CATALÀ     
Print
PROGRAMA OFICIAL
2016 / 17

ASSIGNATURA

Llenguatge Periodístic: Ràdio I

CRÈDITS ECTS3,00
CODI DE L'ASSIGNATURABLPRAD1
IDIOMA EN QUÈ S'IMPARTEIXCatalà  
ESTUDIS
CODI
TITULACIÓ
TIPUS
CURS
SEMESTRE
GPME
Grau en Periodisme
Obligatòria
Tercer
----

PREREQUISITS

No n’hi ha.

CONEIXEMENTS PREVIS

No n’hi ha.

ASSIGNATURES QUE S'HAN DE CURSAR SIMULTÀNIAMENT

No n’hi ha.

DESCRIPCIÓ DE L'ASSIGNATURA

L’assignatura Llenguatge Periodístic Ràdio 1 (LPR1) pertany al Mòdul 4, Fonaments disciplinaris del periodisme. En el seu contingut, LPR1 està també estretament lligada a les assignatures del mateix mòdul i a Introducció al Periodisme, que s’imparteix a 2n. Curs. També té una vinculació directa amb els Seminaris V i VI que s’imparteixen el mateix curs, però corresponents al Mòdul 5, Fonaments de l’activitat professional del Periodisme.

El professional de la ràdio té en el llenguatge periodístic radiofònic l’eina bàsica per a desenvolupar-se en el mitjà. El llenguatge radiofònic té unes característiques i una estructura molt determinades que permeten confeccionar un missatge clar i de fàcil comprensió per part de l’oient.

A partir de la paraula, la música, els efectes sonors i els silencis intentarem comunicar amb eficàcia. Ho farem a través dels diversos gèneres radiofònics: la notícia, la crònica, l’entrevista, el reportatge... emmarcats en els grans informatius i els magazines d’entreteniment.

El domini del llenguatge, el control de les dinàmiques de funcionament del mitjà i de les tecnologies que en són pròpies, i el coneixement del seu entorn ens han de permetre desenvolupar-nos amb la formació i la informació imprescindibles per a arribar a ser bons periodistes radiofònics.

L’assignatura es divideix en dues parts:

1) Grup sencer, on els estudiants adquiriran els coneixements teòrics del programa de l’assignatura i els demostraran en la confecció de productes periodístics radiofònics com ara notícies, entrevistes, reportatges, informatius...

2) UF: Educació de la Veu: Locució d’informatius en què els estudiants aprendran els coneixements i les tècniques bàsiques de locució periodística a la ràdio.

COMPETÈNCIES

Les competències que a continuació enumerem poden ser comunes a altres assignatures del Mòdul 4. Totes elles marquen els objectius d’aprenentatge de Llenguatge Periodístic Ràdio 1. L’assoliment d’aquestes competències condicionarà els aspectes avaluables de l’assignatura.

1. Capacitat i habilitat per comunicar i informar en el llenguatge propi de la premsa, ràdio i televisió, en multimèdia o en nous suports (Internet). En aquest cas, en el llenguatge propi del mitjà radiofònic.

2. Capacitat i habilitat per utilitzar les tecnologies i tècniques informatives i comunicatives. En aquest cas, les pròpies del mitjà radiofònic.

3. Capacitat i habilitat per recuperar, organitzar, analitzar i processar informació i comunicació.

4. Capacitat i habilitat per utilitzar formats i gèneres vells i nous d’acord amb la constant evolució del mitjà radiofònic.

A part de les competències pròpies del mòdul IV, en aquesta assignatura també són exigibles les competències del mòdul I que estableixen que l’estudiant ha de demostrar:

1) Coneixement i ús correcte oral i escrit de les llengües pròpies.

2) Capacitat i habilitat per expressar-se amb fluïdesa i eficàcia comunicativa en les llengües pròpies de manera oral i escrita.

CONTINGUTS

A continuació detallem el contingut del temari de l’assignatura. El primer serà el del grup sencer i, a continuació, la unitat formativa.

Grup sencer

1) INTRODUCCIÓ AL MITJÀ RADIOFÒNIC

a. Evolució i història de la ràdio

b. La informació a les graelles radiofòniques

c. Organització d’una emissora i d’una redacció

2) LA NOTÍCIA RADIOFÒNICA

a. Estructura de la notícia radiofònica

b. Estil del llenguatge informatiu

c. Tipologia de notícies

3) ALTRES GÈNERES INFORMATIUS

a. La crònica

b. El reportatge

c. L’entrevista

4) L’OPINIÓ A LA RÀDIO

UF: Educació de la Veu: Locució d’informatius.

