CATALÀ   ESPAÑOL  
Print
PROGRAMA OFICIAL
2016 / 17

ASSIGNATURA

Seminari 5: Pràctiques I

CRÈDITS ECTS8,00
CODI DE L'ASSIGNATURABSEM5P
IDIOMA EN QUÈ S'IMPARTEIXCatalà  Castellà  
ESTUDIS
CODI
TITULACIÓ
TIPUS
CURS
SEMESTRE
GPME
Grau en Periodisme
Obligatòria
Tercer
----

PREREQUISITS

No n’hi ha.

CONEIXEMENTS PREVIS

No n’hi ha.

ASSIGNATURES QUE S'HAN DE CURSAR SIMULTÀNIAMENT

No n’hi ha.

DESCRIPCIÓ DE L'ASSIGNATURA

Premsa

El seminari serveix per descriure i reflexionar sobre la tasca i el paper dels periodistes als mitjans escrits. Per això, s’hi analitza amb esperit crític tot el procés d'elaboració de les informacions a la premsa, les agències de notícies, els ciberdiaris, etc. Els estudiants han d’analitzar els components (gràfics i textuals) dels mitjans escrits per comprendre millor les produccions informatives. Igualment han de conèixer i aplicar els elements estilístics que configuren els principals gèneres i subgèneres periodístics (notícia, perfil, informe, reportatge, entrevista, etc.) i introduir-se en la producció d'informació pròpia per potenciar la seva versatilitat de cara a les seves pràctiques en empreses.

L’assignatura Seminari V, pertany al Mòdul 5, Fonaments de l’activitat professional del periodisme, i forma part dels crèdits obligatoris definits per la Facultat d’acord amb la legislació estatal.

En el seu contingut, el Seminari V (Premsa) està estretament vinculat a les assignatures Llenguatge Periodístic I (Premsa) i Llenguatge Periodístic II (Premsa) del Mòdul 4 (Fonaments disciplinaris del periodisme). I també és la continuació lògica i avançada del Seminari IV: Introducció al Periodisme del segon semestre de 2n. A més, aquest seminari serveix de preparació per poder realitzar les Pràctiques Obligatòries durant el segon semestre.

El Seminari V (Premsa) és l’assignatura-eix que engloba els coneixements essencialment pràctics del seu mòdul. És l’espai pedagògic amb el grup més reduït d'estudiants (14 com a màxim) i té assignades 80 hores per a classes lectives i 120 hores de treball de l’estudiant.

El professor de Seminari és el tutor de l’estudiant no només d’aquesta assignatura sinó de totes les del semestre; per això, també orientarà els seus interessos acadèmics i professionals, i l’educarà en les actituds vitals per als seus estudis universitaris.

Ràdio

L’assignatura Seminari V (Ràdio) pertany al Mòdul 5, Fonaments de l’activitat professional del periodisme, i forma part dels crèdits obligatoris definits per la Facultat d'acord amb la legislació estatal.

En el seu contingut, el Seminari V (Ràdio) està estretament vinculat a les assignatures Llenguatge Periodístic I (Ràdio) i Llenguatge Periodístic II (Ràdio) del Mòdul 4 (Fonaments disciplinaris del periodisme). I també és la continuació lògica i avançada del Seminari IV: Introducció al Periodisme del segon semestre de 2n. A més, aquest seminari serveix de preparació per poder realitzar les Pràctiques Obligatòries durant el segon semestre.

El Seminari V (Ràdio) és l’assignatura-eix que engloba els coneixements essencialment pràctics del seu mòdul. És l’espai pedagògic amb el grup més reduït d'estudiants (14 com a màxim) i té assignades 80 hores per a classes lectives i 120 hores de treball de l’estudiant.

El professor de Seminari és el tutor de l’estudiant no només d’aquesta assignatura sinó de totes les del semestre; per això, també orientarà els seus interessos acadèmics i professionals, i l’educarà en les actituds vitals per als seus estudis universitaris.

Televisió

Els seminaris de Televisió de tercer curs s’articulen al voltant de la figura de l’ENG (Electronic News Gathering), o reporter polivalent, que en equips de dues persones -o fins i tot en solitari- estan capacitats per cobrir un fet d’actualitat, a partir del qual elaboraran un reportatge per a l’informatiu diari.

Això implica treballar a tres nivells. Un de més teòric, on es descriuen els diversos departaments que componen uns serveis informatius i s’explica com es relacionen, per, a partir d’aquí, analitzar com és el procés d’elaboració d’un “Telenotícies” (com a exemple de programa informatiu diari estàndard).

En un segon nivell, molt més pràctic, es donen els coneixements específics per tal que els alumnes puguin dur a terme aquesta tasca: coneixements tècnics del material de rodatge i editatge, llenguatge audiovisual, redacció periodística específica per a televisió, i capacitat per valorar i relacionar el text escrit, amb la imatge. També es important el treball de veu, per tal que cada alumne pugui locutar les seves peces.

Finalment, un nivell més conceptual on es valora les característiques que ha de tenir un bon reporter. El seminari es planteja com un primer esglaó dins el món professional, i, de fet, són professionals en actiu del mitjà els que l’imparteixen. Per tant, es considera molt important transmetre nocions com el dinamisme que requereix la feina, el criteri i la capacitat d’avaluar situacions canviants, el sentit de la responsabilitat, rigor i l’autoexigència que comporta la feina del periodista –de qualsevol periodista-. I finalment la iniciativa, l’esperit crític o la curiositat, necessaris per arribar a ser un bon reporter. Valors imprescindibles, tots ells, per a ajudar els nostres alumnes a ser joves professionals preparats i capaços de fer-se un lloc en un mercat laboral molt competitiu.

