CATALÀ     
Print
PROGRAMA OFICIAL
2016 / 17

ASSIGNATURA

Llenguatge Periodístic: Premsa I

CRÈDITS ECTS3,00
CODI DE L'ASSIGNATURABLPREM1
IDIOMA EN QUÈ S'IMPARTEIXCatalà  
ESTUDIS
CODI
TITULACIÓ
TIPUS
CURS
SEMESTRE
GPME
Grau en Periodisme
Obligatòria
Tercer
----

PREREQUISITS

No n’hi ha.

CONEIXEMENTS PREVIS

No n’hi ha.

ASSIGNATURES QUE S'HAN DE CURSAR SIMULTÀNIAMENT

No n’hi ha.

DESCRIPCIÓ DE L'ASSIGNATURA

L’assignatura Llenguatge Periodístic Premsa 1 està pensada i dissenyada per aportar als alumnes les claus contextuals, textuals, intel·lectuals, ideològiques i tècniques bàsiques per entendre i examinar la informació amb l’objectiu fonamental de reconstituir i analitzar el procés de construcció i redacció de la informació d’actualitat. En acabar el curs, l’alumna haurà de ser capaç de desxifrar el procés d’elaboració de la informació, és a dir, tenir consciència crítica de la labor del periodista quan informa d’una notícia i no d’una altra, i n’informa d’una determinada manera i no d’una altra, amb un determinat títol i no un altre, un determinat ordre jeràrquic de la informació, en un determinat espai o temps de la informació. Aquesta anàlisi, doncs, ha de permetre una lectura crítica de la informació, ha de capacitar l’alumna a discriminar i descriure el procés subjacent de construcció de l’actualitat i del sentit i, alhora, com a periodista, l’ha de facultar a exercir la informació de manera responsable i lliure —coherent, conseqüent, conscient—. O sigui, competència textual i competència contextual, alhora, perquè sense competència, l’ètica només podrà ser un accident.

L’assignatura es divideix en quatre parts fonamentals, articulades com una successió argumental:

1) La visió convencional (institucional, professional, empresarial) sobre la informació i els mitjans: el mite de l’objectivitat, la classificació dels gèneres periodístics (interpretació, informació i opinió) que consagren la màxima "els fets són els fets i les opinions són lliures" i abonen de manera crèdula o cínica el miratge de la separació entre informació i opinió.

2) Fonaments de la condició interpretativa i valorativa no sols de la informació periodística sinó de la comunicació en general: la naturalesa subjectiva del periodisme i la comunicació. La construcció del significat a través de la interacció entre l’estrat explícit i el substrat implícit del llenguatge. Codi, llengua, llenguatge i comunicació.

3) Revisió crítica de la comunicació humana en general i del periodisme en particular. Dimensió intencional i contextual de la comunicació i de la informació, noció de text i context. Arrels lingüístiques de l’objectivisme. Una aproximació pragmàtica al llenguatge, la comunicació i el periodisme. La naturalesa argumental de la informació. Mecanismes d’interpretació, valoració i opinió implícites en la informació. Ètica pragmàtica i ètica lingüística de la informació.

4) UF: Percepció, construcció i redacció de la informació: aplicació dels coneixements i de les eines exposades 1, 2 i 3 en tres aspectes substancials de l’elaboració de la informació: percepció contextual de les notícies, construcció ideològica de la informació i redacció del text informatiu.

L’assignatura Llenguatge Periodístic Premsa 1 pertany al Mòdul 4, Fonaments disciplinaris del periodisme. En el seu contingut, Llenguatge Periodístic Premsa 1 està estretament lligada a les assignatures del mateix mòdul d’Introducció al Periodisme i que s’imparteix a 2n. Curs. També té una vinculació directa amb els Seminaris V i VI que s’imparteixen el mateix curs, però corresponents al Mòdul 5, Fonaments de l’activitat professional del Periodisme.


COMPETÈNCIES

Les competències que a continuació enumerem de l’1 al 3 són comunes a altres assignatures del Mòdul 4. Totes elles marquen els objectius d’aprenentatge de Llenguatge Periodístic Premsa 1. L’assoliment d’aquestes competències condicionarà els aspectes avaluables de l’assignatura.

1. Capacitat i habilitat per comunicar i informar en el llenguatge propi de la premsa, ràdio i televisió, en multimèdia o en nous suports (internet).

