CATALÀ     
Print
PROGRAMA OFICIAL
2016 / 17

ASSIGNATURA

Guió II. Aplicat

CRÈDITS ECTS3,00
CODI DE L'ASSIGNATURABGUIOAP2
IDIOMA EN QUÈ S'IMPARTEIXCatalà  Castellà  
ESTUDIS
CODI
TITULACIÓ
TIPUS
CURS
SEMESTRE
GCTV
Grau en Cinema i Televisió
Obligatòria
Tercer
----

PREREQUISITS

Cap.

CONEIXEMENTS PREVIS

Cap.

ASSIGNATURES QUE S'HAN DE CURSAR SIMULTÀNIAMENT

Cap.

DESCRIPCIÓ DE L'ASSIGNATURA

Guió aplicat és una assignatura obligatòria dins els estudis del grau de Cine i Televisió.

Es pretén que l’estudiant agafi soltura en els coneixements teòrics de guió posant-los en pràctica, ja des de la perspectiva d’anàlisi i detecció d’eines i estructures, com la de – i especialment- la pràctica de tots els recursos de guió de ficció i no ficció.

 Els conceptes es concreten ampliant els de Teoria del Guió i partint del concepte de format, que suposa la màxima participació de l’espectador i les consegüents circumstàncies que l’envolten.

L’assignatura no és un compendi d’eines i recursos posats a la pràctica, també es centre en els possibles canvis que pot experimentar un guió en funció de moltes variables que es produeixen en el món professional. L’objectiu de Guió aplicat és donar una visió professional del guió enllaçat en totes les altres disciplines que coexisteixen en la factura final d’un projecte audiovisual.

L’enfocament està dirigit no solament per als estudiants que vulguin especialitzar-se en el guió sinó també en com treure rendiment de les històries des d’altres punts de vista. Així, qualsevol disciplina ha de comprendre les circumstàncies i les possibilitats d’un guió per obtenir els resultats més òptims, des de producció, direcció, realització, direcció artística, direcció d’actors, etc.

Unitat Formativa: “Recursos de comèdia aplicats a diferents gèneres”

 Aquesta Unitat Formativa pretén abundar en els recursos de comèdia com a narrativa per a qualsevol format i gènere.

Els recursos i tècniques d’humor són aplicables a altres gèneres fins i tot prescindint de la càrrega humorística i utilitzant les maneres de fer com a discurs del guió.

Dóna la possibilitat d’estendre’s en la idiosincràsia de la comèdia i els seus elements de guió aplicats de manera no humorística.

A través d’anàlisi, visionats i pràctiques es facilitaran a l’estudiant unes eines de comèdia per utilitzar en altres registres.

Aquesta dinàmica proporciona la capacitat de la reutilització d’uns recursos que serveixen per enfocar algunes parts de guió des d’una perspectiva diferent i d’analitzar si són factibles per redimensionar el guió.


COMPETÈNCIES

1.    Capacitat per portar a la pràctica guions de ficció i no ficció considerant les circumstàncies del format i la producció.

2.    Pràctica dels diferents mecanismes i estratègies de guió.

CONTINGUTS

1.    Aplicació de les variables bàsiques de tota història.

-Credibilitat

-Comprensibilitat

-Identificació

-La versemblança i la Suspensió Voluntària de la Credibilitat.

-Pràctiques d’hipòtesi fantàstica i associacions.

-Concreció de: Història, Argument i Trama en funció de la participació de l’espectador: Informació, Imaginació i emoció.

-El to, el criteri, el ritme i l’estructura.

2.    El conflicte

2.1. Conflicte, situació conflictiva  i perspectiva de conflicte. 

-    Maneres d’informar i emocionar.

-    Manipular el conflicte en funció de les necessitats de producció.

-   Tipus de conflicte: Interpersonal, Intrapersonal, extern, estàtic, dinàmic, global, local.

-    l’URST com a estratègia.

     2.2. Conflicte, interès i objectiu.

-       L’espectacularitat

-       El conflicte a l’espectador, no al personatge.

-       Revelacions

-       Eficàcia de l’objectiu i conflictes ineficaços

-       Conflicte i objectiu

-       El repte.

-       El subobjectiu

-       El canvi d’objectiu.

-       L’estructura de Guy Meredith com a potenciador de conflictes.

