CATALÀ     
Print
PROGRAMA OFICIAL
2016 / 17

ASSIGNATURA

Introducció al Cinema i la Televisió

CRÈDITS ECTS6,00
CODI DE L'ASSIGNATURABICMTV
IDIOMA EN QUÈ S'IMPARTEIXCatalà  Castellà  
ESTUDIS
CODI
TITULACIÓ
TIPUS
CURS
SEMESTRE
GCTV
Grau en Cinema i Televisió
Obligatòria
Segon
----
GFCC
Tronc comú ciències de la comunicació
Obligatòria
Segon
----
GPME
Grau en Periodisme
Obligatòria
Segon
----
GPRP
Grau en Publicitat i Relacions Públiques
Obligatòria
Segon
----

PREREQUISITS

No n'hi ha


CONEIXEMENTS PREVIS

No n'hi ha


ASSIGNATURES QUE S'HAN DE CURSAR SIMULTÀNIAMENT

No n'hi ha


DESCRIPCIÓ DE L'ASSIGNATURA

L'assignatura Introducció al cinema i la televisió obre el camp a l'estudi de la representació audiovisual. En aquest sentit, és l'iniciació de l'estudiant als fonaments del cinema, la televisió i els llenguatges audiovisuals digitals. El llenguatge cinematogràfic s'entén com un dels llenguatges dominants en la comunicació contemporània, una pantalla global formada pel cinema, la televisió i els nous mitjans digitals. Una vegada establert un marc teòric per a la comprensió dels llenguatges contemporanis s'analitzen les seves manifestacions específiques i el seu mercat.

L'assignatura s'estructura en tres blocs que faciliten l'aprenentatge de les principals competències: primer, un bloc general que aborda tant el llenguatge i les seves estructures com el mercat, tot això en el context contemporani, i segon, dues unitats formatives que aprofundeixen en aspectes fonamentals tractats al bloc general: els nous escenaris de la industria audiovisual i el muntatge com a fonament del llenguatge cinematogràfic.

Les disciplines de la comunicació, tant els estudis en cinema i televisió com també el periodisme i la publicitat i les relacions públiques, troben en aquesta assignatura els fonaments teòrics i metodològics de la comunicació audiovisual, que, per una banda, fan més comprensible la omnipresent cultura contemporània de la imatge i, per una altra, introdueixen a l'estudiant en els respectius àmbits disciplinars que es troben directament relacionats amb el cinema, la televisió o els nous mitjans digitals, aspectes que es desenvolupen en les assignatures específiques de cada grau.

Dins del pla d'estudis, representa la consolidació dels coneixements de l'estudiant en relat audiovisual i narrativa adquirits previament als seminaris II i III i el permet especialitzar-se en la comunicació audiovisual vinculada al periodisme i la publicitat i les relacions públiques i, pels estudians del grau de cinema i televisió, desenvolupar primer la pràctica professionalitzadora i especialitzada al seminari IV i, segon, aprofundir en els marc teòrics, històrics i d'estructura econòmica i professional propis del cinema i la televisió als cursos tercer i quart.


COMPETÈNCIES

Les competències estableixen els objectius d'aprenentatge de Introducció al cinema i la televisió i, per tant, fixen els aspectes avaluables de l'assignatura (vegeu el punt Criteris):

Competència 1 del Mòdul 4:

1. Coneixement i aplicació de recursos, elements, mètodes i procediments dels procesos de construcció i anàlisi dels relats audiovisuals

1.1 Coneixement i capacitat d'anàlisi del llenguatge cinematogràfic i en particular del muntatge com a fonament del relat audiovisual [Bloc general i Unitat formativa 2]

Competència 2 del Mòdul 4:

2. Coneixement teòric i pràctic de les estructures organitzatives en l'audiovisual, així com la seva evolució i gestió al llarg del temps [Bloc general i Unitat formativa 1]

Competència 7 del Mòdul 4:

3. Coneixement sobre teories, mètodes i problemes de la comunicació audiovisual i els seus llenguatges [Bloc general i Unitat formativa 2]

Competència 10 del Mòdul 4:

4. Coneixement de la història i l'evolució de la fotografia, el cinema, la ràdio i la televisió a través de les seves propostes estètiques i industrials

4.1 Coneixement de la transició de l'analògic al digital i dels formats digitals audiovisuals, així com de les implicacions estètiques i industrials que s'en deriven [Unitat formativa 1]

Competència 11 del Mòdul 4:

5. Coneixement i aplicació de les tècniques i procesos de producció i difusió audiovisuals en les seves diferents fases [Unitat formativa 1]

Competència 12 del Mòdul 4:

6. Coneixement de la imatge espaial i de les representacions icòniques en l'espai, així com els elements de la direcció artística [Bloc general]


