CATALÀ     
Print
PROGRAMA OFICIAL
2015 / 16

ASSIGNATURA

Seminari 4. Introducció al Periodisme

CRÈDITS ECTS8,00
CODI DE L'ASSIGNATURABSEM4P
IDIOMA EN QUÈ S'IMPARTEIXCatalà  
ESTUDIS
CODI
TITULACIÓ
TIPUS
CURS
SEMESTRE
GFCC
Tronc comú ciències de la comunicació
Obligatòria
Segon
2n
GPME
Grau en Periodisme
Obligatòria
Segon
2n

PREREQUISITS

No n'hi ha.

CONEIXEMENTS PREVIS

Competències de l’assignatura Introducció al Periodisme del Primer Semestre de 2n. Curs. Aquest Seminari es cursa el semestre següent a la Introducció al Periodisme del mateix curs. Es considera que el Seminari és la continuació natural d’aquesta assignatura. És per aquest motiu que els coneixements obtinguts en aquesta assignatura es considera que són exigibles per poder desenvolupar correctament el Seminari.

ASSIGNATURES QUE S'HAN DE CURSAR SIMULTÀNIAMENT

No n’hi ha.

DESCRIPCIÓ DE L'ASSIGNATURA

· L’assignatura Seminari IV. Introducció al Periodisme pertany al Mòdul 4, Fonaments disciplinaris del Periodisme, i forma part dels crèdits obligatoris definits per la Facultat d'acord amb la legislació estatal.

· En el seu contingut, Seminari IV està estretament vinculada a l’assignatura Introducció al Periodisme, també del Mòdul 4. A més, serveix de preparació per a les assignatures del Mòdul 5 amb l’especialització dels llenguatges periodístics que es cursaran en el curs i semestre següents.

· El Seminari IV. Introducció al Periodisme és l’assignatura-eix que engloba els coneixements essencialment pràctics del seu mòdul. És l’espai pedagògic amb el grup més reduït d'estudiants (14 com a màxim) i té assignades 80 hores per a classes lectives i 120 hores de treball de l’estudiant. Els professors d’aquest Seminari tenen experiència en el món professional en diferents àmbits del Periodisme, cosa que permet als estudiants conèixer de primera mà l’experiència dels professors i mantenir-hi una relació semblant a la que es podrien trobar en la redacció d’un mitjà. Així l’estudiant assumirà un rol semblant al de redactor i el professor el del seu cap.

· El professor de Seminari és el tutor de l’estudiant no només d’aquesta assignatura sinó de totes les del semestre; per això, també orientarà els seus interessos acadèmics i professionals, i l’educarà en les actituds vitals per als seus estudis universitaris. El Seminari IV. Introducció al Periodisme, a més, es constitueix en l’entrada a l’especialització del Grau i és per aquest motiu que el tutor orientarà l’estudiant a l’hora de prendre decisions en aquesta especialització.

COMPETÈNCIES

Aquest Seminari inclou totes les 4 competències pròpies del mòdul, en un nivell bàsicament introductori i eminentment pràctic. Aquestes competències són:

1) Coneixement i evolució històrica de les modalitats i tradicions periodístiques.

L’estudiant ha d’acabar tenint un visió panoràmica i introductòria del context mediàtic de la professió periodística: ha de reconèixer els grans grups empresarials, les línies editorials dels mitjans i els seus índexs de penetració en el mercat.

2) Capacitat i habilitat per a comunicar en el llenguatge propi de premsa, ràdio i televisió, en multimèdia o en nous suports (Internet).

L’estudiant ha d’adquirir la capacitat per estructurar i redactar un text informatiu breu però complex, en format per a premsa, ràdio i televisió. Ha de ser capaç de distingir, per tant, les estructures i les tècniques utilitzades per a cadascun d’aquests llenguatges.

3) Capacitat i habilitat per a utilitzar les tecnologies i les tècniques informatives i comunicatives.

L’estudiant ha de saber treballar amb la celeritat pròpia dels mitjans periodístics amb les eines de què disposa. S’espera, doncs, que al final del Seminari l’alumne tingui un domini inicial de les tecnologies pròpies dels llenguatges periodístics.

4) Capacitat i habilitat per recuperar, organitzar, analitzar i processar informació i comunicació.