-       La relació menor.

3.    Aplicació d’alguns criteris de guió en vers la producció.

-Sembrar

-El problema de les situacions inicials

-La situació dramàtica i el retoc de nivell

-La no empatia amb el protagonista

-La doble lectura del guió

-Graus d’informació: misteri,suspens, intriga, sorpresa.

-L’el.lipsi.

-L’excés de justificació com a problema

-El perill com a base

-Revelar i descobrir

-Previsions del personatge i l’espectador

-L’efecte compte enrere

-Canvis de localitzacions. L’espai escènic

-Apunts de continuïtat i de racord.

-El post-hoc (cadena causa-efecte incorrecta)

4.    Estratègies emocionals:

-El ganxo (i el Teaser)

-El planting i el pay off

-Els obstacles

-Les complicacions

-Les contraintencions

-El deus ex machina problemàtic i el positiu

-El diabolicus ex machina

-L’anticipació i la resolució

-El suspens, la urgència i l’in extremis

-La repetició

-La ironia dramàtica. Avantatges desavantatges. La qüestió irònica.

-Cop d’efecte.

-La seqüència de descans

-El tempo i el ritme (micro i macroestructura)

-El Mac Guffin

-La pista falsa-Misdirection

-Control de la intensitat de la por

 5.    L’estilització per a la reescriptura: 

-La funcionalitat

-La singularitat

-La condensació

-L’estructuració revisada

-La simultaneïtat

 5.- El milking

 -De personatge

-De situació

-De trama.

 6.- Personatges

 -Arquetips, estereotips i tridimensionalitat

-La caracteritització.

-La il.luminació

-El canvi de rol

-Personatges habituals.

-Perfil de personatges, segons Lajos Egri, els punts de l’eneagrama i la pràctica.

-Arcs de personatge

-Triangulacions

-Els pony

-El personatge no físic

-Les capes del personatge

-El compromís del personatge

 

-Requisits de producció i reescriptura:

   -canvi de personatge

   -el fracàs planejat

   -el whodunit

   -la presència  en escena del personatge amb diàleg acabat

   -reestructurar per la falta d’un actor

   -el product placement guionitzat

  -el Q-SCORE

7.- Diàlegs

-Pràctiques de diàlegs set up/ punch

-Pràctiques de subtext

-El monòleg (com a gènere i com a tècnica creativa)

-L’efecte interlectura (de personatge, format i canal)

-Pràctiques de valoració de diàlegs. Punts clau.

-Les pauses de diàleg: tipus de pauses

8. L’adaptació.

-Diferents nivells.

 9. Altres formats televisius

-No ficció

-Funcionalitat a les graelles televisives.

-Hibridació

-Reformulació del guió segons exigències de producció.

-La improvisació: el guió immediat.

-El tittytainment.

-El Hoax

-El guionista d’urgència

 UNITAT FORMATIVA:

 El contingut de la Unitat Formativa s’integra dins el programa de Guió Aplicat, revisant elements de l’assignatura des d’una perspectiva de comèdia.

Continguts:

 

-Tècniques bàsiques de comèdia

-Els desfasaments

-El punt de fuga

-L’Argumino

-Finals de comèdia: els no happy ends i els Tags

-La burla com a exageració: indulgent, exigent i desmitificadora.

-El ritme còmic i el tempo còmic aplicable a diversos gèneres.

-El dramatisme de l’humor.

-Els conflictes sumats

-La paradoxa i la rebaixa de la paradoxa.

-La ironia

-El gag i el doble take.

-La contundència.

-Seqüències com a esquetxos

-El running gag

-La juxtaposició.

METODOLOGIA

La metodologia de la Unitat Formativa se centra en:

-Classes lectives

-Exercicis en grup a classe

-Exercicis individuals a classe

-Exercicis fora de la classe

-Visionats

-Lectures de textos

-Preparació d’exàmens

-Realització d’exàmens

A nivell de grup:

Les classes comparteixen teoria en petites dosis ràpidament aplicable en exercicis a classe.

Es visionaran obres audiovisuals a classe i textos en fotocòpia a manera d’exemple de tècniques.

Les classes seran concebudes d’aquesta manera en tota la Unitat Formativa.

Es tracta de mantenir la filosofia de conceptes aplicables a la pràctica de manera ràpida.

