CATALÀ     
Print
PROGRAMA OFICIAL
2016 / 17

ASSIGNATURA

Direcció Artística

CRÈDITS ECTS3,00
CODI DE L'ASSIGNATURABDIRART
IDIOMA EN QUÈ S'IMPARTEIXCatalà  Castellà  
ESTUDIS
CODI
TITULACIÓ
TIPUS
CURS
SEMESTRE
GCTV
Grau en Cinema i Televisió
Optativa
Tercer
----
GPME
Grau en Periodisme
Optativa
Tercer
----
GPRP
Grau en Publicitat i Relacions Públiques
Optativa
Tercer
----

PREREQUISITS

No n’hi ha

CONEIXEMENTS PREVIS

No n’hi ha

ASSIGNATURES QUE S'HAN DE CURSAR SIMULTÀNIAMENT

No n’hi ha.

DESCRIPCIÓ DE L'ASSIGNATURA

L’assignatura tracta del disseny de la imatge global d’un producte audiovisual, ja sigui aquest per al cinema, la televisió o la publicitat, que es du a terme en el procés de disseny de producció. El concepte visual es construeix alhora a través de la realitat tridimensional que capta la càmera (direcció artística) i de la forma bidimensional del producte final (disseny audiovisual).

Les matèries de l’assignatura es vehiculen a través d’un projecte de Disseny de Producció que, partint d’un tema comú, serà adaptat pels estudiants a diferents formats i gèneres audiovisuals.

 

El Bloc general Direcció Artística se centra en el disseny de la posada en escena, tant des d’un punt de vista estètic com tècnic, amb l’objectiu d’aconseguir que l’ambientació dels espais i la caracterització dels personatges expressin el concepte plàstic global del producte.

Aquestes tasques exigeixen un treball en equip que es concreta en el departament d’art, on es dissenyen i es planifiquen.

Les tasques artístiques en cinema i televisió demanen posar un èmfasi especial en el treball en plató, des del disseny dels sets fins a les més recents tècniques d’efectes especials de la posada en escena.

 

La Unitat Formativa Disseny Audiovisual serveix per aprendre que el disseny audiovisual té la capacitat de resoldre necessitats específiques del cinema i de la televisió.

Obre el camp a la conceptualització i a la creació de peces audiovisuals basades en la creació i la manipulació de la forma, entesa aquesta com tots i cadascú dels elements que conformen l’audiovisual en qualsevol de les seves dimensions d’espai, temps i imatge.

El disseny audiovisual és un sistema de comunicació amb característiques pròpies. La creació del seu discurs simultàniament engloba les dimensions semàntica i estètica, cadascuna articulada amb una lògica diferenciada.

COMPETÈNCIES

Competència 8. Capacitat per a aplicar tècniques i processos de creació i recursos tècnics o humans necessaris per al disseny de producció integral d’un treball audiovisual des dels elements escenogràfics i la imatge de marca fins al seu projecte gràfic de comercialització.

Subcompetència 8.1. Capacitat per a aplicar tècniques i processos de creació i recursos tècnics o humans necessaris per a desenvolupar les tasques de direcció artística d’un treball audiovisual

Competència 9. Capacitat per a dissenyar i concebre la presentació estètica i tècnica de la posada en escena.

 Subcompetència 9.1. Capacitat per a dissenyar i concebre l’ambientació de sets en plató per a pel·lícules cinematogràfiques i programes televisius

Competència 14. Capacitat per aplicar tècniques i processos de creació i difusió en el camp del disseny gràfic i del multimèdia en les seves diverses fases.

CONTINGUTS

Bloc general: Direcció Artística

La direcció artística dins del procés de disseny de producció d’un audiovisual: el concepte plàstic i visual del producte.

Tasques i processos del departament de direcció artística: disseny i planificació de l’ambientació dels espais i de la caracterització dels personatges.

El treball en plató; concepció i disseny de sets cinematogràfics i televisius.

Els efectes especials en la posada en escena; l’escenografia virtual.

L’escenografia com a disseny de l’espai de l’espectacle; elements escenogràfics de l’audiovisual.

 

Unitat Formativa: Disseny Audiovisual

El disseny audiovisual com a projecte des de la seva conceptualització fins a la seva materialització.

Determinació dels conceptes a transmetre, determinació de la tipologia d'imatges a usar, la creació del logotip, la determinació de la forma estètica i la seva materialització amb l'ús de

software infogràfic.