· Què és la veu i com es produeix.

· Postura i respiració en la locució radiofònica

· Constricció i retracció

· Pronúncia, entonació i timbre per als informatius

METODOLOGIA

Recursos metodològics de l’assignatura:

a) Classe lectiva

b) Exercicis individuals a classe

c) Exercicis individuals fora de classe

e) Visionat i audició de productes audiovisuals

f) Exercicis en grup a classe

g) Exercicis en grup fora de classe

h) Exercicis pràctics amb equipaments tecnològics

i) Presentacions a classe

j) Participació a classe

k) Preparació d’exàmens

l) Realització d’exàmens

Grup sencer

A la classe s’impartirà el temari teòric de l’assignatura, que també inclourà nombrosos casos pràctics, entre els quals un treball final en forma de reportatge. L’alumne assimilarà la teoria i participarà en la realització de diferents exercicis vinculats amb el temari, tant a títol individual com en grup. Aquests exercicis consistiran especialment en la redacció de textos i l’elaboració de materials sonors relacionats amb els elements propis del llenguatge i els gèneres radiofònics, molt especialment amb la programació informativa.

UF Educació de la Veu: Locució d’informatius

La unitat formativa té un caràcter eminentment pràctic. S’escoltaran i analitzaran diferents mostres de veus emprades en diferents formats i es practicaran a classe. Cada alumne haurà de presentar, seguint les indicacions de format i data, un recull d’exercicis orals on es posi de manifest la seva capacitat d’adaptar la veu als diferents registres. Paral·lelament els alumnes disposaran d’un recull de texts i documents audiovisuals per a conèixer i entendre el funcionament i la higiene de la veu.

AVALUACIÓ

La nota global de l’assignatura resulta de la relació de les notes del grup sencer i de la unitat formativa. L’avaluació global es farà a partir d’aquests paràmetres:

A Exàmens escrits

C Avaluació d’exercicis individuals

D Avaluació d’exercicis en grup

E Avaluació de treballs pràctics amb equipaments tecnològics

F Avaluació de presentacions a classe

1. Grup Sencer de l’assignatura:65% del total de l’assignatura, dividit segons:

A. Examen final escrit (50% de la nota)

C, D, E ,F. Avaluació d’exercicis individuals, en grup i presentacions a classe (50% de la nota)

Aquest bloc és una sola unitat; per tant, l’estudiant no es podrà presentar a l’examen si abans no ha lliurat els exercicis i treballs (incloses les presentacions) en el temps i formats indicats pel professor.

L’estudiant ha d’aprovar l’examen per superar l’assignatura.

Si l’estudiant no entrega un mínim del 50% dels treballs i el reportatge final rebrà una qualificació de “No Presentat” del Grup Sencer de l’assignatura. L’alumne que no es presenti a l’examen tindrà una qualificació de “No Presentat” de la part del grup sencer de l’assignatura.

Recuperació:

Si un alumne suspèn la matèria d’aquest gruptindrà una segona convocatòria de l’examen, que continuarà tenint el valor del 50% de la nota del Grup Sencer, ja que se li mantindrà la nota dels exercicis realitzats durant el curs.

2. Unitat formativa: 35% del total de l’assignatura:

La UF s’avaluarà amb el lliurament del recull final de locucions (50%) i l’exercici escrit final(50%) en l’espai virtual d’aprenentatge de Scala.

En la primera convocatòria, els exercicis no lliurats es puntuaran amb un valor zero.

Recuperació:

En cas de no superar la Unitat Formativa en la primera convocatòria, l’alumne tindrà l’opció de recuperar-la en segona convocatòria, amb el lliurament de la nova versió dels exercicis suspesos i la dels no lliurats. Per ser avaluat, cal presentar el recull final de locucions i l’exercici escrit final; si no, comptarà com a “No Presentat” de la UF.

NOTA IMPORTANT: En cap cas no es considerarà aprovada l’assignatura si no s’han aprovat els continguts del grup sencer i les unitats formatives perseparat. L'estudiant podrà recuperar, en segona convocatòria, només la part no superada.



