CATALÀ   ESPAÑOL  
Print
PROGRAMA OFICIAL
2016 / 17

ASSIGNATURA

Anatomofisiologia 1

CRÈDITS ECTS6,00
CODI DE L'ASSIGNATURAGFANAFI1
IDIOMA EN QUÈ S'IMPARTEIXCatalà  
ESTUDIS
CODI
TITULACIÓ
TIPUS
CURS
SEMESTRE
GFIS
Grau en Fisioteràpia
Bàsica
Primer
----

PREREQUISITS

Assignatura sense prerequisits

CONEIXEMENTS PREVIS

Tenir una base en biologia humana

ASSIGNATURES QUE S'HAN DE CURSAR SIMULTÀNIAMENT

-

DESCRIPCIÓ DE L'ASSIGNATURA


Constitució general del cos humà. Embriologia, histologia, anatomia i fisiologia dels diferents sistemes que composen el cos humà. Aquesta assignatura té continuïtat amb Anatomofisiologia 2.

OBJECTIUS DE L'ASSIGNATURA

  • Demostrar que es coneix l'estructura i funcions del cos humà, la seva organització per sistemes i els seus mecanismes de regulació.
  • Reconèixer les diferents funcions fisiològiques com a parts integrants d'un conjunt.
  • Demostrar capacitat d'aprendre de forma autònoma.
  • Demostrar saber progressar en els seus coneixements basant-se en una metodologia científica.

CONTINGUTS

1. Generalitats d’anatomia i fisiologia. Nivells d’organització del cos humà. El concepte d’homeòstasi. Resposta i adaptació cel·lular. Sistemes de retroalimentació negativa i positiva. Posició anatòmica. Plans i eixos, moviments que es realitzen en els diferents plans i eixos. Regions corporals. Cavitats. Nomenclatura de posició i relació. Posicions del cos. Variacions anatòmiques.

2. Embriologia. Gametogènesi (espermatogènesi i oogènesi). Estructura de l’espermatozou i recorregut fins al lloc de fecundació, capacitació i reacció de l’acrosoma. Fecundació, unió dels pronuclis, determinació del sexe i formació del zigot. Esdeveniments de la 1ª setmana: Segmentació del zigot, mòrula i formació del blastocist. Implantació. Esdeveniments de la 2ª setmana: Implantació i formació del disc bilaminar. Producció de la Gonadotropina coriònica humana. Esdeveniments de la 3ª setmana: Gastrulació, formació dels eixos (cefàlic - caudal), formació de disc trilaminar, estria primitiva i placa neural. Formació del notocordi. Esdeveniments de la 3ª i 4ª setmanes: Neurulació i formació de somites. Esdeveniments de la 4ª a 8ª setmanes: derivats de les diferents làmines i grups, desenvolupament de les somites i dels arcs branquials. Esdeveniments de la 9ª setmana – naixement: fase fetal. La placenta.

3. Histologia. Definició d’Histologia. Nivells d’organització del nostre cos: químic, molecular, cel·lular, histològic, òrgan, sistemes i cos. Els 4 tipus de teixit bàsic (epitelial, conjuntiu, muscular i nerviós) i el seu origen embrionari. Tipus d’unions cel·lulars.El teixit epitelial: origen embrionari, funcions i característiques principals, tipus d’epitelis, polaritat, organització cel·lular i classificació, identificació dels diferents tipus en imatges microscòpiques, ubicació i funció dels principals tipus d’epitelis, formació de glàndules endocrines i exocrines, tipus de glàndules exocrines, membranes, glàndules endocrines.El teixit connectiu: teixit connectiu pròpiament dit i especialitzat, origen embrionari, funcions i característiques principals, composició (cèl·lules i matriu extracel·lular), les cèl·lules (fixes i mòbils), la matriu extracel·lular (substància bàsica i tipus de fibres), tipus i funcions del teixit connectiu pròpiament dit (lax, dens, reticular i adipós).