METODOLOGIA

La metodologia de l’assignatura es fonamenta en la relació entre el bloc general i la unitat formativa en quant espais docents diferenciats, mitjançant un projecte comú de disseny de la imatge d’un producte a partir d’un tema comú que s’haurà d’adaptar a diferents formats i gèneres.

Al bloc general, les diferents fases del projecte de direcció artística que els estudiants han de realitzar, s’orienten a partir de lectures dels textos seleccionats a la bibliografia i de visionats comentats a classe. L’estudiant ha d’aplicar els coneixements adquirits a exercicis concrets i al desenvolupament del projecte comú de l’assignatura.

A la unitat formativa les explicacions teòriques es fan verbalment i a través del visionat de productes que facin comprensibles els conceptes a adquirir.

L’estudiant ha d’aplicar els coneixements adquirits en un treball escrit que consisteix en conceptualitzar i dissenyar un projecte. Es recomana a l’alumne bibliografia específica que pugui anar d’acord amb els seus interessos segons el seu projecte.

L’estudiant ha de llegir texts seleccionats de la bibliografia i de notícies relacionades publicades en els mitjans de comunicació.

Es fan exercicis a classe per l’assoliment de les competències.

Bloc general

a.    Classes lectives

b.    Exercicis individuals a classe

c.     Exercicis individuals fora de classe

d.    Exercicis en grup a classe

e.    Exercicis en grup fora de classe

f.      Lectura de textos

g.    Visionat de productes audiovisuals

h.    Participació a classe

i.      Examen

 

Unitat formativa

a. Classes lectives

b. Visionat de productes audiovisuals

c.  Exercicis en grup fora de classe

d. Exercicis pràctics amb equipaments tecnològics

e. Presentació a classe

f.  Presentació de projectes

AVALUACIÓ

8. AVALUACIÓ

 

Avaluació general

 

La nota global de l’assignatura resulta de la relació de dues  notes parcials:

 

1. Bloc general: 65% del total de l’assignatura, dividit segons

· Examen final escrit: 30%

· Avaluació d’exercicis individuals: 10%

-Avaluació del projecte en grup: 25%

Aquest bloc es considera un conjunt unit i coherent, de manera que l'estudiant no es podrà presentar a l'examen final si no ha lliurat un mínim del 70% dels exercicis i treballs marcats pel professor a classe, en el moment i la forma que s’indiquin. La mitjana dels exercicis amb el resultat de l’examen final, segons els tants per cent indicats abans, donarà la nota final del bloc general.

 

2. Unitat formativa: 35% del total de l’assignatura, dividit segons

· Avaluació d’exercicis en grup: 10%

· Avaluació de treballs pràctics amb equipaments tecnològics: 15%

· Avaluació de projectes: 10%

 

L’alumnat, obligatòriament, ha d’aprovar, separadament, els dos blocs d’avaluació que componen l'assignatura: l'avaluació del bloc general i de la unitat formativa. Aquesta norma general es concreta de la manera següent:

 

a)    Primera convocatòria

Si, a la primera convocatòria, algun dels dos blocs d'avaluació queda suspès, l’alumnat tindrà l'assignatura suspesa.

 

b) Segona convocatòria

A la segona convocatòria, l’alumnat només haurà de recuperar el bloc o els blocs d'avaluació pendents. En el cas de l'examen de recuperació del bloc general, només podrà presentar-s'hi si ha fet i lliurat, quan i com corresponia, un mínim del 70% dels exercicis programats. En el cas de la prova de recuperació de la Unitat Formativa només podrà presentar-s'hi si ha complert la condició prèvia d'avaluació de la unitat.

 

Si no aconsegueix recuperar la part o les parts suspeses a la segona convocatòria, suspendrà tota l’assignatura: per al curs següent, haurà de matricular-se de la totalitat de l'assignatura, i haurà de tornar a examinar-se dels dos blocs d'avaluació.

 

Un cop aprovats els dos blocs de l'assignatura, es farà la mitjana aritmètica segons els percentatges indicats anteriorment. Tant a la primera com a la segona convocatòria, si la mitjana de l’assignatura és superior a 5, però s’ha suspès algun dels dos blocs, s’assignarà un 4.