CONTINGUTS

Bloc general

1. El relat audiovisual: Llenguatges

a. Audiovisual i relat

b. Unitats bàsiques de la narració audiovisual: pla, escena, seqüència, pla-seqüència

c. Tecnologia de la imatge

d. Espai i temps fílmics: posada en escena, continuïtat, muntatge

e. El so: concepte, tipologia i tecnologia

2. El relat audiovisual: Estructures

a. Producció audiovisual i espectador contemporani

b. Els gèneres audiovisuals: expectatives i hibridació genèrica

c. Arguments i trames universals: anàlisi estructural del relat

d. Estructures narratives bàsiques: la identificació de l’espectador

e. Cinema digital: producció i recepció de l'espectacle audiovisual

3. Context de la Comunicació Audiovisual

a. Models de representació de la realitat

b. Discurs i relat: de la ficció al documental

c. Imatge i ideologia: els problemes de la representació

4. El mercat audiovisual

a. Estructura del mercat audiovisual

b. Oficis del cinema i la televisió

c. Models de producció i distribució en cinema i televisió

Unitat formativa 1: Nous escenaris de l'audiovisual

1.    El sector audiovisual contemporani

2.    Nous formats: websèries, webdocs i altres

3.    Transmèdia i crossmèdia

4.    Màrqueting i Noves finestres

5.    Narratives lúdiques

6.    Nous públics i el paper de la crítica

Unitat formativa 2: muntatge

1. Introducció a la teoria i la pràctica del muntatge

2. El muntatge de la transparència: de l'espai al temps

3. "Efecte gènere": suspens, terror, comèdia, acció, musical

4. El pla seqüència

5. Retòrica del muntatge: informatiu, documental, poètic

6. Formats alterats, pantalles fragmentades

METODOLOGIA

La metodologia de l'assignatura es fonamenta en la relació entre el bloc general i les unitats formatives en quant espais docents diferenciats.

Al bloc general, les explicacions teóriques es complementen amb lectures dels textos seleccionats a la bibliografia i visionats comentats a classe. L'estudiant ha d'aplicar a exercicis concrets els coneixements adquirits.

La Unitat Formativa 1 tracta dels nous escenaris de la industria audiovisual contemporània, en especial les transformacions que la cultura visual digital ha provocat en el sector, pel que fa a la producció i els nous oficis, com de la distribució i les noves finestres i la recepció i els nous públics.

La Unitat Formativa 2 tracta del muntatge en una perspectiva teòrico-pràctica, a partir del visionat d'un seguit d'exemples del cinema, la televisió i els nous mitjans digitals per explicar els principals conceptes i pràctiques del llenguatge audiovisual a través del muntatge.

Bloc general

a. Classes lectives

b. Exercicis individuals a classe

c. Exercicis individuals fora de classe

d. Exercicis en grup a classe

e. Exercicis en grup fora de classe

f. Lectura de textos

g. Visionat de productes audiovisuals

h. Participació a classe

i. Examen

Unitat formatives

a. Exercicis individuals a classe

b. Exercicis individuals fora de classe

c. Exercicis en grup a classe

d. Exercicis en grup fora de classe

e. Lectura de textos

f. Visionat de productes audiovisuals

g. Participació a classe


AVALUACIÓ

La nota global de l’assignatura resulta de la relació de tres notes parcials:

1. Bloc general: 60% del total de l'assignatura, dividit segons

· Examen final escrit: 40%

· Avaluació d’exercicis: 20%


Segona convocatòria:

Si l'alumne suspèn el Bloc General o no es presenta a l'examen  tindrà una segona convocatòria de l'examen, que continuarà tenint el valor del 40% de la nota final, ja que se li mantindrà la nota dels exercicis realitzats durant el curs.

2. Unitat formativa 1:

· Avaluació d’exercicis: 20%

L’ avaluació de la Unitat Formativa 1 consta d'un exercici: l'anàlisi d'un producte audiovisual típic dels nous escenaris de la industria audiovisual.  El professor indicarà quins productes concrets o tipus de productes es poden analitzar.

És un exercici en grup de dos estudiants.

Segona convocatòria:

Si l'alumne suspèn la unitat formativa  tindrà una segona convocatòria per recuperar el suspens.

3. Unitat formativa 2:

· Avaluació d’exercicis: 20%

L’ avaluació de la Unitat Formativa 2 consta d'un exercici: el comentari il.lustrat del muntatge d'un fragment audiovisual. 

És un exercici en grup de dos estudiants.


Segona convocatòria:

Si l'alumne suspèn la unitat formativa  tindrà una segona convocatòria per recuperar el suspens.