L’assignatura Seminari V, pertany al Mòdul 5, Fonaments de l’activitat professional del periodisme, i forma part els crèdits obligatoris definits per la facultat d’acord amb la legislació estatal.

En el seu contingut, el Seminari V (Televisió) està estretament vinculat a les assignatures Llenguatge Periodístic I (Televisió) i Llenguatge Periodístic II (Televisió) del Mòdul 4 (Fonaments disciplinaris del periodisme). I també és la continuació lògica i avançada del Seminari IV: Introducció al Periodisme del segon semestre de 2n. A més, aquest seminari serveix de preparació per poder realitzar les Pràctiques Obligatòries durant el segon semestre.

El Seminari V (Televisió) és l’assignatura-eix que engloba els coneixements essencialment pràctics del seu mòdul. És l’espai pedagògic amb el grup més reduït d'estudiants (14 com a màxim) i té assignades 80 hores per a classes lectives i 120 hores de treball de l’estudiant.

El professor de Seminari és el tutor de l’estudiant no només d’aquesta assignatura sinó de totes les del semestre; per això, també orientarà els seus interessos acadèmics i professionals, i l’educarà en les actituds vitals per als seus estudis universitaris.

Comunicació Corporativa

L’assignatura Seminari V (Comunicació Corporativa) pertany al Mòdul 5, Fonaments de l’activitat professional del periodisme, i forma part dels crèdits obligatoris definits per la Facultat d'acord amb la legislació estatal.

En el seu contingut, el Seminari V (Comunicació Corporativa) està estretament vinculat a l’assignatura obligatòria de Comunicació Corporativa del Mòdul 5 (Fonaments de l’activitat professional del periodisme). I també és la continuació lògica i avançada de la unitat formativa cursada a segon curs, dins de l’assignatura Introducció al periodisme, Les noves finestres del periodisme: la comunicació corporativa.

Pel que fa als continguts, el seminari serveix per descriure i reflexionar sobre la tasca i el paper dels periodistes dins de les estructures de comunicació de les empreses i les institucions. Els estudiants ha de saber reconèixer els rols professionals que es poden desenvolupar en aquetes estructures, conèixer les eines de treball que s’utilitzen i poder aplicar-les en un entorn professional, de cara a les seves pràctiques en empreses.

Això implica treballar a tres nivells. Un de més teòric, on es presentaran els diversos rols professionals que es poden desenvolupar en un departament de comunicació, les eines que s’utilitzen i els grans escenaris que es poden trobar dins del sector.

En paral·lel al coneixement teòric de la realitat els gabinets de comunicació, en un nivell més pràctic, es treballaran els continguts específics per tal que els alumnes puguin dur a terme les tasques presentades: el concepte de la planificació, la creació de materials, redacció de notes de premsa, vídeos d’empresa, gestió de xarxes socials, eines de comunicació interna, etc.

Aquest seminari, a més, serveix de preparació per poder realitzar les Pràctiques Obligatòries durant el segon semestre.

El Seminari V (Comunicació Corporativa) és l’assignatura-eix que engloba els coneixements essencialment pràctics del seu mòdul. És l’espai pedagògic amb el grup més reduït d'estudiants (14 com a màxim) i té assignades 80 hores per a classes lectives i 120 hores de treball de l’estudiant.

El professor de Seminari és el tutor de l’estudiant no només d’aquesta assignatura sinó de totes les del semestre; per això, també orientarà els seus interessos acadèmics i professionals, i l’educarà en les actituds vitals per als seus estudis universitaris.



COMPETÈNCIES

Premsa

Les competències que a continuació s’enumeren poden ser comunes a d’altres assignatures del mòdul 5. Totes elles marquen els objectius d’aprenentatge de la pràctica periodística en el terreny del periodisme escrit. L’assoliment d’aquestes competències determinaran els aspectes avaluables del seminari.

1.- Capacitat i habilitat per al desenvolupament de les principals tasques periodístiques aplicant procediments propis de la professió i del mitjà. En aquest cas, les tasques es corresponen amb les pròpies dels mitjans escrits.

2.- Capacitat i habilitat per a comunicar en el llenguatge propi de la premsa.

3.- Capacitat i habilitat per a utilitzar les tecnologies i tècniques informatives i comunicatives. Aquestes són les emprades a les redaccions dels mitjans escrits.

Ràdio

Les competències que a continuació s’enumeren poden ser comunes a d’altres assignatures del mòdul 5. Totes elles marquen els objectius d’aprenentatge de la pràctica periodística en el terreny del periodisme radiofònic. L’assoliment d’aquestes competències determinaran els aspectes avaluables del seminari.

1.- Capacitat i habilitat per al desenvolupament de les principals tasques periodístiques aplicant procediments periodístics. En el cas que ens ocupa aquestes tasques es correspondran amb les pròpies del mitjà radiofònic.

2.- Capacitat i habilitat per a comunicar en el llenguatge propi de la premsa, la ràdio i la televisió, en multimèdia o en nous suports (Internet). L’alumne adquirirà el llenguatge propi de la ràdio.

3.- Capacitat i habilitat per a utilitzar les tecnologies i tècniques informatives i comunicatives. Seran les utilitzades a la redacció dels mitjans radiofònics.

