alumnes.




AVALUACIÓ

Premsa

L'estructura de l'avaluació serà la següent:

1.- Valoració personalitzada dels continguts dels exercicis pràctics de l’alumne, tant els individuals com en grup. Valoració també dels procediments de treball, les capacitats formals de l’alumne a l’hora de realitzar les activitats segons els criteris compartits per tot el professorat que imparteix l’assignatura (exemples: com s’afronten els encàrrecs del professor, lliurament a termini dels treballs, capacitat de solucionar problemes, dificultat per trobar els recursos necessaris, organització de la feina, quina és la presentació formal dels encàrrecs, correcció i superació dels propis errors, etcètera): 80%.

2.- Valoració de les actituds personals vinculades al treball universitari i professional (exemples: capacitat de treballar en equip, d’interacció i d'autonomia, participació en els debats, capacitat d'assumir riscos i fer front a les errades,  capacitat de superació, progrés i d'autoavaluació, etcètera): 20%.

Al marge de les avaluacions concretes de cada treball, el professor també farà una tutorització de l’estudiant. Això significa que a partir d’un mínim de dues tutories per semestre el professor exposarà a l’alumne quina és la valoració global de la feina realitzada per l’estudiant. Serà en la tutoria on el professor insistirà en les competències assolides per l’alumne però també en aquells aspectes a millorar per tal d’assolir plenament les competències exigides. Fruit d’aquestes tutories, el professor elaborarà dos informes de tutorització que formaran part de l’avaluació final de l’estudiant.

C Avaluació d’exercicis individuals
D Avaluació d’exercicis en grup
E Avaluació de treballs pràctics amb equipaments tecnològics
F Avaluació de presentacions a classe
G Avaluació de la participació a classe
I Informes de tutorització
J Avaluació d’actituds

RECUPERACIÓ:

En cas de suspendre el seminari, s’haurà de repetir totalment. 

Ràdio

En termes aproximatius, l'estructura de l'avaluació serà la següent:

1.- Valoració personalitzada dels continguts dels exercicis pràctics de l’alumne, tant els individuals com en grup. Valoració també dels procediments de treball, les capacitats formals de l’alumne a l’hora de realitzar les activitats segons els criteris compartits per tot el professorat que imparteix l’assignatura (exemples: com s’afronten els encàrrecs del professor, lliurament a termini dels treballs, capacitat de solucionar problemes, dificultat per trobar els recursos necessaris, organització de la feina, quina és la presentació formal dels encàrrecs, correcció i superació dels propis errors, etcètera): 80%.

2.- Valoració de les actituds personals vinculades al treball universitari i professional (exemples: capacitat de treballar en equip, d’interacció i d'autonomia, participació en els debats, capacitat d'assumir riscos i fer front a les errades, capacitat de superació, progrés i d'autoavaluació, etcètera): 20%.

Al marge de les avaluacions concretes de cada treball, el professor també farà una tutorització de l’estudiant. Això significa que a partir d’un mínim de dues tutories per semestre el professor exposarà a l’alumne quina és la valoració global de la feina realitzada per l’estudiant. Serà en la tutoria on el professor insistirà en les competències assolides per l’alumne però també en aquells aspectes a millorar per tal d’assolir plenament les competències exigides. Fruit d’aquestes tutories, el professor elaborarà dos informes de tutorització que formaran part de l’avaluació final de l’estudiant.

C Avaluació d’exercicis individuals
D Avaluació d’exercicis en grup
E Avaluació de treballs pràctics amb equipaments tecnològics
F Avaluació de presentacions a classe
G Avaluació de la participació a classe
I Informes de tutorització
J Avaluació d’actituds

RECUPERACIÓ:

En el cas de suspendre el seminari s’haurà de repetir totalment. 

Televisió

En termes aproximatius, l'estructura de l'avaluació serà la següent:

1.- Valoració personalitzada dels continguts dels exercicis pràctics de l’alumne, tant els individuals com en grup. Valoració també dels procediments de treball, les capacitats formals de l’alumne a l’hora de realitzar les activitats segons els criteris compartits per tot el professorat que imparteix l’assignatura (exemples: com s’afronten els encàrrecs del professor, lliurament a termini dels treballs, capacitat de solucionar problemes, dificultat per trobar els recursos necessaris, organització de la feina, quina és la presentació formal dels encàrrecs, correcció i superació dels propis errors, etcètera): 80%.