 

Avaluació de resultats:

L'avaluació d'aquesta assignatura es farà segons els següents paràmetres:

 

Bloc general

A. Examen escrit

B. Avaluació d'exercicis individuals

C. Avaluació d'exercicis en grup

D. Avaluació dels informes de lectures

 

Unitat formativa

C.  Avaluació d’exercicis en grup

E.  Avaluació de treballs pràctics amb equipaments tecnològics

F.  Avaluació de projectes

CRITERIS D'AVALUACIÓ DE RESULTATS

Competència 8. Capacitat per a aplicar tècniques i processos de creació i recursos tècnics o humans necessaris per al disseny de producció integral d’un treball audiovisual des dels elements escenogràfics i la imatge de marca fins al seu projecte gràfic de comercialització.

Subcompetència 8.1. Capacitat per a aplicar tècniques i processos de creació i recursos tècnics o humans necessaris per a desenvolupar les tasques de direcció artística d’un audiovisual.

L'estudiant ha de demostrar tenir la capacitat d’aplicar tècniques i processos de creació i recursos tècnics o humans necessaris per a desenvolupar les tasques de direcció artística d’un treball audiovisual [A, C, D]

 Competència 9. Capacitat per a dissenyar i concebre la presentació estètica i tècnica de la posada en escena.

Subcompetència 9.1. Capacitat per a dissenyar i concebre l’ambientació de sets en plató per a pel·lícules cinematogràfiques i programes televisius.

L'estudiant ha de demostrar tenir la capacitat de dissenyar i concebre l’ambientació de sets en plató per a pel·lícules cinematogràfiques i programes televisius [A, C, D]

Competència 14. Capacitat per aplicar tècniques i processos de creació i difusió en el camp del disseny gràfic i del multimèdia en les seves diverses fases.

L'estudiant ha de demostrar tenir la capacitat per aplicar tècniques i processos de creació i difusió en el camp del disseny gràfic i del multimèdia en les seves diverses fases [A, C, G, H].

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

El professor seleccionarà fragments de lectura obligatòria o recomanada d'entre els següents textos.

Bloc general

BARNWELL, J.: Production design: architects of the screen. Londres: Wallflower, 2004

CHION, M.: El cine y sus oficios. Madrid: Cátedra, 1992

ETTEDGUI, Peter: Diseño de producción & dirección artística. Cine. Barcelona: Océano, 2001

GALÁN, E. Televisión en virtual.  Madrid: IORTV, 2008.

GONZÁLEZ REQUENA, J. El discurso televisivo: espectáculo de la posmodernidad. Madrid: Cátedra, 1988.

GOROSTIZA, J.: La arquitectura de los sueños. Entrevistas con directores artísticos del cine español. Madrid: Festival de Cine de Alcalá de Henares, 2001.

HANSON, M.: Cine digital. Escenarios de ciencia ficción. Barcelona: Océano, 2006.

HART, John: La técnica del storyboard. Guión gráfico para cine, TV y animación. Madrid: IORTV, 2001

LÓPEZ SILVESTRE, F. El paisaje virtual. El cine de Hollywood y el neobarroco virtual. Madrid: Bibilioteca Nueva, 2004.

MILLÀ, R. La realitat en directe. Barcelona: Pòrtic, 2000.

MILLERSON, G.: Diseño escenográfico para televisión. Madrid: IORTV, 1990

MURCIA, Félix: La escenografía en el cine. El arte de la apariencia. Madrid: Fundación Autor. SGAE, 2001.

NETZLEY, P. D.: Encyclopedia of Movie Special Effects. Nova York: Checkmark Books, 2001

OLSON, R.: Conceptos básicos de la dirección artística en cine y televisión. Madrid: IORTV, 2002.

PAREJA, E.: Escenografía virtual. Madrid: Instituto Oficial de Radio y Televisión, 1998.

PRESTON, W.: What an Art Director Does. Los Angeles: Silman-James Press, 1994.

RAMÍREZ, J. A.: La arquitectura en el cine. Hollywood, la Edad de Oro. Madrid: Alianza, 1993.

RIZZO, M.: The Art Director Handbook for Film. Burlington: Focal Press, 2005.

ROHMER, E. L’organisation de l’espace dans le Faust de Murnau. París: Union Générale d’Editions, 1977.

TORÁN, E. El espacio en la imagen. Barcelona: Mitre, 1985.

VILA, Santiago: La escenografía. Cine y arquitectura. Madrid: Cátedra, 1997.

WILKIE, B. Manual de efectos especiales para televisión y vídeo. Barcelona, GEDISA, 2000.

 

Unitat formativa

BELLANTONI, J. y WOOLMAN, M. Tipos en movimiento. Diseñando en el Tiempo y el Espacio. Barcelona: Index Books, 2000.