CRITERIS D'AVALUACIÓ DE RESULTATS

Competència 1:

- L’estudiant ha de ser capaç de comunicar i informar en el llenguatge propi del mitjà radiofònic.

Competència 2:

- L’estudiant ha de ser capaç d’utilitzar les tècniques i els equipaments tecnològics usuals al mitjà radiofònic.

Competència 3:

- L’estudiant ha de ser capaç d’accedir i processar informació periodística obtinguda a través de fonts de naturalesa diversa.

Competència 4:

- L’estudiant ha de ser capaç d’utilitzar els formats i els gèneres radiofònics vells i nous per tal d’aconseguir una comunicació eficaç d’acord amb l’evolució del mitjà.

També són exigibles en aquest seminari les competències pròpies del mòdul I que estableixen que l’estudiant ha de demostrar:

1) Coneixement i ús correcte oral i escrit de les llengües pròpies (C,D).

2) Capacitat i habilitat per expressar-se amb fluïdesa i eficàcia comunicativa en les llengües pròpies de manera oral i escrita (C, D).

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

BIBLIOGRAFIA DE SUPORT PER AL GRUP SENCER

El professor de cada un dels grups d’assignatura podrà fer llegir obligatòriament un llibre o alguns capítols d’algun dels llibres que apareixen a continuació, de la qual cosa informarà cada professor en el seu moment al llarg del semestre.

BEAMAN, J. Interviewing for radio. Londres: Routledge, 2000.

COMAS, E. La ràdio en essència. Els sons de la realitat a la ràdio informativa. Barcelona: Trípodos, 2009.

CRISELL, A. STARKEY, G. Radio Journalism. Londres: SAGE, 2009.

EDWARDS, B. Edward R. Murrow and the Birth of Broadcast Journalism (Turning Points in History) Hoboken, N. J.: Wiley, 2004.

FRANQUET, Rosa. Història de la ràdio a Catalunya al segle XX. Generalitat de Catalunya, Barcelona 2001.

HERRERA, Susana. Cómo elaborar reportajes en radio. Buenos Aires: La Crujía, 2008.

MARTÍ, Josep Maria. De la idea a l’antena. Tècniques de programació radiofònica. Pòrtic 2000. Barcelona

MARTÍNEZ-COSTA, M. P. La crónica radiofónica. Madrid: IORTV, 2008.

PERONA, J. J. "Información radiofónica y libros de estilo: análisis y propuestas de unos textos que claman renovación", en Estudios sobre el mensaje periodístico, Nº 15, Madrid: Universidad Complutense de Madrid, 2009, pags. 367-384.

RODERO, E. Producción radiofónica. Madrid: Cátedra, 2005.

BIBLIOGRAFIA DE SUPORT PER A LA UF

El professor de cada un dels grups de UF podrà fer llegir obligatòriament un llibre o alguns capítols d’algun dels llibres que apareixen a continuació, de la qual cosa informarà cada professor en el seu moment al llarg del semestre.

BLANCH, M.; LÁZARO, P.. Aula de locución. Madrid: Cátedra, 2010.

BUSTOS SANCHEZ, I. La voz. La técnica y la expresión. Barcelona: Paidotribo, 2003.

GASSULL, C., GODALL, P, MARTORELL, M. La veu. Orientacions pràctiques. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2004.

MOLNER, A. Taller de voz. Barcelona: Alba editorial, 2005.

RODERO ANTÓN, E. Locución radiofónica. Madrid : Instituto Oficial de Radio y Televisión, 2003

RODERO ANTÓN, E. La Radio que convence : manual para creativos y locutores publicitarios. Barcelona : Ariel, 2004

RODRÍGUEZ BRAVO, A. La dimensión sonora del lenguaje audiovisual. Barcelona: Paidós, 1998.

RUIZ del ARBOL, M.; ALBAR, M.I. Técnicas para leer y escribir en radio y televisión. Barcelona: Bosch, 2003.

Espaiveu

http://www.espaiveu.com

Voz profesional

http://www.vozprofesional.cl/

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

 
PREPARAT PER:   
Eva Comas Arnal • Rafael De Ribot Torrella • Montserrat Llussà Masdéu • Josep Maria Vila Rovira
DATA DE LA DARRERA REVISIÓ22/07/2016