CATALÀ     
Print
PROGRAMA OFICIAL
2015 / 16

ASSIGNATURA

Introducció al Periodisme

CRÈDITS ECTS6,00
CODI DE L'ASSIGNATURABIPE
IDIOMA EN QUÈ S'IMPARTEIXCatalà  
ESTUDIS
CODI
TITULACIÓ
TIPUS
CURS
SEMESTRE
GCTV
Grau en Cinema i Televisió
Obligatòria
Segon
1r
GFCC
Tronc comú ciències de la comunicació
Obligatòria
Segon
1r
GPME
Grau en Periodisme
Obligatòria
Segon
1r
GPRP
Grau en Publicitat i Relacions Públiques
Obligatòria
Segon
1r

PREREQUISITS

No n’hi ha.

CONEIXEMENTS PREVIS

No n’hi ha.

ASSIGNATURES QUE S'HAN DE CURSAR SIMULTÀNIAMENT

No n’hi ha.

DESCRIPCIÓ DE L'ASSIGNATURA

L’assignatura d’Introducció al Periodisme apropa l’estudiant a una visió panoràmica i introductòria del treball periodístic i a la definició de què és periodisme a través de l’anàlisi de la mirada periodística i del procés de producció professional de materials periodístics —tant en premsa, ràdio, televisió o Internet— i de la vessant comunicativa de l’empresa.

L’assignatura es divideix en cinc parts:

1) Visió panoràmica i introductòria del que denominem mirada periodística. Una aproximació a la definició de periodisme.
2) Visió panoràmica i introductòria del procés de producció periodística. Es tracta d’explicar el treball periodístic i les diferents maneres d’elaborar els missatges periodístics.
3) Visió panoràmica i introductòria de la relació del periodisme amb la societat.
4) UF1: Periodisme més enllà dels mitjans: comunicació corporativa
5) UF2: Les noves finestres del periodisme.

L’assignatura pertany al Mòdul 4, Fonaments disciplinaris del periodisme.
En el seu contingut, Introducció al Periodisme està estretament lligada a les assignatures del mateix mòdul dels tres llenguatges periodístics i que s’impartiran en el Grau de Periodisme el curs següent. També és l’assignatura bàsica per poder desenvolupar correctament el Seminari IV: Introducció al Periodisme, també del Mòdul 4, i que s’imparteix als alumnes del Grau de Periodisme el següent semestre.
Al mateix temps, es tracta d’una assignatura que permetrà als estudiants dels tres graus veure els elements bàsics de la professió periodística que seran molt útils per a les altres especialitats.
Les Unitats Formatives permetran a l’estudiant entrar, en més profunditat, en contacte amb dos aspectes del periodisme que tenen molt a veure amb unes sortides professionals que van més enllà de la idea clàssica de periodista de premsa, ràdio o televisió.

COMPETÈNCIES

Les competències que a continuació enumerem de l’1 al 3 són comunes a altres assignatures del Mòdul 4. Totes elles marquen els objectius d’aprenentatge d’Introducció al Periodisme, tot i que ho seran de manera introductòria, ja que s’hi aprofundirà en assignatures posteriors. S’avaluarà l’assoliment d’aquestes competències (veure punt 9).

1. Capacitat i habilitat per comunicar i informar en el llenguatge propi de la premsa, la ràdio i la televisió, en multimèdia o en nous suports (Internet). L’estudiant ha de ser capaç d’identificar amb claredat les formes narratives pròpies de la premsa en paper, la ràdio i la televisió, i ha de saber redactar un breu text informatiu.

2. Capacitat i habilitat per utilitzar les tècniques informatives i comunicatives. L’estudiant ha de conèixer les diferents maneres, especialment els gèneres, de fer arribar el missatge informatiu.

3. Capacitat i habilitat per recollir, recuperar, organitzar, analitzar i processar informació i transmetre-la. L’estudiant ha de saber distingir l'interès noticiable dels esdeveniments socials i saber avaluar-los amb criteri periodístic.