Aquestes competències es concreten en els següents objectius:

Preparar l’estudiant per formar part d’un equip humà generador dels continguts propis d’una emissora de ràdio generalista de l’àmbit de Catalunya. Això vol dir que ha d’assolir coneixements de redactor i productor d’informatius. Les principals habilitats que ha de dominar són la redacció de textos en llenguatge periodístic radiofònic, les rutines de producció pròpies del mitjà i la locució de textos en un llenguatge formal estàndard. Paral·lelament es fa un seguiment intens de l’actualitat i el tracte que en fan els mitjans. Es fomenta una reflexió crítica sobre la professió periodística i el seu paper en la societat, i es combina amb una visió panoràmica dels principals mitjans radiofònics de Catalunya.

Televisió

Les competències que a continuació s’enumeren poden ser comunes a d’altres assignatures del mòdul V. Totes elles marquen els objectius d’aprenentatge de la pràctica periodística en el terreny del periodisme televisiu. L’assoliment d’aquestes competències determinarà els aspectes avaluables del seminari.

1.- Capacitat i habilitat per al desenvolupament de les principals tasques periodístiques aplicant procediments periodístics. En el cas que ens ocupa aquestes tasques es correspondran amb les pròpies de la Televisió.

2.- Capacitat i habilitat per a comunicar en el llenguatge propi de la premsa, la ràdio i la televisió, en multimèdia o en nous suports (Internet). L’alumne adquirirà el llenguatge propi del mitjà televisiu.

3.- Capacitat i habilitat per a utilitzar les tecnologies i tècniques informatives i comunicatives. Seran les utilitzades a la redacció televisiva.

Comunicació Corporativa

Les competències que a continuació s’enumeren poden ser comunes a d’altres assignatures del mòdul 5. Totes elles marquen els objectius d’aprenentatge de la pràctica periodística en el terreny de la comunicació corporativa. L’assoliment d’aquestes competències determinaran els aspectes avaluables del seminari.

1.- Capacitat i habilitat per al desenvolupament de les principals tasques periodístiques aplicant procediments propis de la professió i del mitjà. En aquest cas, les tasques es corresponen amb les pròpies de l’àmbit de la comunicació corporativa.

2.- Capacitat i habilitat per a comunicar en el llenguatge propi de les empreses i institucions.

3.- Capacitat i habilitat per a utilitzar les tecnologies i tècniques informatives i comunicatives, en l’àmbit de la comunicació empresarial i institucional. En aquest sentit, l’alumne ha de ser capaç d’aplicar el seu criteri periodístic i el seu coneixement de l’entorn mediàtic per a generar continguts de qualitat dins de les institucions.




CONTINGUTS

Premsa

1. Redefinicions dels conceptes bàsics
    1. 1. La mirada del periodista sobre la realitat externa
    1. 2. Actitud professional i pautes de comportament

2. Claus per perfeccionar la redacció
     2. 1. Informació textual
     2. 2. Dades complementàries

3. Gèneres i formats
    3. 1. Notícia
    3. 2. Reportatge
    3. 3. Informe
    3. 4. Perfil
    3. 5. Entrevista
    3. 6. Enquesta

4. Fonts
    4. 1. L'arxiu
    4. 2. Relacions amb les fonts
    4. 3. Crisis i esdeveniments extraordinaris a la premsa
    4. 4. Cercant primícies

5. El suport de la informació
    5. 1. Agències
    5. 2. Diaris
    5. 3. Revistes generalistes
   
5. 4. Gabinets

6. Adaptació digital
    6.1. Presència dels mitjans a la xarxa
    6.2. Univers 2.0 

Ràdio

Allò que consideraríem el marc teòric d’aquest Seminari l’estudiant l’ha adquirit, en part, durant el Primer Semestre de 2n. en l’assignatura Introducció al Periodisme i especialment l’adquireix al llarg del primer semestre de 3r. amb l’assignatura Llenguatge Periodístic I (Ràdio). En aquest sentit, el que fa el professor del Seminari és aprofundir en aquest temari i, especialment, dur-lo a la pràctica.

1. El llenguatge radiofònic.
    Principals elements:
         Veu

         Música
         Efectes sonors

         Silenci
     Característiques i usos.


2. La redacció radiofònica.
    Principals característiques.
    Estructura del text radiofònic.

 3. Talls de veu
     Característiques i ús.
     Inserció del tall de veu en el discurs radiofònic.

4. Gèneres radiofònics.
    La notícia.
   
La crònica.
    El reportatge.
    L’entrevista.


 5. El butlletí
     Estructura i continguts

6. Introducció al programa informatiu

7. La locució
    Vocalització i articulació
     Lectura radiofònica

8. Adaptació digital
    Presència dels mitjans a la xarxa
    Univers 2.0

Els continguts de l’assignatura Seminari V (Ràdio) estan centrats principalment en els gèneres informatius, amb l’objectiu que l’estudiant domini les tècniques de redacció de textos radiofònics informatius (notícies i cròniques, pròpies dels butlletins horaris i dels programes informatius). També es fa una primera aproximació al reportatge i a l’entrevista.

Televisió

1.- Anàlisi i descripció d’uns serveis informatius.
2.- La redacció. Seccions i organigrama funcional.

3.- Procés d’elaboració d’un programa informatiu diari.

4.- Anàlisi d’un programa informatiu diari. Dinàmica i components.
5.- La feina del reporter. Què fa i què ha de saber.
6.- Les vessants periodística i tècnica.

7.- Anàlisi i comentari de reportatges elaborats pel professor.
8.- Descripció de l’equip de rodatge. Pràctiques amb la càmera.

