CATALÀ     
Print
PROGRAMA OFICIAL
2016 / 17

ASSIGNATURA

Realització i Direcció I. Cinema

CRÈDITS ECTS3,00
CODI DE L'ASSIGNATURABRZCMA1
IDIOMA EN QUÈ S'IMPARTEIXCatalà  Castellà  
ESTUDIS
CODI
TITULACIÓ
TIPUS
CURS
SEMESTRE
GCTV
Grau en Cinema i Televisió
Obligatòria
Tercer
----

PREREQUISITS

No n’hi ha

CONEIXEMENTS PREVIS

No n´hi ha.

ASSIGNATURES QUE S'HAN DE CURSAR SIMULTÀNIAMENT

No n´hi ha.

DESCRIPCIÓ DE L'ASSIGNATURA

L’assignatura Realització cinematogràfica ha de permetre ampliar i aprofundir els conceptes relacionats amb el llenguatge cinematogràfic que ja s’han començat a veure a l’assignatura Introducció al cinema i la televisió i al Seminari: introducció al cinema i la televisió de segon curs.

Realitzar es dirigir la mirada. Per a comprendre el que és la realització, sigui cinematogràfica, televisisva o de qualsevol altre format s’ha de considerar que fonamentalment es tracta d’un procés en el que hi intervé molta gent. I per comprendre el procés és imprescindible exercitar la pròpia mirada ja de que d’aixó en depèn desenvolupar adequadament qualsevol tasca professional. Per tant l’assignatura es planteja com un recorregut al llarg d’aquest procés. Un recorregut on s’ampliaran coneixaments amb un anàlisi del llenguatge audiovisual i els seus diversos components. L´alumne s’haurà d’implicar en la descoberta de cada pas.

La narració audivisual es suporta en l’elecció i combinació de diverses imatges que s’estructuren en el relat. La narrativa audiovisual exigeix clarificar bé el que es vol explicar. Per tant l’assignatura es concentrarà en les diverses fases del procés des de la primera idea. De com es construeix un guió per saber-lo visualitzar. De com es retrata amb una cámera, de com l’actor fa verosímil una ficció, de com la direcció artística, el só o el vestuari, el muntatge i la producció entre d’altres determinen el resultat des d’óptiques diferents. Construeixen una mirada única. La que aporta el resultat final de l’obra audiovisual.

Ja que la realització es la suma de tantes mirades l’alumne haurà d’assolir el descobriment de la seva propia visió en cada contexte. És per aixó que s’estructura cada sessió com el mateix procés de creació.

Es documentarà cada aspecte tècnic i artístic en els bloc comuns. Considerant el guió com a fil conductor de tot el procés s’anirà complementant l’ aprenantatge amb l’aprofundiment de coneixaments, a partir de la transformació del relat primer escrit i finalment traslladat en imatges a partir d’exemples i d’exercicis.

COMPETÈNCIES

1. Competència: capacitat per planificar i gestionar els recursos tècnics i humans en les produccions cinematogràfiques així com les tècniques de creació i realització en les diferents fases de la producció cinematogràfica

2. Competència: coneixement dels processos d’elaboració de criteris conceptuals coherents de posada en imatge i de la gran diversitat de les seves formes d’implementació

3. Competència: coneixement de la diversitat de recursos per a la interpretació de càmera, és a dir, per a la participació activa i prioritària de la posada en escena i la planificació de càmera en relació a la interpretació actoral

4. Competència: coneixement de la utilització de les possibilitats simbòliques en el discurs cinematogràfic

CONTINGUTS

BLOC COMÚ

Un recorregut del procés de creació d’una obra audiovisual en les seves fases de preproducció, rodatge, postproducció i difussió

 

1-    Introducció: El cinema abans del cinema/ El setè Art/L’imaginari col.ectiu

2-    El guió: De l’idea  a l’imatge

3-    La producció: Del finançament al disseny de l’obra audiovisual

4-    La fotografía: Tractament visual

5-    La direcció d’Art: Decoració, vestuari i caracterització. Creació d’un l’estil