4. Capacitat per distingir la funció social i l’organització dels mitjans informatius i de la professió periodística. L’estudiant ha de saber identificar i valorar les etapes del procés de producció informativa i ha de comprendre el funcionament bàsic de la rutina periodística i com aquesta depèn d’uns criteris professionals i empresarials.


CONTINGUTS

A continuació detallem el contingut del temari de l’assignatura que hem dividit en tres grups. El primer serà el del grup sencer de l’assignatura i, a continuació, els dos grups d’Unitats Formatives.

Grup sencer
1. La mirada i la condició periodístiques
- Definició
- Història
- Condició de periodista
- Marc legal i ètica periodística
- Context social
- Construcció realitat/actualitat
- La notícia
- Dades, fets, esdeveniments i pseudoesdeveniments
- Les fonts
- Criteris notícia
- L’empresa periodística

2. El relat i la producció periodístiques
- La rutina periodística
- L’estil periodístic
- Estructures de notícia (premsa, ràdio i televisió)
- Gèneres informatius
- Gèneres d’opinió
- Formats periodístics

UF1 Periodisme més enllà dels mitjans: comunicació corporativa
1. La Comunicació corporativa
- Què és la comunicació corporativa?
- Per què és important avui en dia la comunicació corporativa?
- Eines de la comunicació corporativa
- El director de comunicació com a gestor de la comunicació de les organitzacions
- Els periodistes en el món de la comunicació corporativa

2. Els gabinets de premsa
- Diferències entre un gabinet de premsa i un gabinet de comunicació
- El cap de premsa
- Responsabilitats
- Perfil
- Diferències entre el cap de premsa i el cap de comunicació.
- Les eines del cap de premsa

3. Les fonts institucionals
- El periodista de font
- La incidència de les fonts institucionals en l’agenda dels mitjans
- Codi deontològic del periodista de font

4. Entrar en l’agenda dels mitjans
- Mecanisme d’incidència dels gabinets de premsa en l’agenda temàtica.
- Agenda setting i newsmaking

5. Altres escenaris professionals per al professional del periodisme
- La comunicació interna
- Les publicacions d’empresa
- Les webs de les organitzacions
- Els portaveus.

UF2 Les noves finestres del periodisme
1. Ciberperiodisme
- Orígens i evolució
- Propietats
- Actualització constant
- Informació universal
- Simultaneïtat
- Interactivitat
- Expressió multimèdia
- Hipertext
- Versatilitat
- Memòria o documentació
- Arquitectura i disseny de la informació
- Gèneres i formats

2. Convergència als mitjans informatius
- Condicions
- Digitalització
- Concentració empresarial
- Producció integrada
- Periodista polivalent
- Distribució multiplataforma
- Dispositius mòbils
- Audiències actives

METODOLOGIA

Recursos metodològics de l’assignatura:
a) Classe lectiva
b) Exercicis individuals a classe.
c) Exercicis individuals fora de classe.
d) Lectura de textos (llibres, articles, capítols).
e) Visionat de productes audiovisuals.
f) Exercicis en grup a classe.
g) Exercicis en grup fora de classe.
i) Presentacions a classe.
j) Participació a classe
k) Preparació d’exàmens
l) Realització d’exàmens

Grup sencer d’assignatura:
S’imparteix la classe magistral (a) en què s’exposa el temari teòric de l’assignatura i que habitualment sol durar una hora. La mitja hora restant està destinada o a exemplificar el temari teòric a través d’articles en profunditat, reportatges televisius, etcètera. (d,e).
A partir d’aquí, s’encarregaran exercicis concrets que han de realitzar els estudiants (b, c, d, e) o es podran fer debats a partir de la lectura d’alguns dels textos vinculats amb els continguts de l’assignatura. (b,c,f,g,i).
Els continguts i els exercicis treballats a l’assignatura serviran per la preparació i realització de l’examen final (k,l).