9.- Descripció de la sala d’editatge. Pràctiques.

10.- La redacció per televisió. Relació entre imatge i text.
11.- Pràctiques de locució.
12.- Cobertura de reportatges en grups de dos alumnes. Rodatge, redacció, locució i edició.
13.- Anàlisi detallat dels reportatges fets pels alumnes.
14.- Test tècnic.

15.- Gravació de dos informatius a partir dels reportatges elaborats.

16.- Adaptació digital. Presència dels mitjans a la xarxa. Univers 2.0

Comunicació Corporativa

1. Introducció a la comunicació d’empreses i institucions.

  1. Què és i quines funcions té dins de les organitzacions.
  2. L’estructura dels departaments de comunicació.
  3. La comunicació empresarial i institucional com a escenari laboral pels periodistes.
  4. Els rols professionals dels departaments de comunicació.

2. Planificació i estratègia en la comunicació corporativa.

3. El gabinet de premsa: la relació empresa-mitjans de comunicació

  1. La importància del coneixement de l’entorn mediàtic: rutines de producció, gatekeeping, ...
  2. Les eines:
  • la nota de premsa
  • la roda de premsa
  • el dossier de premsa
  • la pressroom
  • fotografia i vídeos

4. La pàgina web de les organitzacions

  • generació i gestió de continguts

5. La gestió de les xarxes socials. La tasca del Community Manager.

  • generació i gestió de continguts

6. Expressió oral i presentacions en públic.




METODOLOGIA

Premsa

Recursos metodològics de l’assignatura:

b) Exercicis individuals a classe.
c) Exercicis individuals fora de classe.
d) Lectura de textos (llibres, articles, capítols).
e) Visionat de productes audiovisuals.
f) Exercicis en grup a classe.
g) Exercicis en grup fora de classe.
h) Exercicis pràctics amb equipaments tecnològics
i) Presentacions a classe.
j) Participació a classe.
m)Tutories

Les sessions d'aquesta matèria són essencialment pràctiques, tenint en compte, a més, que alhora s’està impartint l’assignatura Llenguatge Periodístic Premsa. Tot i que es presenta als estudiants els rudiments teòrics necessaris per avançar en aquest seminari, cal centrar-se preferentment en les tècniques específiques que reclamen els diferents mitjans escrits. La reflexió sobre l'ofici, les rutines productives i les variades dimensions de la professió també resulten molt útils. El vincle amb l'actualitat és constant. Les novetats del dia a dia proporcionen material de treball i, fins i tot, idees per ampliar la bibliografia bàsica del seminari. Aquesta formació garantirà que l’estudiant estigui preparat per fer les pràctiques externes obligatòries al segon semestre.

Ràdio

L’assignatura conté una sèrie d'exercicis individuals i en grup a partir dels eixos centrals del contingut i que es realitzaran tant a l'aula com a fora. El mètode és eminentment pràctic, per la qual cosa les sessions de treball, que són de tres hores de durada, es dedicaran la majoria de les vegades a fer activitats pròpies d’una redacció d’un mitjà radiofònic. En aquest entorn, doncs, es treballaran els aspectes teòrics i la metodologia pràctica de les tècniques de redacció, producció i locució exposades més amunt.

Perquè l’estudiant acabi adquirint les competències i els coneixements exigits en el Seminari, el professor realitzarà un seguit d’exercicis seguint les següents metodologies:

b) Exercicis individuals a classe.
c) Exercicis individuals fora de classe.

d) Lectura de textos (llibres, articles, capítols).

e) Visionat de productes audiovisuals / audició de productes radiofònics.

f) Exercicis en grup a classe.
g) Exercicis en grup fora de classe.
h) Exercicis pràctics amb equipaments tecnològics.
i) Presentacions a classe.
j) Participació a classe.
m) Tutories.

Televisió

Recursos metodològics de l’assignatura:

b) Exercicis individuals a classe. Treball individual a classe i plató. Sessions teòriques, tests tècnics, pràctiques de locució, anàlisi de reportatges.
c) Exercicis individuals fora de classe. Gravacions d’informatius.
e) Visionat de productes audiovisuals.
f) Exercicis en grup a classe. Treball conjunt de tot el seminari gravant informatius.
g) Exercicis en grup fora de classe. Treball, en grups de dues persones, fora de classe, cobrint informacions i fent cròniques.
h) Exercicis pràctics amb equipaments tecnològics. Treball en grups de dues persones editant reportatges a les sales d’edició.
j) Participació a classe.
m) Tutories.

En primer lloc els alumnes aprendran, de forma resumida, com funcionen uns serveis informatius en una cadena de televisió, i de quina manera poden aprofitar el treball dels departaments que envolten la redacció: documentació, disseny gràfic, producció, etc.. Tot enfocat a situar la feina del reporter dins l’organigrama funcional dels informatius, i en un sentit més pràctic, a de quina manera pot la feina d’altres departaments ajudar a preparar, complementar, o millorar el seu reportatge.

Pel que fa a l’elaboració concreta d’un reportatge, i en el nivell tècnic, els alumnes aprendran a fer anar la càmera i la resta de l’equip de rodatge (so i il·luminació, connectors, etc), fonaments del llenguatge visual, equips d’edició (es treballa amb el programa d’edició no Lineal Final Cut). En el nivell periodístic, aprendran a redactar per televisió: curt, clar, en textos ben ordenats i estructurats, que locutaran ells mateixos. També es treballarà la tècnica d’entrevistes. I, molt important, aprendran a treballar en equip amb els altres companys.

