CATALÀ     
Print
PROGRAMA OFICIAL
2016 / 17

ASSIGNATURA

Llenguatge Periodístic: Televisió I

CRÈDITS ECTS3,00
CODI DE L'ASSIGNATURABLPTV1
IDIOMA EN QUÈ S'IMPARTEIXCatalà  
ESTUDIS
CODI
TITULACIÓ
TIPUS
CURS
SEMESTRE
GPME
Grau en Periodisme
Obligatòria
Tercer
----

PREREQUISITS

No n’hi ha.

CONEIXEMENTS PREVIS

No n’hi ha.

ASSIGNATURES QUE S'HAN DE CURSAR SIMULTÀNIAMENT

No n’hi ha.

DESCRIPCIÓ DE L'ASSIGNATURA

L’assignatura Llenguatge Periodístic Televisió 1 pertany al Mòdul 4, Fonaments disciplinaris del periodisme. En el seu contingut, Llenguatge Periodístic Televisió 1 està estretament lligada a les assignatures del mateix mòdul i a Introducció al Periodisme que s’imparteix a 2n. Curs. També té una vinculació directa amb els Seminaris V i VI que s’imparteixen el mateix curs però corresponents al Mòdul 5, Fonaments de l’activitat professional del Periodisme.

Durant el curs s’estudia el procés d’elaboració de les notícies dels informatius diaris de televisió, com un primer pas que s’amplia al segon semestre amb Llenguatge Periodístic Televisió 2. Es descobreixen i s’analitzen les rutines productives i els principals criteris periodístics i extraperiodístics. Igualment s’explica com es construeix i quines característiques té el guió d’un teleinformatiu. L’assignatura incideix també en les particularitats del llenguatge audiovisual i la repercussió de les noves tecnologies en la informació televisiva d’avui. L’assignatura s’imparteix mitjançant nombrosos casos pràctics.

L’assignatura es divideix en quatre parts, centrades en el procés d’elaboració dels informatius televisius, i una unitat formativa dedicada a preparar-se per informar davant la càmera:

1) La informació a la televisió

2) L’elaboració de les notícies

3) El teleinformatiu

4) L’organització de la producció informativa

Unitat formativa: El periodista davant la càmera

COMPETÈNCIES

Les competències que a continuació enumerem de l’1 al 3 són comunes a altres assignatures del Mòdul 4. Totes elles marquen els objectius d’aprenentatge de Llenguatge Periodístic Televisió 1. L’assoliment d’aquestes competències condicionarà els aspectes avaluables de l’assignatura.

1. Capacitat i habilitat per comunicar i informar en el llenguatge propi de la premsa, ràdio i televisió, en multimèdia o en nous suports (Internet); en aquest cas, en el llenguatge propi del mitjà televisiu.

2. Capacitat i habilitat per utilitzar les tècniques informatives i comunicatives.

3. Capacitat i habilitat per recuperar, organitzar, analitzar i processar informació i comunicació.

4. Coneixement de l’especificitat del llenguatge audiovisual i de les diferències en relació amb altres mitjans de comunicació.

5. Comprensió dels criteris televisius en la selecció de les notícies, diferenciant-ne els formats i els criteris de redacció, editatge i els d’elaboració i ordenació de l’escaleta d’un teleinformatiu diari.

6. Coneixement del funcionament d’una redacció televisiva i de les diverses funcions professionals que hi participen.

7. Habilitat per comunicar i informar en directe o en diferit davant d’una càmera de televisió.

A part de les competències pròpies del mòdul IV, en aquesta assignatura també són exigibles les competències del mòdul I que estableixen que l’estudiant ha de demostrar:

1) Coneixement i ús correcte oral i escrit de les llengües pròpies.

2) Capacitat i habilitat per expressar-se amb fluïdesa i eficàcia comunicativa en les llengües pròpies de manera oral i escrita.

CONTINGUTS

A continuació detallem el contingut del temari de l’assignatura. El primer serà el del grup sencer de l’assignatura i, a continuació, la unitat formativa.