2. Capacitat i habilitat per utilitzar les tècniques informatives i comunicatives.

3. Capacitat i habilitat per recuperar, organitzar, analitzar i processar informació i comunicació.

4. Capacitat d’anàlisi (crítica) de la informació, entesa com a procés de percepció i construcció ideològica de la realitat.

A part de les competències pròpies del mòdul IV, en aquesta assignatura també són exigibles les competències del mòdul I que estableixen que l’estudiant ha de demostrar:

1) Coneixement i ús correcte oral i escrit de les llengües pròpies.

2) Capacitat i habilitat per expressar-se amb fluïdesa i eficàcia comunicativa en les llengües pròpies de manera oral i escrita.


CONTINGUTS

A continuació detallem el contingut del temari de l’assignatura. El primer serà el del grup sencer de l’assignatura i, a continuació, la unitat formativa.

Grup sencer

I. INFORMACIÓ I OPINIÓ, UNA RELACIÓ DE PARÀSIT

1. La sacralització dels fets i la satanització de l’opinió: una estratègia secular de la credibilitat i la fiabilitat informatives.

2. Els equívocs de la divisió dels gèneres periodístics: una classificació d’ordre textual usada com a coartada ètica per l’objectivisme.

3. Inèrcies i despropòsits ètics en els codis deontològics, llibres d’estil, estatuts de ràdio i televisió i directrius europees sobre la comunicació.

4. El grau zero de la deontologia periodística: veritat, versemblança, certesa. Dades i fets.

5. La condició subjectiva i la naturalesa intencional de l’opinió i de la informació: la interpretació, la valoració i l’opinió implícites en la informació.

II. EL MITE, LA FAL·LÀCIA I LA TRAMPA DE L’OBJECTIVITAT

1. El mite de l’objectivitat: la il·lusió objectivista de la llengua.

2. La paradoxa de l’objectivitat informativa: només es pot ser subjectivament objectiu, només es pot ser intencionadament no intencionat, etc.

3. Les trampes de l’objectivitat: dades certes, informació enganyosa. Certesa, mentida i engany en la informació

4. Succedanis de l’objectivitat: imparcialitat, veracitat, honestedat, neutralitat, i altres eufemismes de l’estratègia editorial.

5. La retòrica objectivista de l’estil informatiu.

6. Ètica i competència professional.

III. LA NATURALESA SUBJECTIVA DE LA INFORMACIÓ

1. Fet, notícia, dades, informacions: de la realitat a la percepció de la realitat.

2. La dimensió contextual de la notícia: el procés de determinació de la notícia és una interpretació i valoració d’ordre contextual.

3. Idea de notícia i d’informació: text i context de la informació: Notícia: unitat de percepció de la realitat que s’ha de designar i que s’ha de descriure. Autonomia textual, dependència contextual de la informació.

IV. LA INTERPRETACIÓ EN LA INFORMACIÓ

1. Fases de la labor informativa: pretextual, textual i supratextual.

2. Ubiquïtat de la interpetació, valoració i opinió (implícites) en la informació.

3. La necessitat d’interpretar la informació d’actualitat: dependència contextual del text informatiu.

4. La periodista com a intèrpret contextual de l’actualitat i font d’informació. La naturalesa interpretativa de la labor informativa: identificació i determinació de la notícia d’actualitat. Estructura jeràrquica de la informació: funció vertebral de la titulació. La portada: una versió/visió del món.

5. Interpretació implícita i explícita en la informació.

6. La naturalesa argumental del periodisme en general i de la informació en particular.

V. NOCIÓ DE TEXT I CONTEXT

1. Text i paratext: llenguatge verbal i no-verbal; lingüística i paralingüística. Context lingüístic i context extralingüístic.

2. Dependència contextual del llenguatge: l’estrat explícit i el substrat implícit del significat i el sentit.

3. Text i discurs; text escrit, oral i audiovisual.

4. Idea de text.

5. Propietats bàsiques del text: Cohesió (lineal) i coherència (global).

5.1. Recursos principals de la cohesió textual: repetició, elisió, connexió.

5.2. Coherència textual: graus de coherència.

6. Estructures bàsiques textuals: la progressió temàtica.

VI. EL TEXT INFORMATIU

1. Informació: versió textual d’un fet (percebut) considerat notícia.

2. La informació com a referència de l’actualitat: designació i descripció de la notícia

2.1. Condició designativa (i representativa de la notícia) del titular informatiu.

2.2. Condició descriptiva del text de la informació.

3. Relació entre titular i text de la informació: coherència representativa i conseqüència descriptiva.

4. Classificació preteòrica dels títols: globals i focals: funcions elementals d’avanttítols i subtítols. Títols temàtics i títols informatius. Ús i abús de frases nominals en titulars.