6-    El casting: Del personatge a l’actor

7-    Realització: direcció de la mirada

8-    El rodatge. L’equip tècnic i artístic

9-    El só. Del directe a la banda sonora

10- El muntatge

11- La música

12- Efectes especials/ Digitals/ Les mescles/ L’etalonatge

13- Formats d’exhibició

14- Panoràmica sobre l’evolució de les eines de creació

 

UNITAT FORMATIVA “Postproducció"

1.Workflow de la postproducció audiovisual

a. Conceptes bàsics d'imatge digital

b. Workflows

c.Formats i compressió

d. Cinema digital: SD/HD, frame rate, entrellaçat/progressiu

2. Edició no lineal avançada (FCPX)

a. Slowmotion.

b. Chroma i màscares.

c. Compound clip, Secondary story line, Auditions

d. Metadades, keyframing, estabilització d'imatge

e. Àudio

3. Composició (AFX)

4. Etalonatge (DaVinci Resolve)

a. Pool, Rooms

b. Correcció de primaris i secundaris

c. Nodes,... 

4. Processament i mescla d'àudio (Protools)

METODOLOGIA

Recursos metodològics de l’assignatura:

-       Classe lectiva (bloc general)

-       Visionat i anàlisi de productes o fragments de productes audiovisuals

-       Exercicis individuals fora de classe

-       Exercicis pràctics

-       Presentacions a classe

-       Comprensió de textos seleccionats

AVALUACIÓ

La nota global de l’assignatura resulta de la relació de tres notes parcials:

1. Bloc general: 65% del total de l'assignatura, dividit segons

- Examen final escrit: 40%

- Avaluació d’exercicis: 25%

Aquest bloc es considera un conjunt unit i coherent, de manera que l'estudiant no es podrà presentar a l'examen final si no ha lliurat un mínim del 70% dels exercicis i treballs marcats pel professor a classe, en el moment i la forma que s’indiquin. La mitjana dels exercicis amb el resultat de l’examen final, segons els tants per cent indicats abans, donarà la nota final de l’assignatura.

 

2. Unitat formativa 1: 35% del total de l’assignatura.

 

1. Un treball individual en format audiovisual on hauran de demostrar les seves capacitats i coneixements en l'àrea de la postproducció a partir d'una pauta facilitada pel professor.

2. Un treball teòric on l'alumne justifiqui cadascuna de les tècniques emprades en el treball audiovisual i argumenti el seu ús en funció del contingut triat.

 

Un cop aprovats els tres blocs de l'assignatura, es farà la mitjana aritmètica segons els percentatges indicats anteriorment. Tant a la primera com a la segona convocatòria, si la mitjana de l’assignatura és superior a 5, però s’ha suspès algun dels tres blocs, s’assignarà un 4.

 

a) Primera convocatòria

Si, a la primera convocatòria, algun dels tres blocs d'avaluació queda suspès, l’alumnat tindrà l'assignatura suspesa.

b) Segona convocatòria

A la segona convocatòria, l’alumnat només haurà de recuperar el bloc o els blocs d'avaluació pendents. En el cas de l'examen de recuperació del bloc general i la unitat formativa 1, només podrà presentar-s'hi si ha fet i lliurat, quan i com corresponia, un mínim del 70% dels exercicis programats.

Si no aconsegueix recuperar la part o les parts suspeses a la segona convocatòria, suspendrà tota l’assignatura: per al curs següent, haurà de matricular-se de la totalitat de l'assignatura, i haurà de tornar a examinar-se dels tres blocs d'avaluació.

Un cop aprovats els tres blocs de l'assignatura, es farà la mitjana aritmètica segons els percentatges indicats anteriorment. Tant a la primera com a la segona convocatòria, si la mitjana de l’assignatura és superior a 5, però s’ha suspès algun dels tres blocs, s’assignarà un 4.

