CATALÀ     
Print
PROGRAMA OFICIAL
2016 / 17

ASSIGNATURA

Història del Periodisme

CRÈDITS ECTS4,00
CODI DE L'ASSIGNATURABHPER
IDIOMA EN QUÈ S'IMPARTEIXCatalà  
ESTUDIS
CODI
TITULACIÓ
TIPUS
CURS
SEMESTRE
GPME
Grau en Periodisme
Obligatòria
Tercer
----

PREREQUISITS

No n’hi ha.

CONEIXEMENTS PREVIS

No n’hi ha.

ASSIGNATURES QUE S'HAN DE CURSAR SIMULTÀNIAMENT

No n’hi ha.

DESCRIPCIÓ DE L'ASSIGNATURA

Història del periodisme analitza l’evolució que ha experimentat la premsa per tal que l’alumne conegui d’on ve la manera de plantejar-se i de fer-se fins a avui els mitjans de comunicació escrits, així com les tècniques i els gèneres que hi predominen. Per això, el temari arrenca analitzant el tipus de periodisme imperant a finals del segle XIX, per disseccionar desprès els primers canvis fruit de la irrupció de les noves condicions socioeconòmiques, les que portaran al naixement de la premsa de masses i, amb ella, les noves maneres de fer i entendre el periodisme. L’anàlisi, que arriba fins la premsa del segle XXI, es realitza a partir de l’estudi de la trajectòria de periodistes, de la lectura de textos i de l’anàlisi de les capçaleres que han fet, i fan, possible aquesta evolució.

L’assignatura es divideix en quatres parts:

-El pas de la literatura al naixement del periodisme

-El periodisme de masses

-El retorn als orígens amb un periodisme literari

-El Nou Nou Periodisme del segle XXI

L’assignatura pertany al Mòdul 4, Fonaments disciplinaris del periodisme.

En el seu contingut l’assignatura serveix de plataforma de connexió per assignatures del mateix mòdul, ja sigui les que la precedeixen a segon curs, com Introducció al periodisme, també de complement a Llenguatge periodístic: premsa, de tercer, o per tenir una base per una assignatura de quart com Investigació periodística i reporterisme.

Així, és una assignatura pròpia del Grau de periodisme i que permet als estudiants saber com, històricament, s’ha escrit el periodisme fins ara. I la Unitat Formativa sobre Nou Nou Periodisme permet actualitzar-ho fins al moment present. Per tant, per qualsevol alumne que cursi aquest grau és una eina que el connecta amb la realitat més immediata del món professional, i dels professionals que ahir i avui escriuen la història diària.

COMPETÈNCIES

Les competències que a continuació enumerem poden ser comunes a altres assignatures del Mòdul 4. Totes elles marquen els objectius d’aprenentatge d’Història del Periodisme. L’assoliment d’aquestes competències condicionarà els aspectes avaluables de l’assignatura.

1. Coneixement i evolució històrica de les modalitats i tradicions periodístiques.

2. Capacitat i habilitat per recuperar, organitzar, analitzar i processar informació i comunicació respecte a les tradicions periodístiques.

A part d’aquestes competències pròpies del mòdul IV, en aquesta assignatura també són exigibles les competències del mòdul I que estableixen que l’estudiant ha de demostrar:

1) Coneixement i ús correcte oral i escrit de les llengües pròpies.

2) Capacitat i habilitat per expressar-se amb fluïdesa i eficàcia comunicativa en les llengües pròpies de manera oral i escrita.