UF1
La Unitat Formativa desenvoluparà el temari a través de continguts teòrics relacionats amb casos pràctics (a), que l’estudiant haurà de treballar a l’aula i fora de l’aula (b, c, f, g).
L’estudiant haurà de treballar prèviament el material assignat a cadascuna de les sessions per poder participar en el debat dels casos que hi haurà després de l’exposició del professor (d, i, j). Aquest treball, individual i/o en grup, inclourà una part de recerca per part de l’alumne.

UF2
El professor exposarà els elements bàsics del contingut de la Unitat Formativa (a) i els relacionarà amb el present del sector periodístic (a través de múltiples exemples) i amb l’activitat que hauran de dur a terme els alumnes (b, c, f, g). Igualment, hi haurà espai per als debats i el seguiment dels treballs en grup (d, i).

AVALUACIÓ

La nota global de l’assignatura resulta de la relació de tres notes parcials. L’avaluació global es farà a partir d’aquests paràmetres.

A Exàmens escrits

C Avaluació d’exercicis individuals

D Avaluació d’exercicis en grup

F Avaluació de presentacions a classe

G Avaluació de la participació a classe

1. Bloc general de l'assignatura: 60% del total de l'assignatura, dividit segons

- A. Examen final escrit (70% de la nota d’aquest bloc).

-C, D i F. Avaluació d’exercicis individuals, en grup i presentació a classe (30% de la nota d’aquest bloc).

Aquest bloc és una sola unitat i, per tant, l’estudiant no es podrà presentar a l’examen si abans no ha lliurat els exercicis i treballs en el temps i formats indicats pel professor. Si l’estudiant no entrega un mínim del 50% dels exercicis i treballs, rebrà una qualificació de “No Presentat” del bloc general de l’assignatura i, per tant, no podrà presentar-se a l’examen ni en primera ni en segona convocatòria. L’alumne que no es presenti a l’examen tindrà una qualificació de “No Presentat” de la part del grup sencer de l’assignatura.

Recuperació:

Si l’alumne suspèn la matèria d’aquesta part tindrà dret a una segona convocatòria de l’examen, que continuarà tenint el valor del 70% de la nota final, ja que se li mantindrà la nota dels exercicis realitzats durant el curs.

2. Unitat formativa 1. Total 20%

Avaluació d’exercicis individuals i en grup.

L’avaluació de l’alumne es farà a partir de dos blocs:

- C, D. La realització dels exercicis pràctics (30%).

- C. La realització d’un estudi de cas pràctic que haurà de lliurar d’acord amb el calendari establert pel professor (70%).

Cal presentar, com a mínim, el 75% dels exercicis pràctics i l’estudi del cas pràctic per ser avaluat; si no, la qualificació resultant serà “No Presentat” tant per a la primera com per a la segona convocatòria.

Recuperació:

En cas de suspendre la Unitat Formativa en la primera convocatòria, l’estudiant tindrà l’opció de recuperar-la al mes de juny, amb la presentació d’un treball pràctic basat en l’estudi d’un cas real on pugui demostrar els coneixements adquirits durant les sessions a classe i en l’estudi individual. Aquest treball equivaldrà a un 70% de la nota i el 30% restant serà la nota dels exercicis realitzats durant el curs.

3. Unitat formativa 2. Total 20%

- D. Avaluació d’exercicis en grup

Els estudiants, organitzats en grups, hauran d’elaborar un bloc, el qual servirà de suport per a una informació pròpia. Aquesta informació inclourà el major nombre d’elements possible segons les especificitats d’Internet (interactivitat, enllaços, continguts multimèdia, etc). A més, els alumnes hauran d’explicar puntualment al bloc les diferents fases de la construcció de la peça (documentació, preparació d’entrevistes, elecció de links, etc.). El treball s’haurà d’entregar d’acord amb el calendari establert pel professor i suposarà el 100% de la nota final. En cas de NO lliurar el treball la qualificació serà de “No Presentat” i l’estudiant NO podrà recuperar la UF en segona convocatòria.

Recuperació:

En cas de suspendre, la recuperació consistirà a repetir l’exercici (amb el 100% de la nota), que caldrà entregar en la data de l’examen de recuperació del grup sencer.