Criteri general:

En cap cas no es considerarà aprovada l'assignatura si no s'ha aprovat els continguts del grup troncal i les unitats formatives per separat. L'estudiant podrà recuperar en segona convocatòria únicament la part suspesa. Si no es recupera en segona convocatòria, l'estudiant suspendrà tota l'assignatura i s'haurà de matricular novament el curs següent de la totalitat de l'assignatura i haurà de tornar a examinar-se dels tres blocs d'avaluació.

Un cop aprovats els tres blocs de l'assignatura, es farà la mitjana aritmètica segons els percentatges indicats anteriorment. Tant a la primera com a la segona convocatòria, si la mitjana de l’assignatura és superior a 5, però s’ha suspès algun dels tres blocs, s’assignarà un 4.


CRITERIS D'AVALUACIÓ DE RESULTATS

L'avaluació d'aquesta assignatura es farà segons els següents paràmetres:

Bloc general

A. Examen escrit

B. Avaluació d'exercicis individuals

C. Avaluació d'exercicis en grup

D. Avaluació dels informes de lectures

Unitats formatives

B. Avaluació d'exercicis individuals

C. Avaluació d'exercicis en grup

Criteris d'evaluació dels resultats:

Competència 1

1. Coneixement i aplicació de recursos, elements, mètodes i procediments dels procesos de construcció i anàlisi dels relats audiovisuals

1.1 Coneixement i capacitat d'anàlisi del llenguatge cinematogràfic i en particular del muntatge com a fonament del relat audiovisual

L'estudiant ha de demostrar tenir els coneixements de llenguatge audiovisual per a l'anàlisi dels relats audiovisuals contemporanis i en particular del muntatge cinematogràfic [A, B, C, D]

Competència 2

2. Coneixement teòric i pràctic de les estructures organitzatives en l'audiovisual, així com la seva evolució i gestió al llarg del temps

L'estudiant ha de demostrar tenir coneixements dels models de representació de la realitat en el relat audiovisual, dels seus canvis al llarg del temps i de les implicacions d'aquest canvis. [A, B, C, D]

Competència 3

7. Coneixement sobre teories, mètodes i problemes de la comunicació audiovisual i els seus llenguatges

L'estudiant ha de demostrar tenir coneixements teòrics del llenguatge cinematogràfic en relació a la construcció de espai i del temps en les produccions audiovisuals, així com dels mecanismes en la construcció de les estructures narratives. [A, B, C, D]

Competència 4

10. Coneixement de la història i l'evolució de la fotografia, el cinema, la ràdio i la televisió a través de les seves propostes estètiques i industrials

10.1 Coneixement de la transició de l'analògic al digital i dels formats digitals audiovisuals, així com de les implicacions estètiques i industrials que s'en deriven

L'estudiant ha de demostrar coneixements sobre formats audiovisuals contemporanis, en particular la transició de l'analògic al digital i les seves implicacions estètiques i industrials. [B, C]

Competència 5

11. Coneixement i aplicació de les tècniques i procesos de producció i difusió audiovisuals en les seves diferents fases.

L'estudiant ha de demostrar coneixements sobre l'estructura del mercat audiovisual contemporani, en cinema, televisió i nous mitjans. [A, B, C, D]

Competència 6

12. Coneixement de la imatge espaial i de les representacions icòniques en l'espai, així com els elements de la direcció artística.

L'estudiant ha de demostrar coneixements de la construcció de l'espai cinematogràfic. [A, B, C, D]

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Bloc general

Bibliografia obligatòria

1. Llenguatges

"Cine y relato", en Gaudreault, A.; Jost, F. El relato cinematográfico. Cine y narratología. Barcelona: Paidós, 1995. Pág. 25-45.

“El montaje, mi hermosa inquietud” (Jean-Luc Godard), en Baecque, A. (comp.) (2001): Teoría y crítica del cine. Avatares de una cinefilia. Barcelona: Paidós (2005). Pág.33-35.

“De la abyección” (Jacques Rivette), en Baecque, A. (comp.) (2001): Teoría y crítica del cine. Avatares de una cinefilia. Barcelona: Paidós (2005). Pág.36-38.

2. Estructures

“El lenguaje preverbal del cine”; “¿Qué es una historia?” en Mackendrick, A.: On Film-making. Manual de escritura y realización cinematográfica. Ediciones Jaguar. Madrid. 2013. Pág. 40-56.

“Capítulo 11. Dial M for Murder…” en Truffaut, F.: El cine según Hitchcock. Alianza Editorial. Barcelona, 1974. Pág.183-202.

3. Context

De Felipe, F.; Gómez, I. Adaptación. Barcelona: Trípodos, 2008: "Videojuegos de cine", pp.207-253.

Tresserras, M. "El relat impossible: Lost highway de David Lynch". A: Tripodos (2002), núm. 12, pp. 35-46.

