PROGRAMA OFICIAL
2016 / 17

ASSIGNATURA

Desenvolupament de la persona, educació i societat

CRÈDITS ECTS15,00
CODI DE L'ASSIGNATURAMOSDPSA
IDIOMA EN QUÈ S'IMPARTEIXCatalà  Castellà  
ESTUDIS
CODI
TITULACIÓ
TIPUS
CURS
SEMESTRE
MOAN
Màster Universitari en Formació del Professorat d'ESO i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d'Idiomes. Especialitat Anglès
Obligatòria
Primer
----

COMPETÈNCIES QUE L'ESTUDIANT ADQUIREIX EN EL MÒDUL

E.1) Conèixer les característiques psicològiques dels estudiants de secundària i les relacions entre els seus contextos socials, motivacions i els seus processos de desenvolupament.

E.2) Comprendre les relacions entre el desenvolupament intel·lectual, moral i social d'aquests estudiants i els processos d'aprenentatge en contextos escolars.

E.3) Elaborar propostes educatives que optimitzin l'adquisició de coneixements, destreses i aptituds intel·lectuals i emocionals.

E.4) Identificar i planificar propostes de situacions educatives que permetin l'aprenentatge d'estudiants amb diferents capacitats i diferents ritmes d'aprenentatge.

E.5) Conèixer i comprendre la influència en l'aprenentatge dels processos d'interacció i comunicació a l'aula i al centre i ser capaços de dissenyar estratègies per abordar i resoldre possibles problemes en aquest àmbit.

E.6) Conèixer l'evolució històrica del sistema educatiu del nostre país.

E.7) Conèixer i aplicar recursos i estratègies d'informació, tutoria i orientació acadèmica i professional. Promoure accions d'educació emocional, en valors i formació ciutadana.

E.8) Participar en la definició del projecte educatiu del centre i en les activitats generals del centre atenent a criteris de millora de la qualitat, atenció a la diversitat, prevenció de problemes d'aprenentatge i de convivència.

E.9) Relacionar l'educació amb el medi i comprendre la funció educadora de la família i la comunitat, tant en l'adquisició de competències i aprenentatges com en l'educació en el respecte dels drets i llibertats, en la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones i en la igualtat del tracte i no discriminació de les persones amb discapacitat.

E.10) Conèixer l'evolució històrica de la família, els seus diferents tipus i la incidència del context familiar en l'educació.

E.11) Adquirir habilitats socials en la relació i orientació social. 

REQUISITS PREVIS

 

Estudis de Llicenciatura o de Grau específics per accedir a les diverses especialitats del màster que determina el Departament d’Ensenyament.

CONTINGUTS D'APRENENTATGE ABORDATS EN EL MÒDUL

CONTINGUTS D'APRENENTATGE ABORDATS EN EL MÒDUL

  MATÈRIA 1Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat

 

DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA

En aquesta matèria es treballa el desenvolupament de l’adolescent utilitzant l’esquema de les quatre àrees bàsiques: biològica, emocional, social i cognitiva. Partint d’una visió global del període de l’adolescència, se centra l’atenció en els aspectes i canvis més significatius relacionats amb cada àrea i en les interseccions de les àrees: biològica-emocional, emocional-social, social-cognitiva, etc.

 

CONTINGUTS

 

-         Evolució social i adolescència: els adolescents de la nostra dècada.

-         Les quatre àrees: biològica, emocional, social i cognitiva.

-         Àrea biològica: els canvis de la pubertat, hormones i cervell.

-         Àrea emocional: els canvis emocionals, autoconcepte i autoestima. Les propostes d’E. Erikson i J. Marcia.

-         Àrea social: els canvis i la importància de les relacions. Les propostes de U. Bronfenbrenner

-         Àrea cognitiva: el desenvolupament de les capacitats de raonament, de relació de conceptes i de concentració.

-         Interaccions entre les àrees biològica, emocional, cognitiva i social.

 

 

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

 

1.     Ajuntament de Barcelona (2012). Família i relacions intergeneracionals: un espai d’oportunitats per a l’educació dels fills i filles.  IV Informe sobre la situació de la infància, l’adolescència i la família a Catalunya i Barcelona.

2.     Berger, K.S. (2007). Psicología del desarrollo. Infancia y adolescencia. Madrid: Médica Panamericana.

3.     Perinat, A. (2003). Los adolescentes del siglo XXI: un enfoque psicosocial. Barcelona: UOC.

4.     Castellana,M. (2004) La relació de l’adolescent amb les persones significatives. Barcelona: P.A.U. Education.

5.     Rice,FP. (2000). Adolescencia. Desarrollo, relaciones y cultura. Madrid: Prentice Hall.

6.     López, F.; Hernandez, A.; Carpintero, E; Soriano, S.; Fuertes, A.; Martínez, J.L. (1995). Educación sexual de adolescentes y jovenes. Madrid: Siglo veintiuno.

