PROGRAMA OFICIAL
2016 / 17

ASSIGNATURA

Fisioteràpia del cicle vital 2

CRÈDITS ECTS5,00
CODI DE L'ASSIGNATURAGFISCV2
IDIOMA EN QUÈ S'IMPARTEIXCatalà  
ESTUDIS
CODI
TITULACIÓ
TIPUS
CURS
SEMESTRE
GFIS
Grau en Fisioteràpia
Obligatòria
Quart
----

PREREQUISITS

[-]

CONEIXEMENTS PREVIS

Afeccions mèdicoquirúrgiques 1,2,3,4
Seminari professionalitzador 1,2,3,4
Bioètica

ASSIGNATURES QUE S'HAN DE CURSAR SIMULTÀNIAMENT

[-]

DESCRIPCIÓ DE L'ASSIGNATURA

Una de les característiques actuals a la nostra societat és el progressiu envelliment de la població. Aquest fenomen comporta importants repercussions a nivell personal, social, econòmic i sanitari requerint un plantejament per a fer front a les necessitats d’aquesta població. Aquesta assignatura pretén formar als futurs fisioterapeutes que atendran els problemes de salut de la gent gran aportant un coneixement integral de la vellesa, donant a conèixer les necessitats actuals i els problemes de salut més presents en aquest col·lectiu i oferint els recursos necessaris per a tractar aquest col·lectiu. Donat que els problemes de la deglució (o disfàgia) són prevalents entre la gent gran, l’assignatura fa una especial atenció al diagnòstic i abordatge de la disfàgia com una intervenció terapèutica que el fisioterapeuta pot desenvolupar en la seva pràctica assistencial de la persona gran.

OBJECTIUS DE L'ASSIGNATURA

1. Conèixer les característiques de salut que presenta la població geriàtrica catalana i comprendre dels canvis fisiològics i funcionals que influeixen en l’envelliment i els seus factors condicionants.

2. Identificar els recursos assistencials en el marc d’atenció en geriatria i donar a conèixer el context organitzatiu de la pràctica del fisioterapeuta en geriatria per tal de participar en la resolució dels problemes de manera interdisciplinar.

3. Conèixer i interpretar coherentment l’estat de salut/malaltia mitjançant la valoració geriàtrica integral.

4. Adquirir la capacitat per dissenyar un pla d’intervenció de fisioteràpia específic i en consonància amb les característiques del pacient geriàtric i dels recursos disponibles per tal de presentar-lo en el Procés d’Individual d’Atenció Integral.

5. Conèixer les tècniques de fisioteràpia apropiades per l’atenció en l’envelliment i la cronicitat.

6. Assentar uns fonamentsenvers la pràctica basada en l’evidència com a cultura professional del fisioterapeuta que tracta persones grans

7. Aprendre a identificar els signes i símptomes que acompanyen a la disfàgia

8. Comprendre la fisiologia de la deglució normal i patològica

9. Integrar el diferents mètodes d'avaluació i exploració clínica per arribar a un diagnòstic funcional

10. Conèixer i saber executar les distintes estratègies rehabilitadores per mantenir una deglució per via oral que sigui eficaç i segura

11. Aprendre a discernir entre les diferents modalitats d’intervenció terapèutica quina és la que millor s’adapta al cas clínic