CURRAN, S. Motion graphics, grafic design for broadcast and film. Hamburg: Gingko Press, 2000.

GARCÍA, R. La màgia del dibujo animado. Madrid: Mario Ayuso, 1995.

HIRSCHFELD, J. i BARTH S. comp. Pause: 59 minutes of motion graphics. Londres: Laurence King, 2000.

HERVÁS, C. El diseño gráfico en televisión: técnica, lenguaje y arte. Madrid: Cátedra, 2001.

LAMBIE-NAIRN, M. Brand identity for television with knobs on. Londres: Phaidon, 1997.

RÀFOLS, R. i COLOMER, A. Diseño Audiovisual. Barcelona: Gustavo Gili, 2003.

SOLANA, G. i BONEU, A. Uncredited. Diseño gráfico y títulos de crédito. Barcelona: Index book, 2007.

WOOLMAN, M. Tipografía en movimiento. Barcelona: Gustavo Gili, 2005.

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

Bloc general

BARNWELL, J.: Production design: architects of the screen. Londres: Wallflower, 2004

CHION, M.: El cine y sus oficios. Madrid: Cátedra, 1992.

ETTEDGUI, Peter: Diseño de producción & dirección artística. Cine. Barcelona: Océano, 2001.

GALÁN, E.: Televisión en virtual.  Madrid: IORTV, 2008.

GOROSTIZA, J.: La arquitectura de los sueños. Entrevistas con directores artísticos del cine español. Madrid: Festival de Cine de Alcalá de Henares, 2001.

HANSON, M.: Cine digital. Escenarios de ciencia ficción. Barcelona: Océano, 2006.

HART, John: La técnica del storyboard. Guión gráfico para cine, TV y animación. Madrid: IORTV, 2001.

LÓPEZ SILVESTRE, F.: El paisaje virtual. El cine de Hollywood y el neobarroco virtual. Madrid: Bibilioteca Nueva, 2004.

MILLÀ, R. La realitat en directe. Barcelona: Pòrtic, 2000.

MILLERSON, G.: Diseño escenográfico para televisión. Madrid: IORTV, 1990.

MURCIA, Félix: La escenografía en el cine. El arte de la apariencia. Madrid: Fundación Autor. SGAE, 2001.

NETZLEY, P. D.: Encyclopedia of Movie Special Effects. Nova York: Checkmark Books, 2001.

OLSON, R.: Conceptos básicos de la dirección artística en cine y televisión. Madrid: IORTV, 2002.

RAMÍREZ, J. A.: La arquitectura en el cine. Hollywood, la Edad de Oro. Madrid: Alianza, 1993.

RIZZO, M.: The Art Director Handbook for FilmBurlington: Focal Press, 2005.

ROHMER, E. L’organisation de l’espace dans le Faust de Murnau. París: Union Générale d’Editions, 1977.

TORÁN, E. El espacio en la imagen. Barcelona: Mitre, 1985.

VILA, Santiago: La escenografíaCine y arquitectura. Madrid: Cátedra, 1997.

WILKIE, B. Manual de efectos especiales para televisión y vídeo. Barcelona, GEDISA, 2000.

Unitat formativa

BELLANTONI, J. y WOOLMAN, M. Tipos en movimiento. Diseñando en el Tiempo y el Espacio.Barcelona: Index Books, 2000.

CURRAN, S. Motion graphics, grafic design for broadcast and film. Hamburg: Gingko Press, 2000.

HIRSCHFELD, J. i BARTH S. comp. Pause: 59 minutes of motion graphics. Londres: Laurence King, 2000.

HERVÁS, C. El diseño gráfico en televisión: técnica, lenguaje y arte. Madrid: Cátedra, 2001.

GARCÍA, R. La màgia del dibujo animado. Madrid: Mario Ayuso, 1995.

GIL LÓPEZ, J. Infografía: Diseño i Animación. Madrid: IORTV, 1998.

LAMBIE-NAIRN, M. Brand identity for television with knobs on. Londres: Phaidon, 1997.

RÀFOLS, R. i COLOMER, A. Diseño Audiovisual. Barcelona: Gustavo Gili, 2003.

SOLANA, G. i BONEU, A. Uncredited. Diseño gráfico y títulos de crédito. Barcelona: Index book, 2007.

WOOLMAN, M. Tipografía en movimiento. Barcelona: Gustavo Gili, 2005.

PREPARAT PER:   
Iván Gómez García
DATA DE LA DARRERA REVISIÓ16/01/2017