7.     López, P. (2009). Entendre’s amb adolescents.Tu m’importes. Barcelona: Graó

8.     Elzo, J. ( 2000). El silencio de los adolescentes. Lo que no cuentan a sus padres. Madrid: Temas de Hoy.

9.     Twenge, J. M. (2006). Generation Me. California (Universitat de San Diego): Free Press - Simon & Shuster

10.   Ministerio de Igualdad. INJUVE Observatorio de la juventud. Informe juventud en España 2008.

 

 

MATÈRIA 2Processos i contextos educatius

 

 

DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA

 

En aquesta matèria s’estudien els processos d’ensenyament i aprenentatge des d’una visió constructivista sociocultural. S’aprofundeix en els elements que determinen i conflueixen en l’aprenentatge i l’ensenyament formant un triangle interactiu de relacions bidireccionals entre l’estudiant, el professor i els continguts.

 

A partir d’aquest triangle, es focalitza l’atenció en el sistema educatiu actual, desenvolupant aspectes com l’aprenentatge per competències, la presentació i selecció dels continguts, la tipologia d’activitats i l’avaluació del procés. Alhora, s’aprofundeix en qüestions relacionades amb l’aprenent, com els factors motivacionals, les estratègies d’aprenentatge, el treball entre iguals o treball cooperatiu, l’atenció a la diversitat.

CONTINGUTS

 

-         El sistema educatiu actual: bases psicopedagògiques i estructura.

-         Ensenyar i aprendre al segle XXI. Característiques dels aprenents i reptes educatius.

-         La programació per competències.

-         Concepcions sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de docents i estudiants: una qüestió d’implícits.

-         Incidents crítics i canvi docent.

-         Motivació per l'aprenentatge: objectius personals i d’aprenentatge; dels interessos a les atribucions sobre els propis èxits o fracassos.

-         Estratègies d’aprenentatge: aprendre a aprendre.

-         Mètodes d’ensenyanent-aprenentatge per a l’autonomia dels aprenents.  La cessió del control en els processos d’aprenentatge: vers un aprenent estratègic i autònom.

-         Estratègies metodològiques i organitzatives per atendre la diversitat.

-         Avaluació dels aprenentatges: vers una avaluació formativa, autèntica i de procés.

 

 

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

 

1.     Alonso Tapia, J. (1999). Motivación y aprendizaje en la enseñanza secundaria.  A C. Coll (Coord.), Psicología de la Instrucción: la enseñanza y el aprendizaje en la educación secundaria. Barcelona: ICE/UB Horsori.

2.     Coll, C. (2005). Constructivismo y educación: la concepción constructivista de la enseñanza y del aprendizaje. A C. Coll, J. Palacios i A. Marchesi. Desarrollo psicológico y educación. 2. Psicología de la educación escolar. Madrid: Alianza editorial.

3.     Duran, D. (2007). ¿Solos ante el peligro? Las gafas que nos impiden ver la importancia de las interacciones entre los alumnos. A Castelló, M. (coord.): Enseñar a pensar. Sentando las bases para aprender a lo largo de la vida. Madrid. Ministerio de Educación y Ciencia.

4.     Mercer, N. (2001). Palabras y mentes. Cómo usamos el lenguaje para pensar juntos.  Barcelona: Paidós.

5.     Miras, M. (2001) Afectos, emociones, atribuciones y expectativas: el sentido del aprendizaje escolar. A C. Coll, J. Palacios i A. Marchesi. Desarrollo psicológico y educación. 2. Psicología de la educación escolar. Madrid: Alianza editorial.

6.     Monereo, C. (2001). La enseñanza estratégica: enseñar para la autonomía. A C. Monereo (Coord.). Ser estratégico y autónomo aprendiendo. Unidades didácticas de enseñanza estratégica para la ESO. Barcelona: Graó.

7.     Pozo, J.I. (1996). Los diez mandamientos del aprendizaje. A J.I. Pozo. Aprendices y maestros. La nueva cultura del aprendizaje. Madrid: Alianza editorial.

8.     Pujolàs, P. (2007). Aprendre junts alumnes diferents. Els equips d’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Vic: Eumo Editorial.

9.     Sebastiani, E.M. (Coord.). Guia per a l’avaluació de competències en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. Barcelona: AQU.