GRUP SENCER

1. LA INFORMACIÓ A LA TELEVISIÓ

1.1. L’especificitat del mitjà televisiu

1.2. El llenguatge de la televisió

1.3. Criteris periodístics i extraperiodístics de selecció de les notícies televisives

1.4. L’agenda, les fonts informatives i les xarxes socials

1.5. Els criteris ètics

2. L’ELABORACIÓ DE LES NOTÍCIES

2.1. Els formats de les notícies per a la televisió

2.2. De la idea a l’antena. El procés d’elaboració

2.3. La imatge, el so i la infografia

2.4. La redacció del text televisiu

3. EL TELEINFORMATIU

3.1. L’elaboració de l’escaleta del teleinformatiu diari

3.2. L’estructura de l’escaleta. Selecció i jerarquització

3.3. Teleinformatius, nous formats i canals d’emissió

4. L’ORGANITZACIÓ DE LA PRODUCCIÓ INFORMATIVA

4.1. L’organització de la redacció d’informatius

4.2. Les funcions “no periodístiques” de la redacció

4.3. La redacció digital. El periodista polivalent

UNITAT FORMATIVA “EL PERIODISTA DAVANT LA CÀMERA”

1.- La presentació d’un informatiu

2.- L’stand up i les connexions en directe

3.- El reporterisme en directe

4.- Les retransmissions

5.- L’entrevista a la televisió


METODOLOGIA

Recursos metodològics de l’assignatura:

a) Classe lectiva

b) Exercicis individuals a classe.

c) Exercicis individuals fora de classe

d) Lectura de textos (llibres, articles, capítols).

e) Visionat de productes audiovisuals.

f) Exercicis en grup a classe.

g) Exercicis en grup fora de classe.

h) Exercicis pràctics amb equipaments tecnològics

j) Participació a classe.

k) Preparació d’exàmens

l) Realització d’exàmens

Grup sencer

L’assignatura es basa fonamentalment en l’explicació magistral del temari teòric (a), amb una especial atenció a l’anàlisi de diverses aplicacions pràctiques, extretes dels principals mitjans de comunicació audiovisual (d, e). D’aquesta manera es comprenen millor els continguts genèrics a partir de l’estudi d’exemples concrets, es possibilita el debat entre l’alumnat i el professor (j) i s’estimula una aproximació crítica a la pràctica del periodisme audiovisual. Durant el curs i en funció del temari, el professor podrà encarregar un mínim de treballs obligatoris individuals i en grup (b, c, f, g), i els coneixements adquirits s’avaluaran amb un examen (k, l).

Unitat Formativa

Es combinarà la classe teòrica (a) amb el visionat i l’anàlisi d’exemples d’intervencions davant la càmera (e) i lectures de textos (d). Els estudiants hauran de preparar exercicis individuals i en grup per fer a classe o al plató de la Facultat (b, c, f g, h).

AVALUACIÓ

La nota global de l’assignatura resulta de la relació de dues notes parcials. L’avaluació global es farà a partir d’aquests paràmetres.

A Exàmens escrits

C Avaluació d’exercicis individuals

D Avaluació d’exercicis en grup

E Avaluació de treballs pràctics amb equipaments tecnològics

1. Bloc general de l’assignatura: 65% del total de l’assignatura, dividit segons

A. Examen final escrit (65% de la nota)

C, D, E i F. Avaluació d’exercicis individuals i en grup (35% de la nota).

Aquest bloc és una sola unitat i, per tant, l’estudiant no es podrà presentar a l’examen si abans no ha lliurat els exercicis i treballs en el temps i formats indicats pel professor. Si l’estudiant no entrega un mínim del 50% dels treballs, rebrà una qualificació de “No Presentat” del bloc general de l’assignatura .

Recuperació:

Si l’alumne suspèn la matèria d’aquest grup tindrà una segona convocatòria de l’examen, que continuarà tenint el valor del 65% de la nota final, ja que se li mantindrà la nota dels exercicis realitzats durant el curs.

2. Unitat formativa: 35% del total de l’assignatura, dividit segons:

S’avaluarà a través d’un treball final en què tots els alumnes participaran en l’elaboració d’un informatiu, executant cada un d’ells un rol diferent davant la càmera segons els formats que s’hauran tractat en les cinc sessions anteriors. Es tindrà en compte la participació a classe, la implicació i la recerca personal durant el curs.

Recuperació:

L’alumne suspès optarà a la recuperació en segona convocatòria en el dia i hora indicats pel professor a través d’un exercici pràctic al plató de la facultat.

NOTA IMPORTANT: En cap cas no es considerarà aprovada l’assignatura si no s’han aprovat els continguts del grup sencer i les unitats formatives perseparat. L'estudiant podrà recuperar, en segona convocatòria, només la part no superada.