2.- Valoració de les actituds personals vinculades al treball universitari i professional (exemples: capacitat de treballar en equip, d’interacció i d'autonomia, participació en els debats, capacitat d'assumir riscos i fer front a les errades, capacitat de superació, progrés i d'autoavaluació, etcètera): 20%.

Al marge de les avaluacions concretes de cada treball, el professor també farà una tutorització de l’estudiant. Això significa que a partir d’un mínim de dues tutories per semestre el professor exposarà a l’alumne quina és la valoració global de la feina realitzada per l’estudiant. Serà en la tutoria on el professor insistirà en les competències assolides per l’alumne però també en aquells aspectes a millorar per tal d’assolir plenament les competències exigides. Fruit d’aquestes tutories, el professor elaborarà dos informes de tutorització que formaran part de l’avaluació final de l’estudiant

C.- Avaluació d’exercicis individuals, en els quals es demostri la capacitat d’interpretar la realitat en clau de periodisme televisiu i la capacitat d’estructurar, redactar i locutar el gènere del reportatge.

D.- Avaluació d’exercicis en grup, en els quals es demostri bona actitud, implicació i autoexigència en l’estructuració, redacció i locució del reportatge.

E.- Avaluació de treballs pràctics amb equipaments tecnològics, a partir dels quals es demostri la capacitat d’aprenentatge i la millora constant en els equips de rodatge i edició.

G.- Avaluació de participació a classe a partir de l’assistència obligatòria. Donat que l’avaluació és contínua, es valora especialment l’evolució positiva que, des d’un punt de vista global, demostri haver experimentat l’alumne al llarg del semestre.

I Informes de tutorització

J Avaluació d’actituds

RECUPERACIÓ:

En cas de suspendre el seminari, la recuperació consistirà a repetir-lo totalment. 

Comunicació Corporativa

Pel que fa a l’avaluació del treball realitzat per l’alumne a Seminari, l’avaluació global serà continuada. L’avaluació global es farà a partir d’aquests paràmetres:

C) Avaluació d’exercicis individuals.
D) Avaluació d’exercicis en grup.
E) Avaluació de treballs pràctics amb equipaments tecnològics.
F) Avaluació de presentacions a classe.
G) Avaluació de la participació a classe.
J) Avaluació d’actituds.

En termes aproximatius, l'estructura de l'avaluació serà la següent:

1) Valoració personalitzada dels continguts dels exercicis pràctics de l’alumne, tant els individuals com en grup. Valoració també dels procediments de treball, les capacitats formals de l’alumne a l’hora de realitzar les activitats segons els criteris compartits per tot el professorat que imparteix l’assignatura (exemples: com s’afronten els encàrrecs del professor, lliurament a termini dels treballs, capacitat de solucionar problemes, dificultat per trobar els recursos necessaris, organització de la feina, quina és la presentació formal dels encàrrecs, correcció i superació dels propis errors, etcètera): 80%.

2) Valoració de les actituds personals vinculades al treball universitari i professional (exemples: capacitat de treballar en equip, d’interacció i d'autonomia, participació en els debats, capacitat d'assumir riscos i fer front a les errades, capacitat de superació, progrés i d'autoavaluació, etcètera): 20%.

Al marge de les avaluacions concretes de cada treball, el professor també farà una tutorització de l’estudiant. Això significa que a partir d’un mínim de dues tutories per semestre el professor exposarà a l’alumne quina és la valoració global de la feina realitzada per l’estudiant. Serà en la tutoria on el professor insistirà en les competències assolides per l’alumne, però també en aquells aspectes a millorar per tal d’assolir plenament les competències exigides. Fruit d’aquestes tutories, el professor elaborarà dos informes de tutorització que formaran part de l’avaluació final de l’estudiant. (I)

RECUPERACIÓ:

El seminari no es pot recuperar i en cas de suspendre’l caldrà repetir-lo. 