L’estudiant ha d’adquirir els coneixements contextuals, és a dir, el coneixement transversal del món per tal d’associar i relacionar les dades de l’actualitat i el context per tal d’interpretar-los i valorar-ne la seva magnitud. L’estudiant ha de començar a saber adoptar actituds pròpies de la rutina periodística, en definitiva, ha de començar a fer de periodista.

A part de les competències pròpies del mòdul IV, en aquesta assignatura també són exigibles les competències del mòdul I que estableixen que l’estudiant ha de demostrar:

1) Coneixement i ús correcte oral i escrit de les llengües pròpies.
Capacitat i habilitat per expressar-se amb fluïdesa i eficàcia comunicativa en les llengües pròpies de manera oral i escrita.

CONTINGUTS

Allò que consideraríem el marc teòric d’aquest Seminari l’estudiant l’ha adquirit durant el Primer Semestre en l’assignatura Introducció al Periodisme. En aquest sentit, el que fa el professor del Seminari és aprofundir en aquest temari i, especialment, dur-lo a la pràctica. Així és que els continguts d’aquest Seminari són, a priori, els mateixos que l’assignatura d’Introducció al Periodisme, però fent especial èmfasi en els següents:

LA MIRADA PERIODÍSTICA
- Definició de Periodisme.
- Construcció realitat/actualitat.
- La Notícia.
- Dades, Fets, Esdeveniments.
- Les fonts.
- Criteris de selecció noticiosa.
- La rutina periodística.

EL RELAT PERIODÍSTIC
- L’estil periodístic.
- Estructures de notícia (premsa, ràdio, televisió, gabinets i Internet).
- Gèneres informatius.
- Gèneres d’opinió.
- Formats periodístics.

PERIODISME I SOCIETAT
- L’empresa periodística.
- L’ètica periodística.

METODOLOGIA

L'assignatura reuneix una sèrie d'exercicis individuals i en grup a partir dels eixos centrals del contingut i que es realitzaran tant a l'aula com a fora. Aquests exercicis es condensen en dues grans tipologies d’activitats:

Redacció d’un text informatiu, una notícia, de llargada mitjana, a partir de diferents textos previs.

Seguiment de l’actualitat, en general, i de l’àmbit de la comunicació, en particular. Això significa que l’estudiant no només ha d’estar al dia dels principals temes d’actualitat sinó també d’aquells aspectes vinculats amb la professió periodística.

Perquè l’estudiant acabi tenint les competències i els coneixements exigits en el Seminari, el professor realitzarà un seguit d’exercicis seguint les següents metodologies:

b) Exercicis individuals a classe.
c) Exercicis individuals fora de classe.
d) Lectura de textos (llibres, articles, capítols).
e) Visionat de productes audiovisuals.
f) Exercicis en grup a classe.
g) Exercicis en grup fora de classe.
h) Exercicis pràctics amb equipaments tecnològics.
i) Presentacions a classe.
j) Participació a classe.
m) Tutories.

AVALUACIÓ

Al tractar-se d'una avaluació continuada es valoraran no només els coneixements adquirits i el resultat de les activitats, sinó també les actituds dels estudiants. Es donen per assumits els objectius dels seminaris anteriors, en general, i de l’assignatura Introducció al Periodisme, en concret. Per tant són avaluables les competències dels Seminaris anteriors com ara les capacitats expressives.

En termes aproximatius, l'estructura de l'avaluació serà la següent:

1) Valoració personalitzada dels continguts dels exercicis pràctics de l’alumne, tant els individuals com en grup. Valoració també dels procediments de treball, les capacitats formals de l’alumne a l’hora de realitzar les activitats segons els criteris compartits per tot el professorat que imparteix l’assignatura (exemples: com s’afronten els encàrrecs del professor, lliurament a termini dels treballs, capacitat de solucionar problemes, dificultat per trobar els recursos necessaris, organització de la feina, quina és la presentació formal dels encàrrecs, correcció i superació dels propis errors, etcètera): 80%.

2) Valoració de les actituds personals vinculades al treball universitari i professional (exemples: capacitat de treballar en equip, d’interacció i d'autonomia, participació en els debats, capacitat d'assumir riscos i fer front a les errades, capacitat de superació, progrés i d'autoavaluació, etcètera): 20%.