Assistència:

La no assistència, com a mínim, al 60% de les sessions comportarà automàticament un “No Presentat” de la Unitat Formativa, tant per a la primera com per a la segona convocatòria.

NOTA IMPORTANT: En cap cas no es considerarà aprovada l’assignatura si no s’han aprovat els continguts del grup sencer i la unitat formativa per separat. L’estudiant podrà recuperar en segona convocatòria únicament la part suspesa, no aquella en la qual ha obtingut un “no presentat”, que mantindrà la nota de “no presentat”. Si no es recuperen en segona convocatòria tots els blocs suspesos, l’estudiant suspendrà tota l’assignatura i l’haurà de repetir. Si en un dels dos blocs obté la qualificació de “no presentat”, l’estudiant també haurà de repetir tota l’assignatura.

CRITERIS D'AVALUACIÓ DE RESULTATS

Competència 1:
• L’estudiant ha de demostrar que és capaç de destriar els diferents tipus de llenguatges, tipologies i gèneres dels mitjans informatius. (A,C, D, F i G).

Competència 2:
• L’estudiant ha de demostrar que és capaç de distingir les tècniques informatives i comunicatives, l’organització professional i els mecanismes complexos de construcció de l’actualitat que utilitzen els periodistes. (A,C, D, F i G).

Competència 3:
• L’estudiant ha de demostrar que és capaç de tenir una mirada crítica i comparada davant els missatges periodístics, davant la interpretació periodística de la realitat. (A,C, D, F i G).

Competència 4:
• L’estudiant ha de demostrar que sap apreciar la funció social i distingir l’organització dels mitjans informatius i de la professió periodística (A,C, D, F i G).

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

BIBLIOGRAFIA GRUP SENCER
NOTA: El professor podrà fer llegir algun llibre o algun capítol d'alguns dels llibres d’aquesta bibliografia.

ANDERSON, C.W.; BELL, E. SHIRKY, C. Post-industrial Journalism. Adapting to the present. New York: Columbia University Press, 2012.