CRITERIS D'AVALUACIÓ DE RESULTATS

Premsa

Competència 1:

L’alumne ha de demostrar que ha adquirit la capacitat de desenvolupar-se perfectament en la pràctica de les principals tasques periodístiques pròpies dels mitjans escrits.

Competència 2:

L’alumne ha de demostrar que ha adquirit el coneixement de la realitat professional del periodisme escrit mitjançant l’estada en pràctiques en empreses de comunicació.

Competència 3:

L’alumne ha de demostrar la seva capacitat i habilitat per a comunicar en el llenguatge de la premsa. En concret, ha de saber produir material d’acord amb les normes dels gèneres propis dels mitjans escrits.

Competència 4:

L’alumne ha de demostrar la capacitat i habilitat per a utilitzar les tecnologies i tècniques informatives i comunicatives pròpies d’una redacció de premsa escrita: programari de processament de texts, maquetació, etc.

Ràdio

Competència 1:

L’alumne ha de demostrar que ha adquirit la capacitat de desenvolupar-se perfectament en la pràctica de les principals tasques periodístiques pròpies dels mitjans radiofònics.

Competència 2:

L’alumne ha de demostrar que ha adquirit el coneixement de la realitat professional del periodisme radiofònic mitjançant l’estada en pràctiques en empreses de comunicació.

Competència 3:

L’alumne ha de demostrar la seva capacitat i habilitat per a comunicar en el llenguatge propi de la ràdio. A part de redactar textos en llenguatge radiofònic, l’estudiant ha de saber-ne fer la locució amb el to i l’estil adequats a cada producte determinat. En el Seminari VI (Ràdio) es posa especial èmfasi als gèneres propis del programa magazine, ja que al Seminari V (Ràdio) el centre d’interès són els gèneres informatius.

Competència 4:

L’alumne ha de demostrar la capacitat i habilitat per a utilitzar les tecnologies i tècniques informatives i comunicatives pròpies d’una redacció de premsa escrita. Ha de dominar els recursos d’edició i realització d’àudios per a Ràdio, especialment els que proporciona el programa Dalet, que és el que està instal·lat als estudis de la Facultat.

Televisió

Competència 1:

L’alumne ha de demostrar que ha perfeccionat la capacitat de desenvolupar-se en la pràctica de les principals tasques periodístiques, incloses les més sofisticades, pròpies del mitjà televisiu.

Competència 2:

L’alumne ha de demostrar la capacitat i habilitat per a utilitzar amb criteri les tecnologies i tècniques informatives i comunicatives pròpies d’un departament de reporters televisius.

Competència 3:

L’alumne ha de demostrar la seva capacitat i habilitat per a comunicar en el llenguatge propi del mitjà televisiu.

Competència 4:

L’alumne haurà de demostrar la seva capacitat i habilitat per a utilitzar les tecnologies i tècniques informatives i comunicatives utilitzades a la redacció televisiva.

Comunicació Corporativa

Competència 1:

L’estudiant ha de demostrar que ha adquirit la capacitat de desenvolupar-se perfectament en la pràctica de les principals tasques periodístiques pròpies dels departaments de premsa i departaments de comunicació de les organitzacions.

Competència 2:

L’estudiant ha de demostrar que ha adquirit la capacitat i l’habilitat per a comunicar en el llenguatge periodístic que es genera des de les organitzacions.

Competència 3:

L’estudiant ha de demostrar la capacitat i habilitat per a utilitzar les tecnologies i tècniques informatives i comunicatives aplicades a un departament de premsa.




BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Premsa

Els alumnes hauran de llegir, íntegrament o parcialment, els següents llibres:

BURGUET, F. (2008). Las trampas de los periodistas. Barcelona: Trípodos.

GRIJELMO, Á. (1997). El estilo del periodista. Madrid: Taurus.

MANNING, P. (2001). News and news sources. Londres: Sage.

MICÓ, J. L. (2006). Periodisme a la xarxa. Vic: Eumo.