Sense oblidar, naturalment, els valors “intangibles” que apuntàvem més amunt. La feina de reporter no és, òbviament, una pràctica purament mecànica. Per tant, cal donar als alumnes els criteris suficients com per valorar la notícia, i relacionar correctament imatge i fets. Decidir, de forma ajustada, el plantejament del reportatge en funció del tipus de tema o notícia. I a treballar de forma dinàmica, auto exigent i eficaç i amb una visió global de la feina, per aconseguir la millor peça possible.

Al final del semestre, cada alumne haurà elaborat una mitja dotzena de reportatges treballant en equips de dues persones. En la meitat d’ocasions, haurà fet d’operador d’imatge, gravant i editant les peces. En l’altra meitat, farà de periodista, escrivint, entrevistant i locutant.

Amb tots aquests reportatges es gravaran en temps real, i al plató de la facultat, dos informatius, on els alumnes es responsabilitzaran de totes les tasques: presentadors, entrevistadors, entrevistats, càmeres, realitzador, etc.

Comunicació Corporativa

Recursos metodològics de l’assignatura:

b) Exercicis individuals a classe.
c) Exercicis individuals fora de classe.
d) Lectura de textos (llibres, articles, capítols).
e) Visionat de productes audiovisuals.
f) Exercicis en grup a classe.
g) Exercicis en grup fora de classe.
h) Exercicis pràctics amb equipaments tecnològics.
i) Presentacions a classe.
j) Participació a classe.
m)Tutories.

Les sessions de treball de seminari són bàsicament pràctiques, tenint en compte que s’està cursant l’assignatura de Comunicació Corporativa. Cada sessió, però, tindrà una part de contextualització teòrica del concepte a treballar, una part d’anàlisi d’exemples reals i una part de pràctica. Finalment el procés conclou amb l’anàlisi i avaluació dels continguts generats pels alumnes.




AVALUACIÓ

Premsa

L’avaluació global es farà a partir d’aquests paràmetres:

C) Avaluació d’exercicis individuals.
D) Avaluació d’exercicis en grup.
E) Avaluació de treballs pràctics amb equipaments tecnològics.
F) Avaluació de presentacions a classe.
G) Avaluació de la participació a classe.
J) Avaluació d’actituds.

En termes aproximatius, l'estructura de l'avaluació serà la següent:

1) Valoració personalitzada dels continguts dels exercicis pràctics de l’alumne, tant els individuals com en grup. Valoració també dels procediments de treball, les capacitats formals de l’alumne a l’hora de realitzar les activitats segons els criteris compartits per tot el professorat que imparteix l’assignatura (exemples: com s’afronten els encàrrecs del professor, lliurament a termini dels treballs, capacitat de solucionar problemes, dificultat per trobar els recursos necessaris, organització de la feina, quina és la presentació formal dels encàrrecs, correcció i superació dels propis errors, etcètera): 80%.

2) Valoració de les actituds personals vinculades al treball universitari i professional (exemples: capacitat de treballar en equip, d’interacció i d'autonomia, participació en els debats, capacitat d'assumir riscos i fer front a les errades, capacitat de superació, progrés i d'autoavaluació, etcètera): 20%.

Al marge de les avaluacions concretes de cada treball, el professor també farà una tutorització de l’estudiant. Això significa que a partir d’un mínim de dues tutories per semestre el professor exposarà a l’alumne quina és la valoració global de la feina realitzada per l’estudiant. Serà en la tutoria on el professor insistirà en les competències assolides per l’alumne però també en aquells aspectes a millorar per tal d’assolir plenament les competències exigides. Fruit d’aquestes tutories, el professor elaborarà dos informes de tutorització que formaran part de l’avaluació final de l’estudiant. (I)

Cal tenir ben present que un No Presentat en aquest seminari comporta que no es podrà cursar el Seminari VI.

RECUPERACIÓ:

El seminari no es pot recuperar i en cas de suspendre’l caldrà repetir-lo.

Ràdio

L’avaluació global serà continuada.

C) Avaluació d’exercicis individuals.
D) Avaluació d’exercicis en grup.
E) Avaluació de treballs pràctics amb equipaments tecnològics.
F) Avaluació de presentacions a classe.

G) Avaluació de participació a classe.
I) Informes de tutorització.
J) Avaluació d’actituds.

En termes aproximatius, l'estructura de l'avaluació serà la següent:

1) Valoració personalitzada dels continguts dels exercicis pràctics de l’alumne, tant els individuals com en grup. Valoració també dels procediments de treball, les capacitats formals de l’alumne a l’hora de realitzar les activitats segons els criteris compartits per tot el professorat que imparteix l’assignatura (exemples: com s’afronten els encàrrecs del professor, lliurament a termini dels treballs, capacitat de solucionar problemes, dificultat per trobar els recursos necessaris, organització de la feina, quina és la presentació formal dels encàrrecs, correcció i superació dels propis errors, etcètera): 80%.

2) Valoració de les actituds personals vinculades al treball universitari i professional (exemples: capacitat de treballar en equip, d’interacció i d'autonomia, participació en els debats, capacitat d'assumir riscos i fer front a les errades, capacitat de superació, progrés i d'autoavaluació, etcètera): 20%.