ARMENTIA, J.I. (et alter) El diario digital. Análisis de los contenidos textuales, aspectos formales y publicitarios. Barcelona: Bosch, 2000.
ARMENTIA, José Ignacio; CAMINOS, José María. Fundamentos de periodismo impreso, Barcelona: Ariel, 2003.
BELL, A. The language of news media. Oxford: Blackwell, 1991.
BERRIO, J. La comunicació en democracia. Una visió sobre l'opinió pública. Bellaterra, UAB, 2000.
BORRAT, H. El periódico, actor político. Barcelona: Gustavo Gili, 1989.
BOURDIEU, Pierre. Sobre la televisió, Barcelona: Edicions 62, 1997.
BURGUET, F. Construir les notícies. Una teoria de la redacció periodística. Barcelona: Dèria,
1997.
BURGUET, F. Les trampes dels periodistes. Barcelona: Edicions 62, 2004.
CERCAS, J. Anatomía de un instante. Barcelona: Mondadori, 2009.
CHARAUDEAU, P. El discurso de la información. La construcción del espejo social. Gedisa, 2003.
CHILLÓN, A. Literatura y periodismo. Una tradición de relaciones promiscuas. Bellaterra, UAB, 1999.
COROMINA, Eusebi. El 9 Nou. Manual de redacció i estil, Barcelona: Diputació de Barcelona, 1991.
DE LA TORRE, B.; LLAURADÓ, E. Una imatge val més. La feina de l’ENG-Videoperiodisme.
Barcelona: Pòrtic, 1999.
DIEZHANDINO, P. El quehacer informativo. Bilbao: Universidad del País Vasco, 1994.
ETXEBERRIA, Xabier. Ética periodística, Bilbao: Universidad de Deusto, 1995.
GOMIS, L. Teoria dels gèneres periodísitics. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Centre d’Investigació de la Comunicació, 1989.
GOMIS, L. Teoría del periodismo. Barcelona: Paidós, 1991.
GOMIS, L. La Primavera no es noticia. Artículos sobre Periodismo en 'La Vanguardia' (1987-2005). Barcelona: Documentos de estudio, 2015.
GRIJELMO, A. El estilo del periodista. Madrid: Taurus, 2001 (Setena edició).
HERMAN, H. S. Los medios globales. Madrid: Cátedra, 1999.
HESS, S. News and newsmaking. Washington: The brookings Institution, 1996.
HUERTAS, J.M. El periodista, entre la indefinició i l’ambigüitat. Barcelona: Dèria, 1998.
IGLESIAS, F. Marketing periodístico. Barcelona: Ariel, 2001.
KAPUSCINSKI, Ryszard. Los cínicos no sirven para este oficio. Sobre el buen periodismo, Barcelona: Anagrama, 2002.
KAPUSCINSKI, Ryszard. Un dia més de vida, Barcelona: Empúries, 2003.
KEEBLE, R. The newspapers handbook. London-New York: Routledge, 1995.
KOVACH, B./ ROSENSTIEL, T. Los elementos del periodismo. Madrid: Ediciones El País, 2003
LÓPEZ, M. Cómo se fabrican noticias. Barcelona: Paidós, 1995.
LÓPEZ GARCÍA, A. Escritura e información. Madrid: Cátedra, 1996.
MADUEÑO, E.; ROVIRA, B. Notícies del més enllà. El reporterisme en premsa. Barcelona: Pòrtic, 1999.
MARTÍ GÓMEZ, J. Historias de asesinos : el crimen en España desde 1970 hasta nuestros días. Barcelona: RBA, 2004.
MARTÍNEZ COSTA, Mª Pilar (Coord.). Información radiofónica, Barcelona: Ariel, 2002.
MORENO, A. La mirada informativa. Barcelona, Bosch, 1998.
ORTEGA, F. (Coordinador) Periodismo sin información. Madrid: Tecnos, 2006.
PERALTA, M. Teleinformatius. La transmissió televisiva de l’actualitat. Barcelona: Trípodos, Papers d’estudi 15, 2005.
PÉREZ, Gabriel. Curso básico de periodismo audiovisual, Pamplona: EUNSA, 2003.
RANDALL, D. El periodista universal. Madrid: Siglo Veintiuno, 1999.
RIVAS, M. El periodismo es un cuento. Madrid: Alfaguara, 1997.
RODRIGO, M. La construcción de la noticia. Barcelona: Paidós, 1989.
SABADIN, V. El último ejemplar del New York Times. El futuro de los periódicos en papel. Barcelona: Sol90, 2007.
SÁEZ CASAS, A. De la representació a la realitat. Barcelona: Dèria, 1999.
SÁEZ CASAS, A. El Periodisme després de Twitter. Notes per a repensar l'ofici. València: Edicions Tres i Quatre, 2015.

BIBLIOGRAFIA UF1
Lectura recomanada:
PALAU, G. Gabinets de comunicació. Periodistes a l’altra banda. Ed. Pòrtic. Barcelona, 2002

BIBLIOGRAFIA UF2
NOTA: Aquesta bibliografia és de consulta recomanable i algun o alguns d’aquests llibres poden ser de lectura obligatòria:
ABADAL, E.; GUALLAR, J. Prensa digital y bibliotecas. Gijón: Trea, 2010.
MASIP, P. Internet a les redaccions. Barcelona: Trípodos, 2008.
MICÓ, J. L. Periodisme a la xarxa. Vic: Eumo, 2006.
MICÓ, J. L. Informar a la TDT. Barcelona: Trípodos, 2007.
SALAVERRÍA, R.; NEGREDO, S. Periodismo integrado. Barcelona: Sol90Media, 2008.

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

 
PREPARAT PER:   
Javier Guallar Delgado • Esther Grávalos Hernández • Mònica Planas Callol • Jaume Risquete Sánchez • Albert Sáez Casas • Francesc Jesús Viadel Girbés • Enric Xicoy Comas • Anna Maria Nogué Regàs • Daniel Martí Garín • Guillem Sanchez Marin
DATA DE LA DARRERA REVISIÓ20/07/2015