CRITERIS D'AVALUACIÓ DE RESULTATS

Criteris d'evaluació dels resultats:

Competència 1

1. Competència: capacitat per planificar i gestionar els recursos tècnics i humans en les produccions cinematogràfiques així com les tècniques de creació i realització en les diferents fases de la producció cinematogràfica

L'estudiant ha de demostrar tenir els coneixements de llenguatge audiovisual, planificació i realització d’un rodatge cinematogràfic d’acord amb les necessitats tècniques, narratives i artístiques del producte. [Bloc general] [A, B, C, D]

Competència 2

2. Competència: coneixement dels processos d’elaboració de criteris conceptuals coherents de posada en imatge i de la gran diversitat de les seves formes d’implementació

L'estudiant ha de demostrar tenir coneixements de com abordar el procés d’elaboració de criteris conceptuals per a la realització, comrelacionar-los amb els continguts i com plasmar-los en una planificació concreta i/o un storyboard. [Bloc general] [B, C, D]

Competència 3

3. Competència: coneixement de la diversitat de recursos per a la interpretació de càmera, és a dir, per a la participació activa i prioritària de la posada en escena i la planificació de càmera en relació a la interpretació actoral

L'estudiant ha de demostrar tenir coneixements teòrics i pràctics de les diverses vies per les quals la planificació de càmera pot incidir de manera determinant en la interpretació actoral i, també, la seva major o menor utilització d’acord amb les necessitats específiques de l’escena i les característiques de l’actor. [Unitat formativa 1]

[B, C]

Competència 4

4. Competència: coneixement de la utilització de les possibilitats simbòliques en el discurs cinematogràfic

L'estudiant ha de demostrar coneixements sobre com reconèixer o crear elements amb càrrega simbòlica que intervenen en la narrativa audiovisual tant a nivell puntual com a nivell global. [Unitat formativa 2] [B, C]

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Es seleccionarà una lectura obligatòria o recomanada d’entre els següents textos

BERGMAN, INGMAR La linterna mágica. Barcelona. Tusquets 1992

BERGALA, ALAIN. La hipótesis del cine. Barcelona. Laertes.2007

BOLLAIN, ICIAR. Ken Loach. Un observador solitario. Madrid. El país Aguilar 1996

BUÑUEL, LUIS. Mi úiltimo suspiro. Barcelona. Plaza y Janés 1987

CARRINGER, ROBERT L. Barcelona. Ultramar 1987

CATALÀ, JOSEP Mª; La puesta en imágenes. Conceptos de dirección cinematográfica. Paidós. Barcelona, 2001

CATALA Jm. Pasión y conocimiento. Madrid. Catedra 2009

CHABROL, CLAUDE, Cómo se hace una película. Alianza Ed. 2004

FELLINI. Federico. Fellini por Fellini. Madrid. Fundamentos 1990

HETCH, BEN. Los actores son un asco. Barcelona. Anagrama1986

LOWENSTEIN, Stephen. Mi primera película Alba Ed. 2000

LUMET,Sidney. Así se hacen las películas. Madrid. Ed. Rialp. 2008

MURCH Walter. En el momento del parpadeo. Madrid. Ocho y Medio.2003

RENOIR, Jean. Mi vida y mi cine. Madrid. Akal 1993

RODRIGUEZ, ROBERTO. Rebelde sin pasta. Barcelona .Ediciones B 1996

TARKOVSKIJ, Andrej. Esculpir en el tiempo. Reflexiones sobre el arte, la estética y la poética en el cine. Madrid Rialp 1996

TRUEBA, fernando. Mi diccionario de cine. Madrid. Círculo de Lectores. Galaxia Gutenberg

TRUFFAUT, François. Hitchcook-truffaut. Alianza Ed. 1991

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

No n´hi ha.
PREPARAT PER:   
Iván Gómez García
DATA DE LA DARRERA REVISIÓ16/01/2017