Al marge de les avaluacions concretes de cada treball, el professor també farà una tutorització de l’estudiant. Això significa que a partir d’un mínim de dues tutories per semestre el professor exposarà a l’alumne quina és la valoració global de la feina realitzada per l’estudiant. Serà en la tutoria on el professor insistirà en les competències assolides per l’alumne però també en aquells aspectes a millorar per tal d’assolir plenament les competències exigides. Fruit d’aquestes tutories, el professor elaborarà dos informes de tutorització que formaran part de l’avaluació final de l’estudiant. (I)

CRITERIS D'AVALUACIÓ DE RESULTATS

Els sistemes d’avaluació que se seguiran són:

C) Avaluació d’exercicis individuals.

D) Avaluació d’exercicis en grup.

E) Avaluació de treballs pràctics amb equipaments tecnològics.

F) Avaluació de presentacions a classe.

G) Avaluació de participació a classe.

I) Informes de tutorització.

J) Avaluació d’actituds.

Si posem en relació aquests mètodes d’avaluació amb les competències exigibles hem de tenir en compte que:

Competència 1

L’estudiant ha de demostrar que té un coneixement introductori de l’evolució històrica de les modalitats i tradicions periodístiques. Això significa que ha de conèixer no només quin és el tipus de periodisme que es fa avui en dia, sinó també en períodes anteriors. (C,D)

Competència 2

L’estudiant ha de demostrar capacitat i habilitat per a comunicar en el llenguatge propi de premsa, ràdio i televisió, en multimèdia o en nous suports (Internet). Per tant, l’estudiant ha de començar a dominar l’estil periodístic adaptat als diferents llenguatges, suports, gèneres i mitjans periodístics. (C, D,F,G)

Competència 3

L’estudiant ha d’adquirir la capacitat i habilitat per a utilitzar les tecnologies i les tècniques informatives i comunicatives. En aquest sentit, ha de dominar especialment eines de maquetació de mitjans escrits, com l’InDesing, però també adquirir nocions de les de televisió (FinalCut), ràdio i internet. (E).

Competència 4

Finalment, l’estudiant ha de ser capaç de dominar l’habilitat de recuperar, organitzar, analitzar i processar informació i comunicació. Això significa que ha de ser capaç de distingir què és notícia i demostrar-ho amb la jerarquització de la informació. Per aconseguir aquest objectiu és imprescindible que l’estudiant faci un seguiment exhaustiu de l’actualitat. (C,D,E,F,G,J).

També són exigibles en aquest seminari les competències pròpies del mòdul I que estableixen que l’estudiant ha de demostrar:

1) Coneixement i ús correcte oral i escrit de les llengües pròpies (C,D).

2) Capacitat i habilitat per expressar-se amb fluïdesa i eficàcia comunicativa en les llengües pròpies de manera oral i escrita (C, D).

Pel que fa a la resta de competències transversals s’avaluaran també amb els mateixos criteris d’avaluació.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Cada seminari farà un treball específic basat en la lectura d’un o de més d’un dels següents llibres. D’aquesta llista cada professor escollirà quin o quins textos es treballaran durant el curs.

Dossiers de La Vanguardia

CAMBA, Julio. (2003) Páginas escogidas. Madrid: Editorial Espasa.

Sobre casi todo. Madrid: Editorial Espasa.

CAPOTE, Truman. (2000) Retratos. Barcelona: Anagrama.

CASASÚS, J. M. (1996) Periodisme català que ha fet història. Barcelona: Proa.

(1998) Artículos que dejaron huella. Barcelona: Ariel.

FALLACI, Oriana. (2000) Entrevista con la historia. Barcelona: Noguer, Caralt.

GAZIEL. (1962) Un estudiant a París i d’altres estudis. Barcelona: Selecta.

GOMIS, L. La Primavera no es noticia. Artículos sobre Periodismo en 'La Vanguardia' (1987-2005). Barcelona: Documentos de estudio, 2015.

CARLIN, John (2009) El factor humano. Nelson Mandela y el partido que salvó a una nación. Barcelona: Seix Barral.

El factor humà: Nelson Mandela i el partit de rugbi que va construir una nació. Barcelona: La Campana.

KASPUSCINSKY, Ryszard. (1989) El emperador. Barcelona: Anagrama.

(2006) Viatges amb Heròdot. Barcelona: Empúries.

(2008) Un dia més de vida. Barcelona: Empúries.

KERTÉSZ, Imre. (2003) Sense destí. Barcelona: Quaderns Crema.