CONTINGUTS

El contingut del temari es divideix en dos grups. El primer és el del grup sencer i l’altre és de l’unitat formativa

Grup sencer

1. Canviant de segle (s.XIX-s.XX). De la literatura al periodisme: del jo al vosaltres.

-La realitat a un pam: el costumisme.
-Els moderns: l’art del periodisme
-El periodisme de compromís i orientació

2. El segle de la premsa de masses (primer terç s.XX): el nosaltres

-Endreçant el periodisme: el naixement del diari modern
-Oh Europa! Corresponsals i enviats especials
-El reportatge: un nou gènere per un nou món

3. Del periodisme a la literatura (segona meitat s.XX): la tornada a un jo diferent

-La ruptura d’un periodisme: del franquisme a la guerra freda
-El nou periodisme: la trobada entre literatura i informació

UF El Nou Nou Periodisme
La Unitat Formativa s’ iniciarà amb una brevíssima introducció al Nou Nou Periodisme i els seus noms avui ja consagrats, apartat que es farà a partir de dues classes lectives i que serviran per a donar el marc teòric de la UF. Immediatament es passarà a l’anàlisi, per part dels mateixos estudiants, de textos paradigmàtics d’aquest gènere, a partir de la lectura d’articles i llibres que seran comentats a classe. La unitat la tancarà el plantejament, per part dels alumnes, d’un reportatge-crònica propi d’aquestes característiques.
Els eixos de la UF seran els següents:
-Els nous temes: mirar al marge de l’agenda
-L’estil com a protagonista: maridatge entre forma i fons
-La ploma a la xarxa 2.0

METODOLOGIA

Recursos metodològics de l’assignatura:

a) Classe lectiva

b) Exercicis individuals a classe.

c) Exercicis individuals fora de classe.

d) Lectura de textos (llibres, articles, capítols).

e) Visionat de productes audiovisuals.

f) Exercicis en grup a classe

g) Exercicis en grup fora de classe.

h) Exercicis pràctics amb equipaments tecnològics.

j) Participació a classe.

k) Preparació d’exàmens

l) Realització d’exàmens

o) Presentació de projectes, memòries, informes

Grup sencer d’assignatura:

S’imparteix l’assignatura magistral (a) en què s’exposa el temari teòric de l’assignatura, això es complementa amb la lectura d’articles periodístics (d), així com material audiovisual (e). A partir d’aquí es fan exercicis (b, c, h) vinculats amb l’assignatura i també presentacions a classe (o). També es demana la participació a classe de l’alumne (j)

Els continguts i els exercicis treballats a l’assignatura serviran per a la preparació i realització de l’examen final (k, l).

Unitat formativa:

La unitat formativa desenvoluparà el temari a través de continguts teòrics relacionats amb casos pràctics, en aquest cas, del nou-nou periodisme que es fa ara (a), i complementats amb material divers (d, e, h) i que l’estudiant individualment, i en grup, treballarà dins i fora de l’aula (b, c, f, g) i que es presentaran (o).

AVALUACIÓ

La nota global de l’assignatura resulta de la relació de dues notes parcials, la del Grup sencer i la de la UF. L’avaluació global es farà a partir d’aquests paràmetres:

A Exàmens escrits
C Avaluació d’exercicis individuals
D Avaluació d’exercicis en grup
E Avaluació de treballs pràctics amb equipaments tecnològics
F Avaluació de presentacions a classe
G Avaluació de la participació a classe
H Avaluació de projectes, memòries, informes

1. Bloc general de l'assignatura: 70% del total de l'assignatura, dividit segons
- A. Examen final escrit (70% de la nota d’aquest bloc).
- C, F i H. Avaluació d’exercicis individuals, o en grup, i projectes (30% de la nota d’aquest bloc).

Aquest bloc és una sola unitat i, per tant, l’alumne no es podrà presentar a l’examen si abans no ha lliurat els exercicis i treballs en el temps i formats indicats pel professor. Si l’estudiant no entrega un mínim del 70% dels treballs, rebrà una qualificació de “No presentat” de bloc general de l’assignatura. L’alumne que no es presenti a l’examen tindrà una qualificació de “No presentat” de la part del grup sencer de l’assignatura.

RECUPERACIÓ

Si l’alumne suspèn la matèria d’aquest grup tindrà una segona convocatòria de l’examen, que continuarà tenint el valor del 70% de la nota final, ja que se li mantindrà la nota dels exercicis realitzats durant el curs.

2. Unitat formativa: 30% del total de l’assignatura

Avaluació d’exercicis individuals, o en grup, i presentació de projectes(C, D, F; H) (100% de la nota de la UF).