Al marge de les avaluacions concretes de cada treball, el professor també farà una tutorització de l’estudiant. Això significa que a partir d’un mínim de dues tutories per semestre el professor exposarà a l’alumne quina és la valoració global de la feina realitzada per l’estudiant. Serà en la tutoria on el professor insistirà en les competències assolides per l’alumne però també en aquells aspectes a millorar per tal d’assolir plenament les competències exigides. Fruit d’aquestes tutories, el professor elaborarà dos informes de tutorització que formaran part de l’avaluació final de l’estudiant. (I)

Cal tenir ben present que un No Presentat en aquest seminari comporta que no es podrà cursar el Seminari VI.

RECUPERACIÓ:

El seminari no es pot recuperar i en cas de suspendre’l caldrà repetir-lo.

Televisió

La nota global del seminari es farà a partir d’aquests paràmetres i serà una avaluació continuada:

C) Avaluació d’exercicis individuals.
D i E) Avaluació d'exercicis en grup.
G) Avaluació de la participació a classe.
I) Informes de tutorització.
J) Avaluació d’actituds.

En termes aproximatius, l'estructura de l'avaluació serà la següent:

1) Valoració personalitzada dels continguts dels exercicis pràctics de l’alumne, tant els individuals com en grup. Valoració també dels procediments de treball, les capacitats formals de l’alumne a l’hora de realitzar les activitats segons els criteris compartits per tot el professorat que imparteix l’assignatura (exemples: com s’afronten els encàrrecs del professor, lliurament a termini dels treballs, capacitat de solucionar problemes, dificultat per trobar els recursos necessaris, organització de la feina, quina és la presentació formal dels encàrrecs, correcció i superació dels propis errors, etcètera): 80%.

2) Valoració de les actituds personals vinculades al treball universitari i professional (exemples: capacitat de treballar en equip, d’interacció i d'autonomia, participació en els debats, capacitat d'assumir riscos i fer front a les errades, capacitat de superació, progrés i d'autoavaluació, etcètera): 20%.

Al marge de les avaluacions concretes de cada treball, el professor també farà una tutorització de l’estudiant. Això significa que a partir d’un mínim de dues tutories per semestre el professor exposarà a l’alumne quina és la valoració global de la feina realitzada per l’estudiant. Serà en la tutoria on el professor insistirà en les competències assolides per l’alumne però també en aquells aspectes a millorar per tal d’assolir plenament les competències exigides. Fruit d’aquestes tutories, el professor elaborarà dos informes de tutorització que formaran part de l’avaluació final de l’estudiant. (I)

Cal tenir ben present que un No Presentat en aquest Seminari comporta que no es podrà cursar el Seminari VI.

RECUPERACIÓ:

El seminari no es pot recuperar i en cas de suspendre’l caldrà repetir-lo.

Comunicació Corporativa

L’avaluació global serà continuada. L’avaluació global es farà a partir d’aquests paràmetres:

C) Avaluació d’exercicis individuals.
D) Avaluació d’exercicis en grup.
E) Avaluació de treballs pràctics amb equipaments tecnològics.
F) Avaluació de presentacions a classe.
G) Avaluació de la participació a classe.
J) Avaluació d’actituds.

En termes aproximatius, l'estructura de l'avaluació serà la següent:

1) Valoració personalitzada dels continguts dels exercicis pràctics de l’alumne, tant els individuals com en grup. Valoració també dels procediments de treball, les capacitats formals de l’alumne a l’hora de realitzar les activitats segons els criteris compartits per tot el professorat que imparteix l’assignatura (exemples: com s’afronten els encàrrecs del professor, lliurament a termini dels treballs, capacitat de solucionar problemes, dificultat per trobar els recursos necessaris, organització de la feina, quina és la presentació formal dels encàrrecs, correcció i superació dels propis errors, etcètera): 80%.

2) Valoració de les actituds personals vinculades al treball universitari i professional (exemples: capacitat de treballar en equip, d’interacció i d'autonomia, participació en els debats, capacitat d'assumir riscos i fer front a les errades, capacitat de superació, progrés i d'autoavaluació, etcètera): 20%.

Al marge de les avaluacions concretes de cada treball, el professor també farà una tutorització de l’estudiant. Això significa que a partir d’un mínim de dues tutories per semestre el professor exposarà a l’alumne quina és la valoració global de la feina realitzada per l’estudiant. Serà en la tutoria on el professor insistirà en les competències assolides per l’alumne, però també en aquells aspectes a millorar per tal d’assolir plenament les competències exigides. Fruit d’aquestes tutories, el professor elaborarà dos informes de tutorització que formaran part de l’avaluació final de l’estudiant. (I)

Cal tenir ben present que un No Presentat en aquest seminari comporta que no es podrà cursar el Seminari VI.

RECUPERACIÓ:

El seminari no es pot recuperar i en cas de suspendre’l caldrà repetir-lo


CRITERIS D'AVALUACIÓ DE RESULTATS

Premsa

Competència 1:

L’estudiant ha de demostrar que ha adquirit la capacitat de desenvolupar-se perfectament en la pràctica de les principals tasques periodístiques pròpies dels mitjans escrits.

Competència 2:

L’estudiant ha de demostrar que ha adquirit la capacitat i l’habilitat per a comunicar en el llenguatge propi de la premsa.

Competència 3:

L’estudiant ha de demostrar la capacitat i habilitat per a utilitzar les tecnologies i tècniques informatives i comunicatives pròpies d’una redacció de premsa.

Ràdio

Competència 1:

L’alumne ha de demostrar que ha adquirit la capacitat de desenvolupar-se perfectament en la pràctica de les principals tasques periodístiques pròpies dels mitjans radiofònics.