Ràdio

CUNÍ, Josep. La ràdio que triomfa. L’abecedari d’això que en diem magazine. Barcelona, Pòrtic 1999.

MARTÍ, Josep Maria. De la idea a l’antena. Tècniques de programació radiofònica. Pòrtic 2000. Barcelona.

MARTÍNEZ-COSTA, Maria del Pilar / MORENO, Elsa. Programación radiofónica: arte y técnica del diálogo entre la radio y su audiencia. Barcelona: Ariel, 2004.

MARTÍNEZ-COSTA PÉREZ, M. del Pilar. La Crónica radiofónica. Madrid: Instituto Oficial de Radio y Televisión, 2008.

HERRERA DAMAS, Susana. Cómo elaborar reportajes en radio. Buenos Aires: La Crujía, 2008.

BEAMAN, Jim. Interviewing for radio. London; New York: Routledge, 2000

En el Seminari VI (Ràdio) es farà almenys un treball a partir d’una lectura obligatòria, d’un text no teòric sinó de contingut literari-periodístic, que dependrà de cada grup, i que pot estar estretament vinculat amb l’actualitat, per la qual cosa els títols a triar es decidiran a començament de cada seminari. Aquests són alguns d’entre els quals es podria triar la lectura:

CERCAS, Javier. Anatomía de un instante. Barcelona: Mondadori, 2009.

KASPUSCINSKY, Ryszard. Un dia més de vida. Barcelona: Empúries, 2008.

PORTA, Carles. Tor, tretze cases i tres morts. Barcelona: La campana, 2006.

OLEAQUE, JOAN M. Des de la tenebra: un descens al cas Alcàsser. Barcelona: Empúries, 2002.

ESCRIBANO, Francesc. Compte enrere. La història de Salvador Puig Antich. Barcelona: Edicions 62, 2001.

KASPUSCINSKY, Ryszard. El emperador. Barcelona: Anagrama, 1989.

CARLIN, John. El factor humà. Barcelona: La Campana, 2009.

CAPOTE, Truman. A sang freda. Barcelona: Proa, 2006.

Televisió

BANDRÉS, E. / GARCIA AVILÉS, J.A. / PÉREZ,G. / PÉREZ,J. El periodismo en la televisión digital. Barcelona: Paidós, 2000.

OLIVA,LL. / SITJÀ, X. Las noticias en radio y televisión. Barcelona: Ediciones Omega, 2007.

VILALTA,J. El reportero en acción. Notícia, reportaje y documental en televisión. Barcelona: Edicions UB, 2007.

GIMENO,G. / PERALTA,M. El llenguatge de les notícies de televisió. Barcelona: Editorial UOC, 2007.

Comunicació corporativa

El professor de cada un dels grups de seminari podrà fer llegir obligatòriament un llibre o alguns capítols d’algun dels llibres que apareixen a continuació, de la qual cosa n’informarà en el seu moment al llarg del semestre.

BEL MALLÉN, J.I. (2004) Comunicar para crear valor. La dirección de comunicación en las organizaciones. Pamplona: EUNSA

CERVERA FANTONI, A. (2004) Comunicación total. Madrid: Editorial ESIC

FERNÁNDEZ, S. (2007) Cómo gestionar la comunicación en organizaciones públicas y no lucrativas. Madrid: Narcea Ediciones.

GARCIA OROSA, B. (2009) Gabinetes de comunicación on line. Claves para generar información corporativa en la red. Sevilla; Zamora: Comunicación social, ediciones y publicacions.

MORATÓ, J. (2012) La comunicació corporativa. Barcelona: Editorial UOC

VILANOVA, N. (2013) Micropoderes. Comunicación interna para empresas con futuro. Barcelona: Plataforma editorial.


BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

Premsa

En el seu moment, si s'escau, el professor indicarà capítols de consulta d’algun d’aquests llibres:

DE FONTCOBERTA, M. (1993). La noticia. Pistas para percibir el mundo. Barcelona: Paidós.

DIEZHANDINO, P. (1994). El quehacer informativo. Bilbao: Universidad del País Vasco.

GOMIS, L. (1991). Teoría del periodismo. Cómo se forma el presente. Barcelona: Paidós.