10.   Zabala, A. i Arnau, L. (2007). 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias. Barcelona: Graó.

 

 

 

MATÈRIA 3Societat, família i educació

 

DESCRIPCIÓ DE LA MATÈRIA .

 

En aquesta matèria s’estudia la relació de l’educació amb la societat, la família i el centre educatiu de secundària. Es tracten els grans reptes de l’educació del segle XXI a la societat de coneixement : globalització, migracions i impacte de les noves tecnologies. S’analitzen diferents models familiars i les seves repercussions en l’àmbit escolar. Es defineix la tutoria, el rol del tutor/a i el pla d’acció tutorial en el marc de secundària. Es treballen aspectes curriculars, organitzatius i participatius de la tutoria i s’ofereixen recursos metodològics per exercir la funció tutorial.

 

 

CONTINGUTS

 

-         Societat i educació. De la societat de la informació a la societat del coneixement. Reptes i exigències de l’educació en el segle XXI.

-         Els reptes de les famílies en la societat actual. Nous models de família i modificacions en els rols: impacte en l’educació.

-         La tutoria en els contextos escolars: normatives ; el perfil i les funcions del tutor.

-         La relació amb les famílies. Assessorament als pares, entrevistes i altres mitjans de relació (TIC).

-         Aspectes curriculars i organitzatius de la tutoria: el pla d’acció tutorial (PAT)

-        La tutoria a Secundària.

-        Tutoria grupal i tutoria individualitzada

-        Temes transversals de tutoria: els drets humans, la igualtat entre homes i dones, la ciutadania responsable i la construcció d’un futur sostenible

-        Avaluació de la tutoria

-        Recursos metodològics per exercir la funció tutorial

-         Disseny i desenvolupament d’espais d’aprenentatge entorn a l’educació ciutadana, el respecte dels drets humans i la construcció d’un futur sostenible.

 

METODOLOGIA D'ENSENYAMENT APRENENTATGE

Es treballa en tres espais d’aprenentatge de diferents dimensions: gran grup, grup mig i seminari

La metodologia es basa en la interacció entre teoria i pràctica, promovent la participació activa dels estudiants, el treball individual i en grup cooperatiu.

En sessions explicatives, es fomenta el diàleg, l’intercanvi d’idees i la discussió intel·lectual entre tots els components del grup i relacionant-los amb temes de l’actualitat educativa.

Entre altres tècniques metodològiques destaquen:

-         Presentació i explicació de conceptes bàsics.

-         Consulta de fonts bibliogràfiques i documentals.

-         Anàlisi de programes adreçats als adolescents, revistes i aplicacions d’internet.

-         Anàlisi de situacions i casos.

-         Intercanvi i debat en petit grup a partir de lectures específiques (premsa diària i capítols de llibres).

-         Disseny de propostes educatives amb objectius, metodologies, desenvolupament i avaluació. El disseny de les accions i activitats d’aprenentatge incorpora de forma coherent: els mètodes docents presencials, l’aprenentatge autònom i els suports virtuals.

SISTEMA D'AVALUACIÓ DE L'ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES I ESTRATÈGIES DE RECUPERACIÓ

-         Avaluació continuada del procés d’ensenyament aprenentatge de l’estudiant utilitzant diverses tècniques: treball per carpetes, cròniques quinzenals, anàlisi i comentari crític de pel·lícules i notícies de la premsa,  propostes d’aplicació.

-         La carpeta d’aprenentatge inclou evidències o activitats obligatòries, evidències optatives o activitats que mostren el progrés i aprenentatge i una reflexió final sobre l’aprofitament del mòdul que inclogui una valoració general del procés d'ensenyament-aprenentatge.

-         Participació en las activitats proposades dins de l’aula: anàlisis i debats  (gran grup i petit grup). 

• Per mitjà dels sistemes preparats a tal efecte i en el període establert per la facultat, l'estudiant haurà d'avaluar el mòdul. Aquesta avaluació forma part del procés d'ensenyament-aprenentatge i és molt important per al desenvolupament de la matèria, ja que ajudarà el professorat que l'imparteix a millorar la qualitat del pla docent.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

MAT.1

1.  Ajuntament de Barcelona (2012). Família i relacions intergeneracionals: un espai d’oportunitats per a l’educació dels fills i filles.  IV Informe sobre la situació de la infància, l’adolescència i la família a Catalunya i Barcelona.

