PROGRAMA OFICIAL
2016 / 17

ASSIGNATURA

Antropologia

CRÈDITS ECTS6,00
CODI DE L'ASSIGNATURAGFANT
IDIOMA EN QUÈ S'IMPARTEIXCatalà  Castellà  
ESTUDIS
CODI
TITULACIÓ
TIPUS
CURS
SEMESTRE
GFIS
Grau en Fisioteràpia
Bàsica
Segon
----

PREREQUISITS

[-]

CONEIXEMENTS PREVIS

Seminari Interdisciplinari I
Psicologia

ASSIGNATURES QUE S'HAN DE CURSAR SIMULTÀNIAMENT

[-]

DESCRIPCIÓ DE L'ASSIGNATURA

L’Antropologia pretén endinsar l’estudiant de Ciències de la salut, en particular de Fisioteràpia, en aquells coneixements que justifiquen la funció social de l’atenció sanitària i que concerneixen especialment al seu destinatari, l’ésser humà entès com una estructura personal pluridimensional i dinàmica. S’estudiaran doncs les dimensions essencials de la persona humana per introduir i aprofundir, després, els conceptes clau de salut, malaltia, sofriment i mort com a expressió d’experiències indefugibles en el decurs del viure i del conviure humà.

OBJECTIUS DE L'ASSIGNATURA

Els graduats del nostre programa de Fisioteràpia adquireixen els coneixements i desenvolupen les habilitats que s’indiquen a continuació:

  1. Descobrir el fonament i el que dóna sentit a l’activitat d’un professional de les Ciències de la salut, en particular de la Fisioteràpia: la persona humana, en el seu viure i conviure, des de la perspectiva del seu benestar.
  2. Saber cercar, analitzar, sintetitzar i interpretar les dades que permeten comprendre la persona des d’una concepció antropològica humanista i integral, així com la repercussió existencial que tenen sobre ella la salut, la malaltia, el sofriment i la mort.
  3. Adquirir eines per poder jutjar les diverses concepcions de l’ésser humà i de les seves vicissituds que s’han donat i es donen en les representacions i manifestacions culturals de la societat.
  4. Identificar les diverses aproximacions a l’estudi de la persona, la diversitat de les antropologies, descobrint especialment la necessitat, les característiques i la validesa d’una aproximació filosòfica a la vida humana i a les vivències de la salut, de la malaltia, del sofriment i del dolor, i també de la mort.

CONTINGUTS

1. Introducció al problema antropològic

1.1. Actualitat i urgència del “problema de l’home”.

1.2. L’Antropologia filosòfica com a ciència en el ventall de les antropologies.

2. L’ésser humà i les seves dimensions

2.1. L’home: una estructura personal pluridimensional i dinàmica.

2.2. L’ésser humà, un salt qualitatiu en el procés evolutiu.

2.3 Dimensions bàsiques de l’ésser humà: corporeïtat, pensament, llibertat, interpersonalitat, politicitat, sexualitat, historicitat, eticitat, religiositat i espiritualitat.

3. De l’Antropologia filosòfica a l’Antropologia de la salut

3.1 L’interès social per la salut: un fet modern amb arrels clàssiques.

3.2 Etnomedicina, Antropologia de la salut, Antropologia mèdica.

4.Conceptes clau d’una Antropologia de la salut

4.1 Salut

4.1.1 La preocupació per la salut: dels orígens als nostres dies.

4.1.2 De la primera definició de la salut de la OMS (1946) a les seves successives actualitzacions i millores.

4.1.3 La salut com “aquella manera de viure que és autònoma, solidària i joiosa” (X Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua catalana – Perpinyà 1976).

4.1.4 Les diverses perspectives de la salut: subjectiva, objectiva, social.

4.1.5 De la definició a la descripció de la salut: fenomenologia de la salut i satisfacció de necessitats.

4.2 Malaltia

4.2.1 La inevitabilitat de la malaltia en el context de la salut.

4.2.2 Nivells de realitat de la malaltia: etimològic (les arrels), etiològic (les causes), biogràfic (la crisi), filosòfic (el sentit), social (les respostes).

4.2.3 Dimensions de la malaltia: psicoorgànica (Disease), subjectiva (Illness) i social (Sickness).

4.2.4 L’experiència humana de la malaltia: autonomia-dependència.

4.2.5 Diversitat de models de representació i d’interpretació de la malaltia.

4.3 Sofriment i dolor

4.3.1 La presència del sofriment i del dolor en la vida humana.

4.3.2 Diversitat d’interpretacions a propòsit de l’experiència del sofriment i del dolor.

4.3.3 L’experiència personal del dolor i del sofriment: el pacient com a subjecte de patiment i de paciència.

4.4 Mort

4.4.1 La mort com a esdeveniment personal, cultural, social, religiós.

4.4.2 El procés del dol davant la pèrdua i davant la mort.

4.4.3 L’acompanyament del moribund.

METODOLOGIA

El desenvolupament de la matèria tindrà lloc a través de:

  • Classes magistrals, distribuïdes entre hores presencials i de tutoria acadèmica individualitzada, i hores d’estudi i de recerca bibliogràfica per part de l’estudiant (4 ECTS).
  • Presentació de treballs elaborats en grup i debat posterior per a l’obtenció de conclusions (1’5 ECTS).
  • Desenvolupament i presentació d’un treball individual elaborat a partir de la lectura de textos recomanats (0'5 ECTS).