LÓPEZ, M. (1995). Cómo se fabrican las noticias. Fuentes, selección y planificación. Barcelona: Paidós.

MARTÍNEZ ALBERTOS, J. L. (1991). Curso general de redacción periodística. Madrid: Paraninfo.

SALAVERRÍA, R.; NEGREDO, S. (2008). Periodismo integrado. Convergencia de medios y reorganización de redacciones. Barcelona: Sol90 Media.

Ràdio

No n'hi ha.

Televisió

El professor indicarà quan sigui necessari els capítols interessants dels següents llibres:

CANTAVELLA, J. / SERRANO, J.F. Redacción para periodistas: informar e interpretar. Barcelona: Ariel, 2004.

CASTILLO, J. M. Televisión y lenguaje audiovisual, IORTV 2004

DÍAZ ARIAS, R. Periodismo en televisión: entre el espectáculo y la realidad. Barcelona: Editorial Bosch, 2006.

PERALTA, M. Teleinformatius. Barcelona: Editorial Trípodos, 2006.

PÉREZ GÓMEZ,G. Curso básico de periodismo audiovisual. Pamplona: EUNSA. 2003.

RODRÍGUEZ PASTORIZA;F. La mirada en el cristal. La información en televisión. Madrid.

SOLER, Ll. La realización de Documentales y reportajes para TV, Editorial Cims 97

ÚBEDA, J. Reportatge a TV: el model americà, Íxia Llibres 1992

Editorial Fragua, 2003.

Comunicació corporativa

ALMENDRA, J (et alt.). (2005) Comunicación interna en la empresa. Barcelona: Editorial UOC.

ARROYO, L. / YUS, M. (2008) Los cien errores de la comunicación de las organizaciones. Madrid: Editorial ESIC.

COSTA, J.J. (2001) Imagen corporativa en el siglo XXI. Buenos Aires: la Crujía.

FERNÁNDEZ, S. (2007) Como gestionar la comunicación en organizaciones públicas y no lucrativas. Madrid: Ed. Narcea.

FITA, J. (1999) Comunicación en programas de crisis. Barcelona: Gestión 2000.

GARCÍA JIMÉNEZ, J. (1998) La Comunicación Interna. Madrid: Jesús García Jiménez.

GONZÁLEZ SOLAS, J. (2002) Identidad visual corporativa. La imagen de nuestro tiempo. Madrid: Síntesis.

GONZÁLEZ HERRERO, A. (1998) Marketing preventivo: la comunicación de crisis en la empresa. Barcelona: Bosch Casa Editorial.

KAPFERER, J.N. (1994) La marca, capital de la empresa. Barcelona:Planeta d’Agostini.

LÓPEZ-QUESADA GIL, M. (2003) ¡Estamos en crisis! Madrid: CIE Dossat 2000.

MAAREK, P.J. (1997) Marketing político y comunicación. Claves para una buena información política. Barcelona: Paidós.

ONGALLO, C. (2000) Manual de Comunicación. Guía para gestionar el conocimiento, la información y las relaciones humanas en empresas y organizaciones. Madrid: Dykinson.

PIÑUEL, J.L. (1998) Teoría de la comunicación y gestión de las organizaciones. Madrid: Síntesis.

RAMÍREZ, T. (1996) Gabinetes de Comunicación. Funciones, disfunciones e incidencia. Barcelona: Bosch Comunicación.

ULMER, R., SELLNOW, T. & SEEGER, M. (2007) Effective crisis communication. USA: SAGE Publications

VILLAFAÑE, J.J. Imagen Positiva. Gestión estratégica de la imagen de las empresas. Madrid: Pirámide, 1998




PREPARAT PER:   
Sonia de Jaime Rodríguez • Rafael De Ribot Torrella • Pere Franch Puig • Maria Carmen Fernández López • Josep Lluís Micó Sanz • Josep Vicent Sanchis Llàcer • Marçal Sintes Olivella • Luis Miguel Garcia Marrasé • Mireia Prats Riera
DATA DE LA DARRERA REVISIÓ22/07/2016