El no lliurament d’un mínim del 70% dels diversos exercicis realitzats al llarg de la UF comportarà la qualificació final de “No presentat”.

RECUPERACIÓ

En cas de no superar la Unitat Formativa en la primera convocatòria, l’estudiant tindrà l’opció de recuperar-la en segona convocatòria (el dia de l’examen del grup gran) amb la presentació d’un treball sobre algun dels punts tractats a la unitat formativa i que tindrà el recolzament de la bibliografia.

NOTA IMPORTANT: En cap cas no es considerarà aprovada l’assignatura si no s’han aprovat els continguts del grup sencer i les unitats formatives perseparat. L'estudiant podrà recuperar, en segona convocatòria, només la part no superada.


CRITERIS D'AVALUACIÓ DE RESULTATS

Competència 1: L’estudiant ha de demostrar que és capaç de conèixer l’evolució històrica de les modalitats i les tradicions periodístiques (A, C, F, H)

Competència 2: L’estudiant ha de demostrar que és capaç de recuperar, organitzar, analitzar i processar la informació, i comunicar-la, pel que fa a les tradicions periodístiques (A, C, D, F, G ,H)

També són exigibles en aquest seminari les competències pròpies del mòdul I que estableixen que l’estudiant ha de demostrar:

1) Coneixement i ús correcte oral i escrit de les llengües pròpies (C,D).

2) Capacitat i habilitat per expressar-se amb fluïdesa i eficàcia comunicativa en les llengües pròpies de manera oral i escrita (C, D).


BIBLIOGRAFIA BÀSICA

BIBLIOGRAFIA GRUP SENCER

Nota: algun dels llibres d’aquesta bibliografia el professor els pot considerar de lectura obligatòria

Bibliografia principal

AA.VV: 200 anys de premsa diària a Catalunya. 1792-1992. Barcelona: Col.legi de Periodistes de Catalunya / Fundació Caixa de Catalunya, 1995.
CALVET, Agustí (Gaziel). Història de La Vanguardia (1881-1936). Barcelona: Empúries, 1994.
CASASÚS, Josep Maria. Periodisme català que ha fet història. Barcelona: Proa,1996.
CASASÚS, Josep M. Artículos que dejaron huella. Barcelona: Ariel,1994.
CHILLÓN, Albert: Literatura y periodismo. Barcelona; València: Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Jaume I, Universitat de València, 1999.
GÓMEZ MOMPART, Josep Lluís. La gènesi de la premsa de masses a Catalunya. Barcelona: Pòrtic, 1992.
GUILLAMET, Jaume. Història del periodisme. Notícies, periodistes i mitjans de comunicació. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2005.
LARRA, Mariano José de. Artículos. Madrid: Alianza Editorial, 2008.
PLA, Josep. Obra Completa. 46 vol. Barcelona: Destino, 1966-1983.
PLANES, Josep Maria. Planes d’esport. Barcelona: Proa, 2007.
-Els gàngsters de Barcelona. Barcelona: Proa, 2002.
-Nits de Barcelona. Barcelona: Proa, 2001.
REED, John. Mèxic insurgent. Barcelona: Edicions de 1984, 2001.
-Diez días que estremecieron el mundo. Madrid: Akal, 2004.
SAGARRA, Josep Maria. L’aperitiu. Vol 1, 2. Barcelona: Selecta, 1981.
TASIS, Rafel; TORRENT, Joan. Història de la premsa catalana. Barcelona: Bruguera, 1996.
WOLFE, Tom. El nuevo periodismo. Barcelona: Anagrama, 2000.
ZOLA, Emile. Yo acuso. Madrid; Barcelona: Prensa Ibérica, 1996; Anagrama, 1998.

