CATALÀ     
Print
PROGRAMA OFICIAL
2016 / 17

ASSIGNATURA

Seminari 4. Introducció al Cinema i a la Televisió

CRÈDITS ECTS8,00
CODI DE L'ASSIGNATURABSEM4V
IDIOMA EN QUÈ S'IMPARTEIXCatalà  Castellà  
ESTUDIS
CODI
TITULACIÓ
TIPUS
CURS
SEMESTRE
GCTV
Grau en Cinema i Televisió
Obligatòria
Segon
----
GFCC
Tronc comú ciències de la comunicació
Obligatòria
Segon
----

PREREQUISITS

No n'hi ha

CONEIXEMENTS PREVIS

No n'hi ha

ASSIGNATURES QUE S'HAN DE CURSAR SIMULTÀNIAMENT

No n'hi ha

DESCRIPCIÓ DE L'ASSIGNATURA

El Seminari IV. Introducció al cinema i la televisió és l'assignatura eix que engloba tots els elements pràctics, actitudinals i d'integració de coneixements bàsics de cinema i televisió. En aquest sentit és la iniciació de l'estudiant a la pràctica professional especialitzada en cinema, televisió i nous mitjans.

És l'espai pedagògic amb el grup més reduït d'estudiants i amb més hores.

El professor de Seminari és el tutor de l'estudiant, no només pel que fa al seguiment de l'assignatura, sinó que també orientarà els interessos dels estudiants i els estimularà a descobrir les seves aptituts i habilitats, de cara a potenciar-les i a relacionar-les amb el món professional.

En el seu contingut, el Seminari IV està estretament vinculat a l'assignatura Introducció al cinema i la televisió: mentre aquesta obre la porta als coneixements disciplinaris bàsics en cinema i televisió, que s'entenen com dos llenguatges connectats però autònoms desenvolupats al llarg del s. XX i derivats en nous mitjans digitals al s. XXI, el Seminari IV complementa a continuació el desenvolupament dels aspectes més pràctics, tot insistint en el pas conflictiu de la teoria a la pràctica, de l'anàlisi a la construcció del relat audiovisual.

Es tracta d'una aproximació, eminentment pràctica, al llenguatge audiovisual clàssic que pretén enfrontar l'estudiant al procés de construcció del relat audiovisual (tant pel que fa a l'aplicació del llenguatge com a l'habilitat per utilitzar eines tecnològiques específiques) i l'integració funcional en un equip de producció professional.

Dins del pla d'estudis, representa un salt progressiu cap a la iniciació a la pràctica professional especialitzada en cinema, televisió i multimèdia, que recull els fruits dels exercicis de relat audiovisual dels seminaris II i III i els dóna una dimensió professional, i els coneixements sobre teories, mètodes i pràctiques de la comunicació audiovisual de l'assignatura Introducció al cinema i la televisió i els dóna una dimensió pràctica.

Des d'aquest seminari, els estudiants estan en condicions d'especialitzar-se i aprofundir en els tres eixos d'estudi dels cursos tercer i quart: marc teòric, història i estructura econòmica i professional.

COMPETÈNCIES

Les competències estableixen els objectius d'aprenentatge de Introducció al cinema i la televisió i, per tant, fixen els aspectes avaluables de l'assignatura (vegeu el punt Criteris):

Competència 1 del mòdul 4:

1. Coneixement i aplicació dels recursos, elements, mètodes i procediments dels processos de construcció i anàlisi dels relats audiovisuals.

a. Coneixement i aplicació del llenguatge narratiu audiovisual clàssic en la construcció d'un relat audiovisual

Competència 8 del mòdul 4:

2. Habilitat per a l'ús adequat de les eines tecnològiques en les diferents fases del procés audiovisual.

a. Habilitat per l'ús adequat de programari per a l'escriptura del guió literari i tècnic

b. Habilitat per l'ús adequat de càmeres professionals i altres eines de rodatge.

c. Habilitat per l'ús adequat de maquinari i programari d'edició i postproducció.

Competència 9 del mòdul 4:

3. Capacitat per incorporar-se i adaptar-se a un equip audiovisual professional.

a. Capacitat per assumir i desenvolupar les tres funcions bàsiques (o eventualment d'altres) en un equip de treball audiovisual: guió, realització o producció.

Competència 11 del mòdul 4:

4. Coneixement i aplicació de les tècniques i processos de producció i difusió audiovisuals en les seves diferents fases.

a. Aplicació dels processos de producció en la construcció d'un relat audiovisual i coneixement de la seva difusió.