CONTINGUTS

1. Introducció a la geriatria

1.1. Conceptes generalsi Característiques de la gent gran

1.2. Canvis associats a l’envelliment i recomanacions

1.3. Recursos assistencials

1.4. El paper del fisioterapeuta en l’atenció a la gent gran institucionalitzada

2. Exercici físic en geriatria: Mesures preventives per fomentar un envelliment saludable

2.1. Efectes del sedentarisme o inactivitat en la persona gran

2.2. Definicions

2.3. Generalitats de l’exercici físic

2.4. Valoracions per una pràctica de l’exercici físic en gent gran activa

2.5. Altres activitats dirigides a persones grans amb dependència

2.6. Qualitats del terapeuta

3. Valoracions en geriatria

3.1. Valoració geriàtrica integral

3.2. Aplicació de les valoracions funcionals en fisioteràpia

4. Principals síndromes geriàtriques, concepte i descripcions

4.1. Síndrome d’immobilització

4.2. Síndrome del desequilibri posterior

4.3. Caigudes i Síndrome postcaiguda

4.4. Alteracions de la marxa en geriatria

4.5. Demències

5. Introducció a la disfàgia

5.1. Concepte de disfàgia i prevalença del problema

5.2. Anatomofisiologia de la deglució: Taller pràctic

5.3. Tipus de disfàgia

5.4. Etiologia de les disfàgies

5.5. Signes d’alerta

5.6. Conseqüències de la disfàgia

6. Diagnòstic de la disfàgia

6.1. L’anamnesi

6.2. L’Screening: Taller pràctic

6.3. Avaluació clínica i funcional

6.3.1. Exploració de les fases de la deglució

6.3.2. Proves paraclíniques

6.3.3. Avaluació de la qualitat de vida

7. Intervenció de fisioteràpia de ladisfàgia

7.1. Elecció del mètode de nutrició

7.2. Tècniques posturals: Taller pràctic

7.3. Maniobres deglutòries: Taller pràctic

7.4. Teràpia sensitivomotora: Taller pràctic

7.5. Electroteràpia: Taller pràctic

7.6. Ajudes a la funcionalitat

7.7. Situació d’emergència: Taller pràcticen Maniobra de Heimlich

7.8. Recomanacions per al control de l’entorn

7.9. Adaptacions alimentàries

   

METODOLOGIA

Aquesta assignatura es desenvolupa per mitjà declasses presencials magistrals(sessions teòriques) iclasses en grups reduïts(sessions teòrico-pràctiques) itreball autònom a casa.

La metodologia de l’assignatura ofereix un seguiment continuat de l’assignatura on la relació professor-estudiant és constant i requereix una bona gestió del temps per a la integració i assoliment dels objectius proposats.

Durant les classes en grup reduït els estudiants tindran l’oportunitat de practicar tècniques, maniobres i activitats amb l’objectiu d’ajudar a consolidar els coneixements teòrics que s’han transmès durant les classes magistrals. S’ofereix a l’estudiant recursos i propostes docents diferents en base a la literatura més actual oferint un espai obert a l’aprenentatge d’aquesta matèria.

Inici de las classes amb ladra. Mercè Sitjà:

4F (matí):12 desetembre(tot el grup classe)

4G (tarda):15 desetembre(tot el grup classe)

Continuació de les classes amb laprof. Marta Bisbe:

4F (matí): 7 de novembre (tot el grup classe)

4G (tarda): 8 de novembre (tot el grup classe)

AVALUACIÓ

L'assignatura s'aprova amb una qualificació igual o superior a 5 punts.

Primera convocatòria:

L’avaluació de l’assignatura es realitzarà fent el sumatori de les següents parts:

25% de treball grupals+ 15% activitats individuals+ + 60% de prova teòrica = NOTA FINAL

La no presentació d'alguna d’aquestes parts suposarà un NP en la nota final.


25% de treball grupals.Aquestes activitats consten de:

Cas clínic realitzat en grup (20%)

Anatomofisiologia deglutòria realitzat en grup (5%)

15% activitats individuals.Aquestes activitats consten de:

Visionat demències realitzat individualment (5%)

Avaluació intervenció disfàgia realitzat individualment (10%)

60% de prova teòrica: A final de semestre els estudiants hauran de realitzar un examen teòric que permetrà evidenciar el seu grau d’aprenentatge final.


Segona Convocatòria:

S'hauran de presentar a aquesta convocatòria aquells estudiants que tinguin suspesa l’assignatura o bé tinguin NP en la primera convocatòria.

L’avaluació de l’assignatura d’aquesta convocatòria es realitzarà fent el sumatori de les següents parts:

40% d’un treball + 60% de prova teòrica= Nota final

La no presentació d'alguna d’aquestes parts suposarà un NP en la nota final.