LEWIS, Norman. (2002) Nápoles 1944: un oficial del Servicio de Inteligencia en el laberinto italiano. Barcelona.

MADUEÑO, E.; ROVIRA, B. (1999) Notícies del més enllà. El reporterisme en premsa. Barcelona: Pòrtic.

OLEAQUE, Joan M. (2002) Des de la tenebra: un descens al cas Alcàsser. Barcelona: Empúries.

PLA, Josep. (2004) Articles amb cua. Barcelona: Destino.

(1981) Notes disperses. Barcelona: Destino.

PLANES, Josep Maria. (2001) Nits de Barcelona. Barcelona: Proa.

POLO, Irene. (2003) La fascinació del periodisme. Barcelona: Quaderns Crema.

ROBERT, Robert. (2003) Barcelona avui en dia. Barcelona: Empúries.

SÁEZ CASAS, A. El Periodisme després de Twitter. Notes per a repensar l'ofici. València: Edicions Tres i Quatre, 2015.

XAMMAR, Eugeni. (1998) L’ou de la serp. Barcelona, Quaderns Crema.

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

De cara a l’assoliment de les competències detallades en aquest programa, és recomanable la lectura dels capítols seleccionats dels següents llibres:

ALMIRON, Núria i JARQUE, Josep Manuel (2008). El mito digital. Discursos hegemónicos sobre Internet y periodismo. Rubí (Barcelona): Anthropos. Capítol 4: Periodismo para Internet o periodismo, y punto. P. 105-154.

MICÓ, Josep-Lluís (2006). Periodisme a la xarxa. Llenguatge nou d'un ofici vell. Vic: Eumo.
Capítol 7 i 8: Gèneres, formats i experiments; Visió panoràmica; p. 89-100; p. 101-112.

BASTENIER, Miguel Ángel (2001): El blanco móvil. Curso de Periodismo. Madrid: Ediciones El País, 2001. Capítols 1, 2, 3 i 4: El estado de la cuestión; Primera aproximación a los géneros: la información seca; Aproximación al largo recorrido (género seco y consideraciones generales); La crónica a la que conducen todos los caminos; p. 21-105

KOVACH, Bill, y ROSENSTIEL, Tom (2003). Los elementos del periodismo. Madrid: Santillana. Capítols 1 i 2: Para qué sirve el periodismo; La verdad, el primer principio y el más confuso, p. 21-69

MAS DE XAXÀS, Xavier (2005): Mentiras. Viaje de un periodista a la desinformación. Barcelona: Destino, 2008. Capítol: Apéndices, p. 241-342.

NÚÑEZ LADEVÉZE, Luis (1995). Introducción al periodismo escrito. Barcelona: Ariel. Capítols 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7: La actividad periodística; El contexto periodístico; Géneros periodísticos; El contexto textual de la información; Fuentes de información; El título periodístico; El texto Informativo. p. 13-77.

NÚÑEZ LADEVÉZE, Luis (1991). Manual para periodismo. Barcelona: Ariel. Capítols 12, 13, 14 i 15: El texto periodístico informativo; Elaboración del texto informativo; El título periodístico informativo; El párrafo de entrada de la información; El desarrollo de la información; p. 189-271

RANDALL, David (1999). El periodista universal. Madrid: Siglo XXI editores. Capítols: 2, 3, 4, 9, 10 i 11: Las limitaciones del periodismo; El valor informativo; Cómo debe ser un buen reportero; Escribir para los periódicos; Las entradillas; La construcción y la descripción. P. 6-53 i 135-197.

PERALTA, Miquel (2006). Teleinformatius. La transmissió televisiva de la realitat. Barcelona: Trípodos. Cap. 3. Les expressions de les notícies: els formats; p. 73-98.

MICÓ, Josep-Lluís (2007). Informar a la TDT. Notícies, reportatges i documentals a la nova televisió. Barcelona: Trípodos. Cap. 4: Els reportatges, p. 99-157.

MARTÍNEZ-COSTA, M. del Pilar (2002). Información radiofónica. Barcelona, Ariel. Capítol 3: El proceso de escritura de la información radiofónica, p. 97-119.
PREPARAT PER:   
Francisco Burguet Ardiaca • Xavier Capdevila Julián • Joaquin Cuixart Valero • Jaume Risquete Sánchez • Enric Vila Delclòs • Enric Xicoy Comas
DATA DE LA DARRERA REVISIÓ20/07/2015