5. Entrada i primer paràgraf de la informació.

6. La informació de declaracions.

VII. EVOLUCIÓ I ABAST DE LA NOCIÓ DE CONTEXT

1. El context en l’antropologia: Malinowski .

2. El context en la psicolingüística: Slama-Cazacu.

3. El context en la lingüística: Bloomfield, Firth, Ullmann, Coseriu, Lyons.

4. El context en la pragmàtica: Austin.

5. Equívocs al voltant de llengua, codi i llenguatge. La teoria de la informació i el sistema general de la comunicació: Shannon i Weaver. La naturalesa contextual del llenguatge.

6. La comunicació i la construcció del sentit: la producció i recepció textual, dos processos d’interpretació contextual.

VIII. LA DETERMINACIÓ CONTEXTUAL DE LES REFERÈNCIES I DE LES INFERÈNCIES

1. La il·lusió objectivista de la llengua i les deficiències de la semàntica lingüística.

2. La teoria dels actes de parla o lingüístics d’Austin:

2.1. Locució, il·locució i perlocució.

2.2. Searle i la involució pragmàtica. Strawson, continuador d’Austin

3. Acte il·locutiu o il·locució: omnipresència del subjecte i de les intencions en la comunicació humana. La il·locució, entre la intenció i la convenció.

4. L’acte il·locutiu, un procés de contextualització (valoració contextual) de la informació.

5. Dir, no dir o callar i donar a entendre: la dimensió il·locutiva de la comunicació i la informació. Ambigüitat, eficàcia i sentit del silenci.

6. Dir i fer, l’ambivalència entre paraules i accions: parlar és una mena d’acció, i actuar és una manera d’expressar-se. La informació s’ha d’emparaular (textualitzar) i s’ha de fer parlar (contextualitzar). Fer, deixar de fer i donar a entendre: l’omissió també és una acció: el mite i l’engany de la neutralitat.

IX. MECANISMES BÀSICS DE LA INTERPRETACIÓ, VALORACIÓ I OPINIÓ IMPLÍCITES EN LA INFORMACIÓ

1. Tècniques fonamentals de la manipulació de la informació.

2. Fórmules de Contextualització de la informació: Context d’Interpretació (CI) i Ampliació de Context (AC). La descontextualització (context zero).

3. La interpretació de les il·locucions: càlcul d’intencions i valoració contextual de la informació: Atribució de locucions: Verbs Il·locutius d’Atribució Locutiva (VIAL) o Atribució Il·locutiva de To o Intenció (AITI). Atribució Il·locutiva de Sentit contextual (AISc): la contextualització de la informació d’actualitat. AISc de primer i de segon grau.

4. Estructures sintàctiques recurrents de la contextualització de la informació: Designacions Significatives (DS) i Determinacions Significatives (Dt.S).

5. Contextualització supratextual i extratextual de la informació.

6. Legitimitat i il·legitimitat de la informació: una refundació pragmàtica de l’ètica del periodisme: acreditar les referències i justificar les inferències.

7. Fórmules primàries de la interpretació explícita. La interpretació formal: la crònica de corresponsal.

UF: Percepció, construcció i redacció de la informació

1. La dimensió contextual de la comunicació i del sentit.

2. La percepció, la naturalesa i el valor contextual de les notícies.

3. La construcció ideològica de la informació: els mecanismes de (des)contextualització.

4. Tècniques de redacció de la informació: valor i estructura jeràrquica de la informació


METODOLOGIA

Recursos metodològics de l’assignatura:

a) Classe lectiva

b) Exercicis individuals a classe.

c) Exercicis individuals fora de classe.

d) Lectura de textos (llibres, articles, capítols).

f) Exercicis en grup a classe.

i) Presentacions a classe

k) Preparació d’exàmens

l) Realització d’exàmens

Grup sencer

S’imparteix l’assignatura magistral (a) en què s’exposa el temari teòric de l’assignatura, que es completarà amb lectura d’articles i capítols de llibres relacionats amb el contingut del curs (d). A mesura que s’assimilen els conceptes d’anàlisi de la informació, es proposen exercicis individuals a classe i a fora de classe (b, c) i, si s’escau, exercicis en grup a classe (f). A partir dels continguts explicats a classe, de les diverses lectures i dels exercicis fets o presentats a classe (a, b, c, d, f), es preparen els exàmens (k) que els alumnes hauran de superar (l).