40% d’un treball: l’estudiant haurà de lliurar un treball realitzat individualment per l’estudiant.

60% de prova teòrica: examen teòric

CRITERIS D'AVALUACIÓ DE RESULTATS

1. Demostrar coneixement de les característiques de salut que presenta la població de gent gran i comprendre dels canvis fisiològics i funcionals que influeixen en l’envelliment i els seus factors condicionants

2. L’estudiant ha de demostrar coneixement sobre els recursos assistencials en el marc d’atenció en geriatria i donar a conèixer el context organitzatiu de la pràctica del fisioterapeuta en geriatria per tal de participar en la resolució dels problemes de manera interdisciplinar

3. L’estudiant ha de demostrar el seu coneixement i saber interpretar coherentment l’estat de salut/malaltia mitjançant la valoració geriàtrica integral

4. L’estudiant ha de demostrar adquireix capacitat per dissenyar un pla d’intervenció de fisioteràpia específic i en consonància amb les característiques del pacient geriàtric i dels recursos disponibles per tal de presentar-lo en el Procés d’Individual d’atenció integral

5. L’estudiant ha de demostrar el seu coneixement les tècniques de fisioteràpia apropiades per l’atenció en l’envelliment i la cronicitat

6. L’estudiant ha de demostrar que assenta uns fonamentsenvers la pràctica basada en l’evidència com a cultura professional del fisioterapeuta que tracta persones grans

7. L’estudiant ha de saber identificar els signes i símptomes que acompanya a la disfàgia. L'estudiant ha de conèixer l'anatomia de les estructures implicades en el procés de la deglució

8. L'estudiant ha de conèixer la fisiologia de la deglució al llarg de la vida L'estudiant ha conèixer les patologies més freqüents que causen disfàgia

9. L'estudiant ha de conèixer els mètodes i procediments per avaluar la disfàgia. L'estudiant ha de saber elaborar un diagnòstic funcional previ a aplicar la proposta de tractament

10.L'estudiant ha de saber formular els objectius de tractament

11.L'estudiant ha de saber executar les tècniques de tractament. L'estudiant ha conèixer les adaptacions necessàries per facilitar la correcta deglució

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Bisbe, M. Déficits en la deglución: criterios de actuación. En: Bisbe M, Santoyo C, Segarra V.Fisioterapia en neurología: Procedimientos para restablecer la capacidad funcional. Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2012.

Clavé P, García P. Guía diagnostico y de tratamiento nutricional y rehabilitador de la disfàgia orofaríngea. Barcelona: Editorial Glosa, 2011.

Montagut Martinez F, Flotats Farré G, Lucas Andreu E. Rehabilitación domiciliaria. Principios, indicaciones y programas terapéuticos. Barcelona:Ed.Masson; 2014.

Nitz JC, Hourigan SR. Physiotherapy practice in residential aged care. Edinburgh: Butterworth Heinemann; 2004.

Rose Jd. Equilibrio y mobilidad con personas mayores. Badalona: Editorial Paidotribo; 2005.

Simó, L. Manual per a la prevenció del risc de lesió osteomuscular en residències de la gent gran. Protocol de transferències i mobilitzacions. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i Família, 2011.

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

Abizanda Soler P (coord.). Medicina geriátrica: una aproximación basada en problemes. Amsterdam; Barcelona [etc]: Elsevier Masson; 2012.

Abric M, Dotte P.Gestos y activación para las personas mayores: ergomotricidad y atención gerontológica. Barcelona: Ed. Masson; 2003

Albornoz Cabello, M. Procedimientos generales de fisioterapia: práctica basada en la evidencia. Barcelona: Elsevier; 2012.

Alarcón Alarcón T. Uso de resticción física en el anciano en el siglo XXI. ¿Necesidad o falta de formación? Rev Esp Geriatr Gerontol. 2001:36(1):46-50

See comment in PubMed Commons belowAshford J, McCabe D, Wheeler-Hegland K, Frymark T, Mullen R, Musson N, et al. Evidence based systematic review: Oropharyngeal dysphagia behavioral treatments. part III- impact of dysphagia treatment on populations with neurological disorders.JRRD. 2009; 46:195-204.