CRITERIS D'AVALUACIÓ DE RESULTATS

Competència 1:

• L’estudiant ha de demostrar que és capaç de destriar els diferents tipus de llenguatges, tipologies i gèneres dels mitjans informatius.

Competència 2:

• L’estudiant ha de demostrar que és capaç de distingir les tècniques informatives i comunicatives, l’organització professional i els mecanismes complexos de construcció de l’actualitat que utilitzen els periodistes.

Competència 3:

• L’estudiant ha de demostrar que és capaç de tenir una mirada crítica i comparada davant els missatges periodístics, davant la interpretació periodística de la realitat.

Competència 4:

• L’estudiant ha de demostrar que és capaç de conèixer i diferenciar l’especificitat del llenguatge audiovisual en relació amb altres mitjans de comunicació

Competència 5:

• L’estudiant ha de demostrar que és capaç de conèixer els criteris televisius en la selecció de les notícies diferenciant-ne els formats i els criteris de redacció, editatge i els d’elaboració i ordenació del guió d’un teleinformatiu diari.

Competència 6:

• L’estudiant ha de demostrar que es capaç de comprendre el funcionament d’una redacció i diferenciar-ne les funcions.

Competència 7:

• L’estudiant ha de demostrar que es capaç de comprendre les varietats del directe a la televisió i l’habilitat per comunicar i informar en directe o en diferit davant d’una càmera de televisió.

També són exigibles en aquest seminari les competències pròpies del mòdul I que estableixen que l’estudiant ha de demostrar:

1) Coneixement i ús correcte oral i escrit de les llengües pròpies (C,D).

2) Capacitat i habilitat per expressar-se amb fluïdesa i eficàcia comunicativa en les llengües pròpies de manera oral i escrita (C, D).

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Grup sencer/Unitat Formativa

El professor de cada un dels grups d’assignatura i de Unitat Formativa podrà fer llegir obligatòriament un llibre o alguns capítols d’algun dels llibres que apareixen a continuació, de la qual cosa informarà cada professor en el seu moment al llarg del semestre.

CORPORACIÓ CATALANA DE MITJANS AUDIOVISUALS. Llibre d’estil de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Guia editorial. Manuel d’ús. Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2013.

DÍAZ ARIAS, R. Periodismo en televisión: entre el espectáculo y la realidad. Barcelona: Editorial Bosch, 2006.

MAYORAL, J. i altres. Redacción periodística en televisión. Madrid: Editorial Síntesis, 2008.

OLIVA,LL.,SITJÀ,X. Las noticias en radio y televisión. Barcelona: Ediciones Omega, 2007.

PERALTA, M. Teleinformativos. La noticia digital en televisión. Barcelona: Editorial UOC, 2012.

PÉREZ, G. Informar en la e-televisión. Barañain: Ediciones Universidad de Navarra, EUNSA, , 2010.

VILALTA, J. El espíritu del reportaje. Edicions Universitat de Barcelona, 2006

VILALTA,J. El reportero en acción. Notícia, reportaje y documental en televisión. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 2007.


BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

BBC. Directrices editoriales. Valores y criterios de la BBC. Asociación de la Prensa de Madrid, 2007. http://www.bbc.co.uk/spanish/specials/150_valores/pdf/valores_bbc_todo.pdf

CEBRIÁN HERREROS, M. Análisis de la información audiovisual en las aulas. Madrid: Editorial Universitas, 2003.

FERRE PAVIA, Carme, Barcelona TV: Llibre d’estil. Barcelona: Editorial UOC. 2008

GARCÍA AVILÉS,José A. Periodismo de calidad: Estándares informativos en la CBS, NBC y ABC. Pamplona: EUNSA, 1996.

GIMENO,G. PERALTA,M. El lenguaje de las noticias de televisión. Barcelona: Ed UOC, 2016.

LARRAÑAGA,J. Redacción y locución audiovisual. Escribir noticias para la radio y televisión. Bilbao: Universidad del País Vasco, 2006.

WOLF,M. La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas. Barcelona: Paidós,1999


PREPARAT PER:   
Enric Calpena Ollé • Agnès Marquès Pujolar • Miquel Peralta Mas
DATA DE LA DARRERA REVISIÓ22/07/2016