UF

La unitat formativa Percepció, construcció i redacció de la informació es dedicarà a exposar, examinar i practicar els quatre punts del contingut de la unitat. En la mesura que faci falta, el professor explicarà (a) els conceptes i tècniques necessaris per dur a terme les diverses pràctiques, de percepció contextual, sobretot a través d’elaborar els titulars, de construcció ideològica de la informació, després d’examinar les perspectives diverses des de les quals es pot acarar una notícia, i d’estructura i redacció de la informació. En aquest sentit, els recursos fonamentals seran: exercicis indviduals i en grup, tant a classe com a casa (b, c, f).


AVALUACIÓ

La nota global de l’assignatura resulta de la relació de les notes del grup sencer i de la unitat formativa. L’avaluació global es farà a partir d’aquests paràmetres:

A Exàmens escrits

C Avaluació d’exercicis individuals

D Avaluació d’exercicis en grup

1. Bloc general de l’assignatura:65% del total de l’assignatura, dividit segons

A. Examen final escrit (70% de la nota)

C i D. Avaluació d’exercicis individuals o en grup (30% de la nota).

Aquest bloc és una sola unitat i, en conseqüència, ningú no es podrà presentar a l’examen si abans no ha lliurat els exercicis i treballs en el temps i formats indicats pel professor. Si l’estudiant no entrega un mínim del 50% dels treballs, rebrà una qualificació de “No Presentat” del bloc general de l’assignatura. L’alumne que no es presenti a l’examen tindrà una qualificació de “No Presentat” de la part del grup sencer de l’assignatura.

RECUPERACIÓ:

La persona que suspengui la matèria d’aquest grup tindrà una segona convocatòria de l’examen, que continuarà tenint el valor del 70% de la nota final, a la qual caldrà afegir la nota que va obtenir amb els exercicis fets durant el curs (30% de la nota final).

2. Unitat formativa: 35% del total de l’assignatura:

Avaluació d’exercicis individuals o en grup (100% de la nota de la UF).

L’avaluació de l’alumne es farà a partir de dos blocs: a) realització d’exercicis de percepció de la notícia (40%) i b) redacció de la informació (60%).

Nota: dels exercicis pràctics de cada bloc, dos seran avaluables, però cal presentar-ne com a mínim la meitat per ser avaluat; si no és així, la qualificació serà “No Presentat”.

RECUPERACIÓ:

En cas de no superar la Unitat Formativa en la primera convocatòria, l’estudiant tindrà l’opció de recuperar-la al mes de juny, amb un treball de percepció i redacció d’una notícia d’actualitat (100 % de la nota).

NOTA IMPORTANT: En cap cas no es considerarà aprovada l’assignatura si no s’han aprovat els continguts del grup sencer i les unitats formatives perseparat. L'estudiant podrà recuperar, en segona convocatòria, només la part no superada.



CRITERIS D'AVALUACIÓ DE RESULTATS

Competència 1:

· L’estudiant ha de demostrar que és capaç de destriar els diferents tipus de llenguatges, tipologies i gèneres dels mitjans informatius.

Competència 2:

· L’estudiant ha de demostrar que és capaç de distingir les tècniques informatives i comunicatives, l’organització professional i els mecanismes complexos de construcció de l’actualitat que utilitzen els periodistes.

Competència 3:

· L’estudiant ha de demostrar que és capaç de tenir una mirada crítica i comparada davant els missatges periodístics, davant la interpretació periodística de la realitat.

Competència 4:

· L’estudiant ha de demostrar la capacitat d’usar els conceptes d’anàlisi textual de la informació que li han de permetre identificar, descriure i explicar de forma sistemàtica l’omnipresència de la periodista en la informació.

També són exigibles en aquest seminari les competències pròpies del mòdul I que estableixen que l’estudiant ha de demostrar:

1) Coneixement i ús correcte oral i escrit de les llengües pròpies (C,D).

2) Capacitat i habilitat per expressar-se amb fluïdesa i eficàcia comunicativa en les llengües pròpies de manera oral i escrita (C, D).


BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Grup sencer

El professor podrà fer llegir obligatòriament un llibre o alguns capítols d’algun dels llibres que apareixen a continuació, de la qual cosa informarà en el seu moment al llarg del semestre.

ALMIRÓN, Núria y JARQUE, Josep Manuel (2008): El mito digital. Discursos hegemónicos sobre Internet y periodismo. Rubí, Barcelona, Anthropos.

AUSTIN, John L. (1990): Cómo hacer cosas con palabras. Barcelona, Paidós.

BASSETS, Lluís (2013): El último que apague la luz. Sobre la extinción del periodismo. Editorial Taurus, Madrid.

BASTENIER, Miguel Ángel (2001): El Blanco móvil. Curso de Periodismo. Madrid, Ediciones El País.

BURGUET ARDIACA, Francesc (2008): Las trampas de los periodistas. Barcelona. Trípodos.

BURGUET ARDIACA, Francesc (2004): Les trampes dels periodistes. Barcelona, Edicions 62.

BURGUET ARDIACA, Francesc (2009): ‘Las ediciones territoriales como estrategia concurrente de las trampas elementales de la información: la ocultación y la amplificación selectivas’. Trípodos, extra 2009, V Congrés Inter. Comunicació i Realitat, vol 1, p. 77-84, Barcelona, FCC Blanquerna, URL.

BURGUET ARDIACA, Francesc (2007): ‘La información como género argumental: la necesidad de una ética pragmática’. Trípodos, extra 2007, IV Congrés Internacional Comunicació i Realitat, vol 1, p. 181-194, Barcelona, FCC Blanquerna, URL.

BURGUET ARDIACA, Francesc (2002): ‘La trampa de la informació. La classificació dels gèneres periodístics com a coartada de l’objectivisme’. Anàlisi. Quaderns de Comunicació i Cultura, n. 28, Bellaterra, Universitat Autònoma de Barcelona.

BURGUET ARDIACA, Francesc (2014): Toda la verdad sobre la verdad en el periodismo. Trampress.com.

DOMÍNGUEZ, Eva y PÉREZ COLOMÉ, Jordi (2012): Microperiodismos II: aventuras digitales en tiempos de crisis. Barcelona, UOC.

GABILONDO, Iñaki (2011): El fin de una época. Sobre el oficio de contar las cosas. Debolsillo. Barril & Barral editors, Barcelona.

GRIJELMO, Alex (1997): El estilo del periodista. Madrid, Taurus.

KOVACH, Bill y ROSENSTIEL, Tom (2003): Los elementos del periodismo. Madrid, Ediciones El País.

MARINA, José Antonio (1998): La selva del lenguaje, Barcelona, Anagrama

MAS DE XAXÀS, Xavier (2005): Mentiras. Viaje de un periodista a la desinformación. Barcelona, Ediciones Destino

MASIP, Pere (2008): Internet a les redaccions: informació diària i rutines periodístiques. Trípodos, Barcelona.

MONTAGUT, Albert (2012): Newpaper. Cómo la revolución digital transforma la prensa. Ediciones Deusto, Barcelona.

RODRIGO, Miquel (2005): La construcción de la noticia. Barcelona, Paidós.

SÁEZ, Albert (2015): El periodisme després de Twiter. Notes per a repensar l’ofici. Edicions Tres i Quatre, València.

SERRANO, Pascual (2009): Desinformación: como los medios ocultan el mundo. Barcelona, Península.

UF

El professor podrà fer llegir obligatòriament un llibre o alguns capítols d’algun dels llibres que apareixen a continuació, de la qual cosa informarà en el seu moment al llarg del semestre.

BURGUET ARDIACA, F. (2014): Estructura i Redacció de la Informació. Document pdf.

LÓPEZ, M., SORRIBES, J. C., MORROS, J.M., PERALTA, M., PÉREZ COLOMÉ, J. (2012): Manual de redacció periodística. Barcelona, UOC.

LYON, William (2014): La escritura transparente. Cómo contar historias. Madrid, Libros del K.O.

NÚÑEZ LADEVÉZE, Luis (1991): Manual para periodismo. Veinte lecciones sobre el contexto, el lenguaje y el texto de la información, Barcelona, Ariel.

PÉREZ COLOMÉ, Jordi (2010): Cómo escribir claro. Barcelona, UOC.

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

PREPARAT PER:   
Francisco Burguet Ardiaca
DATA DE LA DARRERA REVISIÓ22/07/2016