CONTINGUTS

1. El relat audiovisual clàssic en cinema i en televisió. De l'anàlisi a la pràctica

1.1 La pràctica del llenguatge audiovisual 1:

– Composició visual, pla, enquadrament

– Relació entre plans, muntatge, continuïtat

– Recursos narratius en ficció i documental

1.2 La pràctica del llenguatge audiovisual 2:

– Conceptes pràctics de fotografia i vídeo

– L'enregistrament de la imatge i el so

– L'edició no linial

2. La construcció del relat audiovisual

2.1 Fases:

– Guió i preproducció

– Producció i rodatge

– Postproducció i edició

2.2 Oficis:

– Guionista

– Productor

– Director / Realitzador

– Muntador i altres oficis de la indústria audiovisual

3. El món professional en cinema i televisió:

3.1 Processos de producció

3.2 Mercat audiovisual

3.3 Difusió


METODOLOGIA

L'assignatura reuneix una sèrie d'exercicis individuals i en grup que tenen com a eix vertebrador la construcció del relat audiovisual. Els estudiants formen grups de treball integrats com a equips audiovisuals professionals, tot fent ús del llenguatge audiovisual basat en el model clàssic.

Aquests exercicis posen en pràctica les següents metodologies:

a. Exercicis individuals a classe

b. Exercicis individuals fora de classe

c. Lectura de textos (llibres, articles, capítols)

d. Visionat de productes audiovisuals

e. Exercicis en grup a classe

f. Exercicis en grup fora de classe

g. Exercicis pràctics amb equipaments tecnològics

h. Presentacions a classe

i. Participacions a classe

j. Tutories

k. Presentació de projectes, memòries i informes

A més, es durà a terme el seguiment i tutorització de l'estudiant: durant el semestre, l'estudiant haurà de passar almenys dues tutories formals dins l'horari acadèmic, al marge de tots els processos tutorials que necessiti el professor per tal de garantir el seguiment dels diferents treballs encarregats. L'objectiu d'aquestes tutories és, a més de comprovar la supervisió general dels estudis de l'estudiant, poder tractar els problemes d'actitud i de procediments que es puguin detectar en el decurs del semestre, tant de l'assignatura de Seminari IV com de la resta d'assignatures del segon semestre.

EXERCICIS:

1. De l'anàlisi a la pràctica

1.1 Exercicis sobre l'anàlisi formal del relat audiovisual:

– El model de narració clàssica en el cinema.

Lectura, comentari de text i posterior aplicació dels preceptes teòrics del Model Clàssic en l'anàlisi d'exemples pràctics.

Metodologies b, d, f, j

– Anàlisi audiovisual televisiu.

Anàlisi descriptiu, formal i de públics d'un cas paradigmàtic de la televisió actual.

Metodologies f, g, i, j

1.2 Exercicis sobre la pràctica del relat audiovisual (aquests exercicis incorporen també reflexió sobre narrativa audiovisual):

– Exercici de presentació.

Autopresentació audiovisual de l'estudiant.

Metodologies b, g, h, i

– Exercici rèplica escena.

Preparació pràctica prèvia a les sessions de rodatge del projecte audiovisual. Aquest exercici es basa en l'exercici "model de narració clàssica".

Metodologies e, f, h j

– Posada en escena i composició del quadre.

Es tracta d'un exercici consistent en treballar la bàsica del llenguatge audiovisual: composició de quadre, angulació de càmara, raccord i continuitat i llei de l'eix.

Metodologies: f, h, j

– Exercici de pla / contraplà

Es treballa l'edició d'imatge i so a través del cas pràctic del diàleg de dues persones

– Exercici de dos eixos d'acció

Es treballa la continuïtat en un cas més complex que els anteriors

– Exercici de pla seqüència

L'objectiu es treballar els moviments de càmera

– Exercici d'accions simultànies

A través de l'edició de dues situacions simultànies en la història, es treballa la construcció de l'efecte narratiu del suspens utilitzant el muntatge altern. Aquí també es desenvolupa tot el procés de producció audiovisual de forma completa.

– Exercici de plató.

Creació de continguts per a la televisió amb procediments bàsics de producció multicàmera mitjançant el funcionament de la tecnologia de virtualització de decorats de TV. Exercici relacionat amb "Anàlisi audiovisual televisiu".

Metodologies: e, g, i


2. Exercici lliure de construcció d'un relat audiovisual:

– Exercici de construcció d'un relat audiovisual Projecte Individual (PI)

L'estudiant porta a terme un exercici individual sense pautar, amb total llibertat, creativa, tècnica i conceptual.

Metodologies: b, g, h

3. Exercicis relacionats amb el món professional:

– Jornades de Comunicació Blanquerna:

Treball individual de documentació prèvia, participació i comunicat final sobre els actes seleccionats de les Jornades de Comunicació Blanquerna.