2.     Berger, K.S. (2007). Psicología del desarrollo. Infancia y adolescencia. Madrid: Médica Panamericana.

3.     Perinat, A. (2003). Los adolescentes del siglo XXI: un enfoque psicosocial. Barcelona: UOC.

4.  Castellana,M. (2004) La relació de l’adolescent amb les persones significatives. Barcelona: P.A.U. Education.

5.     Rice,FP. (2000). Adolescencia. Desarrollo, relaciones y cultura. Madrid: Prentice Hall.

6.     López, F.; Hernandez, A.; Carpintero, E; Soriano, S.; Fuertes, A.; Martínez, J.L. (1995). Educación sexual de adolescentes y jovenes. Madrid: Siglo veintiuno.

7.     López, P. (2009). Entendre’s amb adolescents.Tu m’importes. Barcelona: Graó

8.   Elzo, J. ( 2000). El silencio de los adolescentes. Lo que no cuentan a sus padres. Madrid: Temas de Hoy.

9.     Twenge, J. M. (2006). Generation Me. California (Universitat de San Diego): Free Press - Simon & Shuster

10.  Ministerio de Igualdad. INJUVE Observatorio de la juventud. Informe juventud en España 2016.

MAT.2

1.     Alonso Tapia, J. (1999). Motivación y aprendizaje en la enseñanza secundaria.  A C. Coll (Coord.), Psicología de la Instrucción: la enseñanza y el aprendizaje en la educación secundaria. Barcelona: ICE/UB Horsori.

2.   Coll, C. (2005). Constructivismo y educación: la concepción constructivista de la enseñanza y del aprendizaje. A C. Coll, J. Palacios i A. Marchesi. Desarrollo psicológico y educación. 2. Psicología de la educación escolar. Madrid: Alianza editorial.

3.     Duran, D. (2007). ¿Solos ante el peligro? Las gafas que nos impiden ver la importancia de las interacciones entre los alumnos. A Castelló, M. (coord.): Enseñar a pensar. Sentando las bases para aprender a lo largo de la vida. Madrid. Ministerio de Educación y Ciencia.

4.     Mercer, N. (2001). Palabras y mentes. Cómo usamos el lenguaje para pensar juntos.  Barcelona: Paidós.

5.   Miras, M. (2001) Afectos, emociones, atribuciones y expectativas: el sentido del aprendizaje escolar. A C. Coll, J. Palacios i A. Marchesi. Desarrollo psicológico y educación. 2. Psicología de la educación escolar. Madrid: Alianza editorial.

6.     Monereo, C. (2001). La enseñanza estratégica: enseñar para la autonomía. A C. Monereo (Coord.). Ser estratégico y autónomo aprendiendo. Unidades didácticas de enseñanza estratégica para la ESO. Barcelona: Graó.

7.     Pozo, J.I. (1996). Los diez mandamientos del aprendizaje. A J.I. Pozo. Aprendices y maestros. La nueva cultura del aprendizaje. Madrid: Alianza editorial.

8.   Pujolàs, P. (2007). Aprendre junts alumnes diferents. Els equips d’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Vic: Eumo Editorial.

9.     Sebastiani, E.M. (Coord.). Guia per a l’avaluació de competències en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport. Barcelona: AQU.

10.   Zabala, A. i Arnau, L. (2007). 11 ideas clave. Cómo aprender y enseñar competencias. Barcelona: Graó. 


MAT.3

1.     Canimas, J. i Carbonell, F. (2008). Educació i conflictes interculturals. Barcelona: Eumo Editorial.

2. Carbonell, F. i Marticelli, D. (2009). La reconversió de l’ofici d’educar. Globalització,migracions i educació. Barcelona: Eumo Editorial/Fundació Jaume Bofill. 

3.     Comellas, M. J. (2009). Família i escola: compartir l’educació. Barcelona: Graó.

4.     Decret  143/2007 (DOGC 4915 de 29.6.2007) sobre l’ordenament dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria.

5.     Feito, R. (coord.) (2010). Sociología de la educación secundaria. Barcelona: Graó

6.    Golombok, S. (2006). Models de família: què és el que compta de debò? Barcelona: Graó.

7.    Llei 12/2009 de 10 de juliol, d’educació. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya 16.7.2009

8.     Longás, J. i Mollà, N. (coord.) (2011). La escuela orientadora. Madrid: Narcea

9.   Riart, J. (Coord.) (2007). Manual de tutoría y orientación en la diversidad. Madrid: Psicologís Pirámide

10.  Riart, J. i Gallego, S. (Coordi.). (2006). La tutoría y la orientación en el siglo XXI: Nuevas propuestas. Barcelona: Octaedro

PREPARAT PER:   
Pau Lopez Vicente
DATA DE LA DARRERA REVISIÓ26/09/2016