Aslam M, Vaezi MF. Dysphagia in the elderly. Gastroenterology and hepatology 2013; 9(12):784-795.

Avellana JA, Ferrández L (coord). Guía de buena práctica clínica en Geriatria. Anciano afecto de fractura de cadera. Editorial: Sociedad Española de Geriatria y Gerontologia y Sociedad Española de Cirurgia Ortopédica y Traumatologia Y Elsevier Doyma 2007.

Best-Martini E, Botenhagen-Digenova KA.Exercise for Frail Elders. USA: Human Kinetics; 2003.

Bermejo Boixareu C, Rodríguez Salazar J. (coords.). Manual terapéutico en geriatria. Madrid: Sociedad Española de Geriatría y Gerontología; 2013.

Bleeckx, D.Disfagia.,Madrid: Mc Graw Hill, 2004.

Boada M, Robles A et al. Análisis y reflexiones sobre la capacidad para tomar decisiones durante la evolución de una demencia. Barcelona: Ed. glosa. 2005

Boada M, Tàrraga Ll. La memoria está en los besos. Barcelona: Ed.Mayo.FundacióACE. 2002.

Campbell AJ, Robertson MC. Otago Exercise Programme. A home-based, individually tailored strength and balance retraining programme to prevent falls in older adults. Otago Medical School, University of Otago, 2003.

Ceballos Atienza R. Actuación rehabilitadora al paciente geriátrico. 4a ed. Alcalá la Real: Formación Alcalá; 2011

Delgado Ojeda Ma.Rehabilitación y fisioterapia en geriatría.Formación Alcalá; 2000.Franch-Ubia o. Alteraciones de la marcha en el anciano. Rev Neurol 2000;31 (1):80-83.García Valverde MC, Romero Guzmán GS. Escalas de valoración geriátrica. JANO.2006

Devesa MJ. Protocolo diagnóstico de la disfagia. Medicine 2004; 9(1):37-40.

Di Pede C, Mantovani ME, Del Felice A, Maseiro S. Dysphagia in the elderly: focus on rehabilitation strategies. Aging Clin Exp Res. 2016; 28(4):607-617.

Gallas S, Marie JP, Leroi AM. Sensory transcutaneous electrical stimulation improves post-stroke dysphagic patients.Dysphagia2009 Oct.

Garmendia G, Gómez C, Ferrero I.Diagnóstico e intervención en la disfagia orofaríngea: aspectos prácticos. Barcelona: Editorial Glosa, 2009.

Gillespie LD, Robertson MC, Gillespie WJ, Sherrington C, Gates S, Clemson LM, Lamb SE. Interventions for preventing falls in older people living in the community. Cochrane Database of Systematic Reviews 2012, Issue 9. Art. No.: CD007146. DOI:10.1002/14651858.CD007146.pub3.

Giné-Garriga M, Roqué-Fíguls M, Coll-Plana L, Sitjà-Rabert M, Salvà A.Physical Exercise Interventions for Improving Performance-Based Measures of Physical Function in Community-Dwelling, Frail Older Adults: A Systematic Review and Meta-Analysis. Archives of Physical Medicine and Rehabilitation, 2014;95:753-69.

Johansson C. Chinworth SA. Mobility in context: principles of patient care skills. Philadelphia: F.A. Davis Company; 2012

Kane R, Ouslnader J. Geriatría Clínica. 4 edición. Ed. México: Mc Graw-Hill Interamericana;2000.

López-Liria R, Fernández-Alonso M, Vega-Ramírez FA, Salido-Campos MA, Padilla-Góngora D. Tratamiento y rehabilitación de la disfàgia tras enfermedad cerebrovascular. RevNeurol. 2014; 58(6): 259-267.

Mesa P, Guañabens N. Guía de buena práctica clínica en geriatría: Osteoporosis. Editorial: Sociedad Española de Geriatría y Gerontología 2004.