Competència 2:

L’alumne ha de demostrar la seva capacitat i habilitat per a comunicar en el llenguatge propi de la ràdio. A part de redactar textos en llenguatge radiofònic, l’estudiant ha de saber-ne fer la locució amb el to i l’estil adequats a cada producte determinat, però especialment els dels gèneres informatius.

Competència 3:

L’alumne ha de demostrar la capacitat i habilitat per a utilitzar les tecnologies i tècniques informatives i comunicatives pròpies d’una redacció radiofònica. Ha de dominar els recursos d’edició i realització d’àudios per a Ràdio, especialment els que proporciona el programa Dalet, que és el que està instal·lat als estudis de la facultat.

Televisió

Competència 1:

L’estudiant ha de demostrar que ha adquirit la capacitat de desenvolupar-se perfectament en la pràctica de les principals tasques periodístiques pròpies dels mitjans televisius.

Competència 2:

L’alumne ha de demostrar la seva capacitat i habilitat per a comunicar en el llenguatge propi de la televisió.

Competència 3:

L’alumne ha de demostrar la capacitat i habilitat per a utilitzar les tecnologies i tècniques informatives i comunicatives pròpies d’una redacció televisiva.

Comunicació Corporativa

Competència 1:

L’estudiant ha de demostrar que ha adquirit la capacitat de desenvolupar-se perfectament en la pràctica de les principals tasques periodístiques pròpies dels departaments de premsa i departaments de comunicació de les organitzacions.

Competència 2:

L’estudiant ha de demostrar que ha adquirit la capacitat i l’habilitat per a comunicar en el llenguatge periodístic que es genera des de les organitzacions.

Competència 3:

L’estudiant ha de demostrar la capacitat i habilitat per a utilitzar les tecnologies i tècniques informatives i comunicatives aplicades a un departament de premsa.



BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Premsa

Els estudiants hauran de llegir, íntegrament o parcialment, els següents llibres:

BURGUET, F. (2008). Las trampas de los periodistas. Barcelona: Trípodos.

GRIJELMO, Á. (1997). El estilo del periodista. Madrid: Taurus.

MANNING, P. (2001). News and news sources. Londres: Sage.

MICÓ, J. L. (2006). Periodisme a la xarxa. Vic: Eumo.

Ràdio

El professor de cada un dels grups de seminari podrà fer llegir obligatòriament un llibre o alguns capítols d’algun dels llibres que apareixen a continuació, de la qual cosa n’informarà en el seu moment al llarg del semestre.

BALSEBRE, Armand. El lenguaje radiofónico. Madrid: Càtedra SA 1994.

MARTÍNEZ-COSTA, Maria del Pilar / DÍEZ UNZUETA, José Ramon. Lenguaje, géneros y programas de radio. Introducción a la narrativa radiofónica. Pamplona: EUNSA, 2005.

MARTÍNEZ-COSTA, Maria del Pilar. Información radiofónica. Barcelona: Ariel, 2002.

OLIVA, Llúcia / SITJÀ, Xavier. Las noticias en radio y televisión (periodismo audiovisual en el siglo XXI). Barcelona: Ediciones Omega SA, 2007.

BAREA, Pedro; MONTALVILLO, Roberto. Radio: redacción y guiones. Bilbao: Universidad del País Vasco, 1992.

HUERTAS BAILÉN, Amparo; PERONA PÁEZ, Juan José. Redacción y locución en medios audiovisuales: La radio. Barcelona: Bosch, 1999.

En el Seminari V (Ràdio) es farà almenys un treball a partir d’una lectura obligatòria, d’un text no teòric sinó de contingut literari-periodístic, que dependrà de cada grup, i que pot estar vinculat amb l’actualitat, per la qual cosa els títols a triar es decidiran a començament de cada seminari. Aquests són alguns d’entre els quals es podria triar la lectura:

ALDEKOA, Xavier. Océano África. Madrid: Península, 2014.

CAPOTE, Truman. A sang freda. Barcelona: Proa, 2006.

CARRÈRE, Emmanuel. L’adversari. Barcelona: Empúries, 2000.

El adversario. Barcelona: Anagrama, 2012.

CERCAS, Javier. El impostor. Barcelona: Random House, 2014.

Anatomía de un instante. Barcelona: Mondadori, 2009.

ESCRIBANO, Francesc. Compte enrere. La història de Salvador Puig Antich. Barcelona: Edicions 62, 2001.

KAPUSCINSKY, Ryszard. Ébano. Barcelona: Anagrama, 2003.

Eben. Barcelona: Empúries, 2006.

OLEAQUE, JOAN M. Des de la tenebra: un descens al cas Alcàsser. Barcelona: Empúries, 2002.

PORTA, Carles. Tor, tretze cases i tres morts. Barcelona: La campana, 2006.

Li deien Pare. Barcelona: Pòrtic, 2016

RIEBENBAUER, Raúl M., El silenci de Georg. Barcelona: La Magrana, 2005.

TALESE, Gay. Retratos y encuentros. Madrid: Santillana, 2010.

Televisió

BANDRÉS, E. / GARCIA AVILÉS, J.A. / PÉREZ,G. / PÉREZ,J. El periodismo en la televisión digital. Barcelona: Paidós, 2000.

OLIVA, LL. / SITJÀ, X. Las noticias en radio y televisión. Barcelona: Ediciones Omega, 2007.

VILALTA, J. El reportero en acción. Notícia, reportaje y documental en televisión. Barcelona: Edicions UB, 2007.

GIMENO, G. / PERALTA,M. El llenguatge de les notícies de televisió. Barcelona: Editorial UOC, 2007.