BIBLIOGRAFIA UF

Nota: algun dels llibres d’aquesta bibliografia el professor els pot considerar de lectura obligatòria

BOYTON, ROBERT. El nuevo nuevo periodismo. El Mercurio-Aguilar. Santiago de Xile, 2009
CONOVER, Ted: Novato: guardia en Sing-Sing. Alba. BCN, 2001
GUERRIERO, Leila: Los suicidas del fin del mundo. Tusquets. BCN, 2006.
MITFORD, Jessica: Muerte a la americana. Global Rhythm. BCN, 2008.
OLEAQUE, Joan Maria: Des de la tenebra. Un descens al cas Alcàsser. Empúries. BCN, 2002.
PILGER, John: ¡Basta de mentiras! RBA. Barcelona, 2007.
PORTA, Carles: Tor. Tretze cases i tres morts. La Campana. BCN, 2005.
SCHLOSSER, Erich: Fast Food. Debate. BCN, 2004.
TALESE, Gay: Retratos y encuentros. Aguilar. Bogotá, 2008.

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

CANOSA, Francesc (ed.). La Barcelona pecadora de Domènec de Bellmunt. Barcelona: A Contravent, 2009.
CANOSA, Francesc; VILA, Enric (coord.). “Els clàssics del periodisme català: de la Renaixença a la Guerra Civil”. A: Trípodos (núm. 20, gener de 2007).
D’ORS, Eugeni. Glosari. Barcelona: Quaderns Crema: 1990-2005.
EHRENBURG, Ilya. La fábrica de sueños. Barcelona: Melusina, 2008.
-Corresponsal en España. Madrid: Prensa Ibérica, 1998.
FERRÉ, Carme. Intel.lectualitat i cultura resistents. Serra d’Or 1959-1977. Cabrera de Mar: Galerada, 2000.
FIGUERES, Josep Maria. 12 periodistes dels anys trenta. Barcelona: Col.legi de Periodistes de Catalunya; Diputació de Barcelona, 1994.
GELI, Carles; HUERTAS, Josep Maria. Mirador: la Catalunya impossible. Barcelona: Proa, 2000.
HEMINGWAY, Ernest. La Guerra, los Toros, Cuba, Àfrica y mi mujer. Madrid: Temascinco, 1996.
POLO, Irene. La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936). Barcelona: Quaderns Crema, 2003.
PORCEL, Alexandre (ed.). La Crónica de Destino. 2 Vol. Barcelona: Destino, 2003.
ROBERT, Robert. Barcelona avui en dia. Barcelona: Empúries, 2004.
RUSIÑOL, Santiago. Desde el Molino. Barcelona: Parsifal, 1999.
SENTÍS, Carles. L’instant abans del 36. Barcelona: La Campana, 2004.
-Viatge en transmiserià. Barcelona: La Campana, 1995.
-El procés de Nuremberg. Barcelona: La Campana, 1995.
SINOVA, Justino. La censura de prensa durante el franquismo. Barcelona; Madrid: Random House Mondadori; Espasa-Calpe, 2006; 1989.
SOLDEVILA, Carles. Fulls de dietari. Barcelona: Edicions 62, 2004.
SOLÀ, Lluís. Papitu (1907-1937) i les publicacions eroticosicalíptiques del seu temps. Barcelona: Dux, 2008.
TRABAL, Francesc. De cara a la paret. Barcelona: Quaderns Crema, 1985.
TRESSERRAS, Joan Manuel. D’ací i d’allà. El primer magazin català d’estil europeu. Barcelona: Àmbit Serveis Editorials, 1995.
XAMMAR, Eugeni. L’ou de la serp. Barcelona: Quaderns Crema, 1998.
-Seixanta anys d’anar pel món. Barcelona: Quaderns Crema, 1991.
-Crónicas desde Berlín (1930-1936). Barcelona: El Acantilado, 2005.

MATERIAL COMPLEMENTARI

-Pàgines i recursos web diversos sobre història del periodisme i dels periodistes
-Articles de premsa i revistes relacionats directament amb les diverses parts de l’assignatura
-Material audiovisual (pel·lícules, documentals) relacionats amb aspectes de les diferents parts de l’assignatura


PREPARAT PER:   
Francesc Canosa Farran • Carles Geli Fons
DATA DE LA DARRERA REVISIÓ22/07/2016