Ney DM, Weiss JM, Kind AJ, Robbins J. Senescent swallowing: impact, strategies and interventions. Nutr Clin Pract. 2009; 24(3):395-413.

Osuna Pérez MC (ed.). Fisioterapia y adulto mayor. Jaén: Universidad de Jaén; 2011.

Panel on Prevention of Falls in Older Persons, American Geriatrics Society and British Geriatrics Society. Summary of the Updated American Geriatrics Society/British Geriatrics Society Clinical Practice Guideline for Prevention of Falls in Older Persons. J Am Geriatr Soc 2011 Jan; 59(1):148-57.

Pedersen B K, Saltin, B. Evidence for prescribing exercise as therapy in chronic disease. Scandinavian Journal of Medicine & Science in Sports 2006; 16(1): 3-63

Reginelli A, D’Amora M, Del Vecchio L, Monaco L, Barillari MR, Di Martino et al. Videofluoroscopy and oropharyngeal mamnometry for evaluation of swallowing in elderly patients. Int J Surg. 2016; 5(16)

Robbins J, Kays SA, Gangon RE et al. The effects of lingual exercises in stroke patients with dysphagia. Archives of physical medicine and rehabilitation 2007 feb; 88 (2): 150-158.

Rofes L, Arreola V, Almirall J, Cabré M, Campins Ll, García-Peris P, et al. Diagnosis and management of oropharyngeal dysphagia and its nutritional and respiratory complications in the elderly. Gastroenterology research and practice. 2011; 1-13.

Roqus-Pulia N, Rusche N, Hind JA, Zielinski J, Gangnon R, Safdar N, Robbins J. Effects of device-facilitated isometric progressive resistance oropharyngeal therapy on swallowing and health-related outcomes in older adults with dysphagia. J Am Geriatr Soc. 2016; 64(2):417-424.

Rubens Rebelatto, J; Da Silva Morelli, JG. Fisioterapia geriátrica. Práctica asistencial en el anciano. Madrid: McGraw-Hill-Interamericana;2005.

Saxton, J.M. Exercise and chronic disease. An evidence-based approach. New York: Routledge; 2011.

Theou O, Stathokostas L, Roland KP, Jakobi JM, Patterson C, Vandervoort AA, Jones GR.The effectiveness of exercise interventions for the management of frailty: A systematic review. Journal of Aging Research 2011, Article ID 569194.

Unidad de Medical Nutrition. Hidratación oral y disfagia. Barcelona: Novartis Consumer Health SA. 2002.

Viel, E.Diagnóstico fisioterápico. Barcelona: Ed. Masson; 2004.

Viel, E.La marcha humana, la carrera y el salto. Barcelona: Ed. Masson; 2002.

See comment in PubMed Commons belowWakabayashi H. Presbyphagia and sarcopenic dysphagia: Association between aging, sarcopenia and deglutition disorders. J Frailty Aging 2014; 3(2):97-103.

Wang CM, Chen JY, Chuang CC, Tseng WC, Wong AM, Pei YC. Aging-related changes in swallowing, ande the coordination of swallowing and respiration determined by novel non-invasive measurement techniques. Geriatrics and Gerontology Int. 2015, 15(6):736-744.

Woolf-May. Precripción de ejercicio físico. Fundamentos fisiológicos. Guía para professionales de la salud, del deporte y del ejercicio físico. Barcelona: Elsevier-Masson;2008.

Zijlstra GA, van Haastregt JC, van Rossum E, van Ejik JT, Yardley L, Kempen GI. Interventions to reduce fear of falling un community-living older people: a systematic review. J AM Geriatr Soc. 2007 55(4): 603-15.

Recursos electrònics de la matèria

Els enllaços als diferents recursos electrònics els podeu trobar a la web de l’assignatura penjada a Scala.

PREPARAT PER:   
Mercè Sitjà Rabert • Marta Bisbe Gutiérrez
DATA DE LA DARRERA REVISIÓ06/10/2016