Comunicació corporativa

El professor de cada un dels grups de seminari podrà fer llegir obligatòriament un llibre o alguns capítols d’algun dels llibres que apareixen a continuació, de la qual cosa n’informarà en el seu moment al llarg del semestre.

BEL MALLÉN, J. I. (2004) Comunicar para crear valor. La dirección de comunicación en las organizaciones. Pamplona: EUNSA

CERVERA FANTONI, A. (2004) Comunicación total. Madrid: Editorial ESIC

FERNÁNDEZ, S. (2007) Cómo gestionar la comunicación en organizaciones públicas y no lucrativas. Madrid: Narcea Ediciones.

GARCIA OROSA, B. (2009) Gabinetes de comunicación on line. Claves para generar información corporativa en la red. Sevilla; Zamora: Comunicación social, ediciones y publicacions.

MORATÓ, J. (2012) La comunicació corporativa. Barcelona: Editorial UOC

VILANOVA, N. (2013) Micropoderes. Comunicación interna para empresas con futuro. Barcelona: Plataforma editorial.


BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

Premsa

En el seu moment, si s'escau, el professor indicarà capítols de consulta d’algun d’aquests llibres:

DE FONTCOBERTA, M. (1993). La noticia. Pistas para percibir el mundo. Barcelona: Paidós.

DIEZHANDINO, P. (1994). El quehacer informativo. Bilbao: Universidad del País Vasco.

GOMIS, L. (1991). Teoría del periodismo. Cómo se forma el presente. Barcelona: Paidós.

LÓPEZ, M. (1995). Cómo se fabrican las noticias. Fuentes, selección y planificación. Barcelona: Paidós.

MARTÍNEZ ALBERTOS, J. L. (1991). Curso general de redacción periodística. Madrid: Paraninfo.

SALAVERRÍA, R.; NEGREDO, S. (2008). Periodismo integrado. Convergencia de medios y reorganización de redacciones. Barcelona: Sol90 Media.

Televisió

El professor indicarà quan sigui necessari els capítols interessants dels següents llibres:

CANTAVELLA, J. / SERRANO, J.F. Redacción para periodistas: informar e interpretar. Barcelona: Ariel, 2004.

CASTILLO, J. M. Televisión y lenguaje audiovisual, IORTV 2004.

DÍAZ ARIAS, R. Periodismo en televisión: entre el espectáculo y la realidad. Barcelona: Editorial Bosch, 2006.

PERALTA, M. Teleinformatius. Barcelona: Editorial Trípodos, 2006.

PÉREZ GÓMEZ,G. Curso básico de periodismo audiovisual. Pamplona: EUNSA. 2003.

RODRÍGUEZ PASTORIZA;F. La mirada en el cristal. La información en televisión. Madrid.

SOLER, Ll. La realización de Documentales y reportajes para TV, Editorial Cims 97.

ÚBEDA, J. Reportatge a TV: el model americà, Íxia Llibres 1992.

Comunicació Corporativa

ALMENDRA, J (et alt.). (2005) Comunicación interna en la empresa. Barcelona: Editorial UOC.

ARROYO, L. / YUS, M. (2008) Los cien errores de la comunicación de las organizaciones. Madrid: Editorial ESIC.

COSTA, J.J. (2001) Imagen corporativa en el siglo XXI. Buenos Aires: la Crujía.

FERNÁNDEZ, S. (2007) Como gestionar la comunicación en organizaciones públicas y no lucrativas. Madrid: Ed. Narcea.

FITA, J. (1999) Comunicación en programas de crisis. Barcelona: Gestión 2000.

GARCÍA JIMÉNEZ, J. (1998) La Comunicación Interna. Madrid: Jesús García Jiménez.

GONZÁLEZ SOLAS, J. (2002) Identidad visual corporativa. La imagen de nuestro tiempo. Madrid: Síntesis.

GONZÁLEZ HERRERO, A. (1998) Marketing preventivo: la comunicación de crisis en la empresa. Barcelona: Bosch Casa Editorial.

KAPFERER, J.N. (1994) La marca, capital de la empresa. Barcelona:Planeta d’Agostini.

LÓPEZ-QUESADA GIL, M. (2003) ¡Estamos en crisis! Madrid: CIE Dossat 2000.

MAAREK, P.J. (1997) Marketing político y comunicación. Claves para una buena información política. Barcelona: Paidós.

ONGALLO, C. (2000) Manual de Comunicación. Guía para gestionar el conocimiento, la información y las relaciones humanas en empresas y organizaciones. Madrid: Dykinson.

PIÑUEL, J.L. (1998) Teoría de la comunicación y gestión de las organizaciones. Madrid: Síntesis.

RAMÍREZ, T. (1996) Gabinetes de Comunicación. Funciones, disfunciones e incidencia. Barcelona: Bosch Comunicación.

ULMER, R., SELLNOW, T. & SEEGER, M. (2007) Effective crisis communication. USA: SAGE Publications

VILLAFAÑE, J.J. Imagen Positiva. Gestión estratégica de la imagen de las empresas. Madrid: Pirámide, 1998





PREPARAT PER:   
Joan Mª Clavaguera Llauradó • Rafael De Ribot Torrella • Pere Franch Puig • Maria Carmen Fernández López • Luis Miguel Garcia Marrasé • Josep Lluís Micó Sanz • Mireia Prats Riera • Josep Vicent Sanchis Llàcer • Marçal Sintes Olivella
DATA DE LA DARRERA REVISIÓ19/09/2016