Aquestes activitats formatives suposen un 30% de presencialitat i un 70% de treball autònom de l'estudiant.

AVALUACIÓ

  1. Dues proves personals de coneixement dels continguts conceptuals, una a propòsit dels fonaments de l’antropologia i l’altra a propòsit dels temes propis de l’antropologia de la salut: 60%
  2. Un treball pautat de petit grup sobre les dimensions de la persona més afectades en l’abordatge d’un cas clínic, així com dels aspectes més rellevants de l’antropologia de la salut que s’hi manifesten: 20%
  3. Ressenya personal d'una obra literària d'interès antropològic i sanitari d'entre les que s'indicaran a l'inici del curs: 20%

L'estudiant ha d'aprovar cadascuna de les proves que composen l'avaluació per tal de superar la matèria. En la segona convocatòria del mateix curs es mantindran les parts aprovades que, però, s'hauran de tornar a realitzar en cas de repetir la matèria en un curs successiu.

CRITERIS D'AVALUACIÓ DE RESULTATS

Objectiu 1: L’estudiant ha de demostrar que ha estat capaç de descobrir el fonament i el que dóna sentit a l’activitat d’un professional de les Ciències de la salut, en particular de la Fisioteràpia: la persona humana, en el seu viure i conviure, des de la perspectiva del seu benestar [A –D – F – G]

Objectiu 2: L’estudiant ha de demostrar que sap cercar, analitzar, sintetitzar i interpretar les dades que permeten comprendre la persona des d’una concepció antropològica humanista i integral, així com la repercussió existencial que tenen sobre ella la salut, la malaltia, el sofriment i la mort [A – D – F – G]

Objectiu 3: L’estudiant ha de demostrar que ha adquirit eines per poder jutjar les diverses concepcions de l’ésser humà i de les seves vicissituds que s’han donat i es donen en les representacions i manifestacions culturals de la societat [A – D – F – G]

Objectiu 4: L’estudiant ha de demostrar que sap identificar les diverses aproximacions a l’estudi de la persona, la diversitat de les antropologies, descobrint especialment la necessitat, les característiques i la validesa d’una aproximació filosòfica a la vida humana i a les vivències de la salut, de la malaltia, del sofriment i del dolor, i també de la mort [A – D – F – G]
A - Exàmens
D - Treballs i/o activitats personals
F - Informes/treballs fets en grup
G - Treballs pràctics amb ordinador

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

BOIXAREU RM, Editora. De la Antropología filosófica a la antropología de la salud. Barcelona: Herder; 2008 (traducció i revisió de la versió catalana, ID. Barcelona: Càtedra Ramon Llull Blanquerna; 2003).

NELLO A. L'home, una estructura personal, pluridimensional i dinàmica. Ars Brevis. Anuari de la Càtedra Ramon Llull Blanquerna 2004. Barcelona: Càtedra Ramon LlullBlanquerna; 2005. p. 168-184.

TORRALBA F. Antropologia del cuidar. Barcelona: Institut Borja de Bioètica - Fundació Mapfre Medicina; 1998.

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

ARIES PH. El hombre ante la muerte. Madrid: Taurus. 1983.

BOIXAREU RM, NELLO A. La bona salut. 12 pensaments bàsics i un afegitó. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; 2007.

CASANOVA J. Petita història dels humans. Barcelona: La Campana; 2009.

COMELLES JM, MARTORELL MA, BERNAL M, Editors. Enfermería y antropología. Padeceres, cuidadores y cuidados. Barcelona: Icària; 2009.

CORTINA A. Las fronteras de la persona. El valor de los animales, la dignidad de los humanos. Madrid: Taurus; 2009.

DE LA TORRE J. Pensar y sentir la muerte. El arte del buen morir. Madrid: San Pablo; 2012.

DUCH LL. Simbolisme i salut. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat; 1999.

KUBLER-ROSS E. Sobre la muerte y los moribundos. Barcelona: Grijalbo; 1993.

LAIN ENTRALGO P. Antropología médica para clínicos. Barcelona: Salvat; 1984.

LE BRETON D. Antropologia del dolor. Barcelona: Seix Barral; 1999.

MARIAS J. Persona. Madrid: Alianza editorial; 1996.

MARTÍNEZ A. Antropología médica. Teorías sobre la cultura, el poder y la enfermedad. Barcelona: Anthropos; 2008.

MORIN E. Medicina y salud. A: La vía para el futuro de la humanidad. Barcelona: Paidós; 2011. p. 163-182.

PERDIGUERO E, COMELLES JM. Medicina y cultura. Estudios entre la antropología y la medicina. Barcelona: Bellaterra; 2001.

TORRALBA F. El sofriment, un nou tabú?. Barcelona: Claret; 1995.

Referències on-line

Ars Brevis. Revista de la Càtedra Ramon Llull Blanquerna. Disponible a: http://www.raco.cat/index.php/arsbrevis 
Aula Salut Blanquerna de la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna-URL. Disponible a: http://site.blanquerna.url.edu/aulasalut/
Organización Mundial de la Salud (OMS). Disponible a: http://www.who.int/es/%20 
PREPARAT PER:   
Maria del Mar Rosàs Tosas
DATA DE LA DARRERA REVISIÓ11/10/2016