Metodologies c, d, f, j, l


AVALUACIÓ

1. Exercicis, individuals i en grup, amb equipaments tecnològics: 80%

Exercicis de pràctica del llenguatge audiovisual amb reflexió sobre narrativa audiovisual, individuals i en grup  (composició, rèplica, pla/contraplà, dos eixos, pla seqüència, accions simultànies, plató): 70%

Exercici Projecte Individual (PI), individual: 10%

2. Exercicis vinculats a les Jornades de Comunicació: 10%

3. Participació de l'estudiant: 10%

El mètode d'avaluació té en compte el progrés de l'estudiant tant en els seus treballs i presentacions individuals com el seu paper dintre de l'equip de treball al que pertanyi en cada exercici, en particular la bona coordinació i desenvolupament del rol professional en els diferents exercicis. Al tractar-se d'una avaluació continuada es valoraran no només els coneixements adquirits i el resultat de les activitads, sinó també les capacitats procedimentals i la participació de l'estudiant. Es tracta d'una assignatura d'assistència obligatòria i treball continuat.


CRITERIS D'AVALUACIÓ DE RESULTATS

L'avaluació d'aquesta assignatura es farà segons els següents paràmetres:

A. Avaluació d'exercicis individuals

B. Avaluació d'exercicis en grup

C. Avaluació de treballs pràctics amb equipaments tecnològics

D. Avaluació de presentacions a classe

E. Avaluació de participació a classe

F. Avaluació de projectes, memòries, informes

G. Informes de tutorització

H. Avaluació de actituds

Criteris de avaluació dels resultats:

Competència 1:

L'estudiant ha de demostrar competència en l'anàlisi formal d'audiovisuals.

• L’estudiant ha de demostrar coneixement i capacitat en l'aplicació del llenguatge narratiu audiovisual clàssic en la construcció d'un relat audiovisual [A, B, F]

Competència 2:

• L’estudiant ha de demostrar habilitats en l'ús adequat del programari per l'escriptura del guió literari i tècnic, les càmeres professionals i altres eines de rodatge i el maquinari i programari d'edició i postproducció en la construcció del relat audiovisual [C]

Competència 3:

• L’estudiant ha de demostrar capacitat per desenvolupar una de les tres funcions bàsiques en un equip de treball audiovisual [B, D, E, G, H]

Competència 4:

• L’estudiant ha de demostrar capacitat per aplicar correctament els processos de producció en la construcció del relat audiovisual i coneixements de les formes de difusió [A, C]


BIBLIOGRAFIA BÀSICA

BORDWELL, D. La narración en el cine de ficción. Barcelona: Paidós, 1996; pp. 156-162.

BORDWELL, D., THOMPSON, K. El arte cinematográfico: una introducción. Barcelona: Paidós, 1995; "cap. 2: La forma fílmica"; "cap. 5: El plano: puesta en escena"; "cap 6: El plano: propiedades cinematográficas"; "cap. 7: La relación entre plano y plano: el montaje"; "cap. 8: El sonido en el cine".

SALÓ, G. ¿Qué es eso del formato? Cómo nace y se desarrolla un program de televisión. Barcelona: Gedisa, 2003; pp. 15-36.

SÁNCHEZ, R.C. El montaje cinematográfico. Arte en movimiento. Barcelona, Pomaire, 1970; "primera parte: El fenómeno artístico"; "segunda parte: El movimiento en el montaje: Introducción, composición del cuadro, posiciones de cámara, movimiento y ritmo de la imagen".

SQUIRE, J.E. (ed.) Todo sobre el negocio del cine. El juego de Hollywood. TB ediciones, 2009; "cap. I: El productor, por D. Puttnam"; cap.  II: El director, por S. Pollack"; "cap V: El guionista, por W. Goldman".

STAM, R. Nuevos conceptos de la teoría del cine. Barcelona: Paidós, 2000; pp. 142-146.


PROGRAMARI

Programari de pre-producció: CELTX

Programari de post-producció: Final Cut Pro



BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

S'ampliarà la bibliografia en apartats concrets del programa que calgui reforçar.

BARROSO, J. Realización de los géneros televisivos. Madrid: Síntesis, 1996.

CHION, M. El cine y sus oficios. Madrid: Cátedra, 1992

TRUFFAUT, F. El cine según Hitchcock. Barcelona: Alianza Editorial, 1994

VILLAFAÑE, J. i MÍNGUEZ N. Principios de teoría general de la imagen. Madrid: Pirámide, 2002

SÁNCHEZ-ESCALONILLA, A. Estrategias de guión cinematográfico. Barcelona: Ariel, 2002.
PREPARAT PER:   
Lluís Anyó Sayol
DATA DE LA DARRERA REVISIÓ22/07/2016