De Felipe, F.: “El ojo resabiado (de documentales falsos y otros escepticismos escópicos)” (Fernando de Felipe), en Hispano, A.; Sánchez-Navarro, J. (eds.) (2001): Imágenes para la sospecha. Falsos documentales y otras piruetas de no ficción. Barcelona: Glénat. Pág. 31-58.

4. Mercats

“El cine en los conglomerados multimediáticos”, en RIAMBAU, E. Hollywood en la era digital. De Jurassic Park a Avatar. Madrid: Cátedra, 2011.

Visionats obligatoris

Citizen Kane (Ciudadano Kane, O. Welles, 1941)

Rashomon (A. Kurosawa, 1950)

Vertigo (De entre los muertos, A. Hitchcock, 1958)

Back to the Future (Regreso al futuro, R. Zemeckis, 1985)

Pulp Fiction (Q. Tarantino, 1994)

Unitat formativa 1

SCOLARI, C.A. Narrativas transmedia. Cuando todos los medios cuentan. Bilbao: Deusto, 2013.

L'activitat d'aprenentatge requereix de la lectura de consulta i ampliació dels temes impartits i dels quals el professor n'indicarà, a classe, les lectures corresponents.

Unitat formativa 2

Bibliografia obligatòria

“Una práctica de análisis integrado”, en Sánchez-Biosca, V. El montaje cinematográfico. Teoría y análisis. Barcelona: Paidós, 1996, pp. 263-280.

"Capítulo segundo: Posiciones de cámara sobre sujetos en movimiento" y "Capítulo tercero: Posiciones de cámara sobre sujetos quietos", en Sánchez, R.C. (1970): El montaje cinematográfico. Arte de movimiento. Barcelona, Pomaire. Págs. 109-152.

L'activitat d'aprenentatge requereix de la lectura de consulta i ampliació dels temes impartits i dels quals el professor n'indicarà, a classe, les lectures corresponents.


BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

Bloc general

ALTMAN, R. Los géneros cinematográficos. Barcelona: Paidós, 2000.

AUMONT, J. Análisis del film. Barcelona: Paidós, 1990.

AUMONT, J. Estética del cine. Espacio fílmico, montaje, narración, lenguaje. Barcelona: Paidós, 1996.

BAECQUE, A. (comp.) Teoría y crítica del cine. Avatares de una cinefilia. Barcelona: Paidós, 2005.

BALLÓ, J.; PÉREZ, X. La semilla inmortal. Barcelona: Anagrama, 1995.

BAZIN, A. ¿Qué es el cine? Madrid: Rialp, 2006.

BORDWELL, D.: La narración en el cine de ficción. Barcelona: Paidós, 1996.

Burch, N. (1970). Praxis del cine. Madrid, Fundamentos.

CAMARERO, G. (ed.). La mirada que habla (cine e ideologías). Madrid: Akal, 2002.

CASCAJOSA, C.C. El espejo deformado. Versiones, secuelas y adaptaciones en Hollywood. Sevilla: Universidad de Sevilla, 2006.

Cousins, M. (2002). Scene by Scene. Londres, Laurence King Publishing Ltd.

DE FELIPE, F.; GÓMEZ, I. Adaptación. Barcelona: Trípodos, 2008.

DELEYTO, C.(2003): Ángeles y Demonios. Representación e ideología en el cine contemporáneo de Hollywood. Barcelona: Paidós.

Eisenstein, S.M. (1991). Teoría y técnica cinematográfica. Madrid, Rialp.

FIGGIS, M. El cine digital. Barcelona: Alba Editorial, 2007.

METZ, Ch. Ensayos sobre la significación en el cine. Volumen 1: 1964-1968. Barcelona: Paidós, 2002.

MILLER, T.; GOVIL, N.; MCMURRIA, J.; MAXWELL, R.: El Nuevo Hollywood. Del imperialismo cultural a las leyes del márketing. Barcelona: Paidós, 2005.

Murch, W. (2003). En el momento del parpadeo. Madrid, Ocho y medio.

Niqui, Cinto. Fonaments i usos de tecnologia audiovisual digital. Barcelona: Editorial Uoc, 2007

LIPOVETSKY, G. La pantalla global. Cultura mediática y cine en la era hipermoderna. Barcelona: Anagrama, 2009.

QUINTANA, A.: Fábulas de lo visible. El cine como creador de realidades. Barcelona: El Acantilado, 2003.

STAM, R. Teorías del cine: Una introducción. Barcelona: Paidós, 2001.

Reisz, K. (1966). Técnica del montaje. Madrid, Taurus.






PREPARAT PER:   
Lluís Anyó Sayol
DATA DE LA DARRERA REVISIÓ22/07/2016