També es donarà èmfasi en alguns exercicis a la rapidesa de la confecció d’exercicis, especialment al referent al guió televisiu.


AVALUACIÓ

L’avaluació es realitza en base a:

A. Exàmens escrits

C. Exercicis individuals

G. Participació a classe

La nota global de l’assignatura resulta de la relació de les notes parcials:

1. Bloc general: 65% del total de l'assignatura, dividit segons:

· Examen final escrit: 35%

· Avaluació d’exercicis: 30%

Aquest bloc es considera un conjunt unit i coherent, de manera que l'estudiant no es podrà presentar a l'examen final si no ha realitzat un mínim del 70% dels exercicis i treballs marcats pel professor a classe, en el moment i la forma que s’indiquin. La mitjana dels exercicis amb el resultat de l’examen final, segons els tants per cent indicats abans, donarà la nota final de l’assignatura.

2. Unitat formativa 1 (Pràctica de direcció) 35% de la nota final:

. Avaluació d’exercicis individuals a classe i fora de classe: 25%

· Participació a classe (exercicis individuals o en grup): 10%

La unitat formativa es considera un conjunt unit i coherent, de manera que l'estudiant no se l’avaluarà si no ha realitzat un mínim del 70% dels exercicis i treballs marcats pel professor a la unitat formativa, en el moment i la forma que s’indiquin.

L’alumnat, obligatòriament, ha d’aprovar, separadament, els dos blocs d'avaluació que componen l'assignatura: l'avaluació del bloc general i de la unitat formativa. Aquesta norma general es concreta de la manera següent:

a) Primera convocatòria

Si, a la primera convocatòria, algun dels dos blocs d'avaluació queda suspès, l’alumnat tindrà l'assignatura suspesa.

b) Segona convocatòria

A la segona convocatòria, l’alumnat només haurà de recuperar el bloc o els blocs d'avaluació pendents. En el cas de l'examen de recuperació del bloc general, només podrà presentar-s'hi si ha fet i lliurat, quan i com corresponia, un mínim del 70% dels exercicis programats. En el cas de la prova de recuperació de les Unitat Formatives només podrà presentar-s'hi si ha complert la condició prèvia d'avaluació de la unitat.

Si no aconsegueix recuperar la part o les parts suspeses a la segona convocatòria, suspendrà tota l’assignatura: per al curs següent, haurà de matricular-se de la totalitat de l'assignatura, i haurà de tornar a examinar-se dels tres blocs d'avaluació.

Un cop aprovats els dos blocs de l'assignatura, es farà la mitjana aritmètica segons els percentatges indicats anteriorment. Tant a la primera com a la segona convocatòria, si la mitjana de l’assignatura és superior a 5, però s’ha suspès algun dels tres blocs, s’assignarà un 4.

CRITERIS D'AVALUACIÓ DE RESULTATS

L'avaluació de competències es farà a partir de l'avaluació dels següents elements:

A. Exàmens escrits

C. Exercicis individuals

G. Participació a classe


BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Lectura obligatoria:

-Un guió de sèrie de ficció televisiva

-Un guió de programa televisiu (format a determinar)

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

Per tal de complementar-se amb Teoria del Guión, es recomana continuar les lectures d’aquesta aassignatura:

Machalski, M (2009). El punto G del guión cinematográfico. Madrid: T & B Editores

McKee, R. (2002). El guión. Barcelona. Alba Editorial

Sanz-Magallón, A. (2007). Cuéntalo bien. Madrid: Plot Ediciones

Seger, L. (2000). Cómo crear personajes involvidables. Barcelona: Paidós Comunicación

Truby, J. (2009) Anatomía del guión. El arte de narrar en 22 pasos. Barcelona: Alba

I la lectura de la nova bibliografia de Guió Aplicat:

Rodríguez de Fonseca FJ(2009) Cómo escribir diálogos para cine y televisión. Madrid: T & B Editores.

Tharrats, Joan (2009) El guió, segons com Barcelona. Blanquerna Tecnologia i Serveis.

Vorhaus, J. (2008) Cómo orquestar una comedia. Barcelona. Alba Editorial.

PREPARAT PER:   
Iván Gómez García
DATA DE LA DARRERA REVISIÓ16/01/2017