4. El teixit nerviós. Origen embrionari i derivats, la glia i les neurones, característiques principals de les neurones i les seves especialitzacions receptores, formació de circuits neuronals i la seva polaritat (vies aferents i vies eferents), tipus de neurones, tipus de cèl·lules glials, la substància grisa i la blanca, introducció funcional al sistema nerviós.Potencial de membrana en repòs.Diferencial elèctric negatiu entre l’exterior i l’interior de la cèl·lula excitable. Ions intracel·lulars i extracel·lulars. Tipus de canals iònics: oberts, dependents de voltatge, dependents de lligand i mecànics. Moviment dels ions a favor de gradient i força elèctrica. El manteniment del potencial de membrana en repòs, K+, Na+i bomba Na+/K+.Potencial d’acció.Estímuls que produeixen un potencial d’acció. Conceptes de despolarització, repolarització i hiperpolarització. El potencial d’acció i esdeveniments als canals iònics que produeixen la despolarització i repolarització, la conductància dels ions. Període refractari absolut i relatiu.Potencial d’acció a la neurona.Propagació del potencial d’acció per tota la membrana (axó). La beina de mielina i els Nodes de Ranvier, zona amb canals iònics, la conducció saltatòria. Comparativa entre les neurones mielíniques i amielíniques.Sinapsi.Estructura base d’una neurona i tipus de sinapsi: axodendrítica, axosomàtica i axoaxónica. Neurona presinàptica i postsinàptica. Sinapsi elèctrica i sinapsi química. La sinapsi química, arribada del potencial d’acció i alliberament del neurotransmissor. Exemple de l’acetilcolina, funcions ionotròpiques (sobre receptors nicotínics) i metabotròpiques (sobre receptors muscarínics) de la cèl·lula postsinàptica. Potencial postsinàptic excitador (EPSP), despolaritzador, i inhibidor (IPSP), hiperpolaritzador. Sumació espacial i sumació temporal.

5. El teixit muscular. Tipus de teixit muscular: cardíac, esquelètic i llis. Característiques i funcions principals. El teixit muscular esquelètic. Origen embrionari i organització del múscul en feixos i fibres. Cobertes: epimisi, perimisi i endomisi.Elements que formen el teixit muscular esquelètic, la cèl·lula o fibra muscular esquelètica: sarcoplasma, sarcolemma, reticle sarcoplasmàtic rugós (Ca2+), túbuls T, mitocondris, nuclis, miofibril·les, miofilaments... Elements que constitueixen els miofilaments: bandes A, bandes I, Línies Z, sarcòmer, filaments prims i gruixuts. Elements que constitueixen els filaments gruixuts i prims. Les unitats motores, tipus i característiques. La contracció muscular. La placa motora. Alliberament d’acetilcolina sobre els receptors nicotínics musculars. Generació d’un potencial d’acció i propagació pel sarcolemma i túbuls T. Obertura dels canals de Ca2+al reticle sarcoplasmàtic. Cicle de la contracció muscular, ions, proteïnes i ATP. Volta a la relaxació muscular.Formació d’una contracció mantinguda i tensió muscular.Contracció mantinguda gràcies a la sumació temporal. Rang de tensió muscular. El múscul cardíac.Potencials d’acció a les cèl·lules cardíaques. Aparell de conducció i contracció. El múscul llis. Control pel sistema autònom, connexons i contracció.

6. Sistema tegumentari.El sistema tegumentari: pell, glàndules annexes, ungles i pels. Origen embrionari de la pell. Estructura de la pell (epidermis i dermis) i funcions que realitza. Capes de la pell: epidermis, dermis i hipodermis. Cèl·lules de l’epidermis: melanòcits, queratinòcits, cèl·lula de Langerhans i cèl.lula de Merkel. La seva distribució i funció. Capes de l’epidermis (basal, espinosa, granulosa, lúcida i còrnia), evolució cel·lular al llarg de les capes (queratinització). Funció de la melanina. Pell fina i pell gruixuda. Capes de la dermis: papil·lar i reticular. Línies de tensió. La pell com a òrgan sensitiu. Glàndules: sebàcia i sudorípara (ecrina i apocrina). Temperatura central i perifèrica, funció termoreguladora de la pell. Els fol·licles pilosos i creixement del cabell. La ungla.

7. Sistema ossi.Funcions generals. Teixit connectiu especialitzat: matriu i cèl·lules (osteoblasts, osteoclasts, osteòcits). Funcions de les cèl·lules òssies. Estructura de la substància òssia compacta: canals de Havers i de Wolkmann, osteona, ossificació de les làmines i situació de les cèl·lules. Estructura de la substància òssia trabecular. Transmissió de forces. Làmines de recobriment: interna (endosti) i externa (periosti). Inserció de tendons i lligaments al periosti i adhesió d’aquest a l’os per les fibres de Sharpey. Ossificació intramembranosa i endocondral. Tipus de cartílag. Estructura histològica del cartílag hialí i del fibrocartílag. Classificació morfològica del ossos: llargs, curts, plans i irregulars. Estructura d’un os llarg (diferents parts). Ossos neumàtics cranials. Esquelet axial i esquelet apendicular.

8. Sistema articular.Funcions generals: unió, estabilitat i propiorecepció. Classificació i característiques de les articulacions pel mitjà d’unió: sinostosi, sinartrosi, amfiartrosi i diartrosi. Exemples d’aquestes articulacions. Components d’una diartrosi (articulació sinovial): càpsula articular (membrana sinovial i càpsula fibrosa), cavitat sinovial (amb líquid sinovial), cartílags articulars i altres (vasos i nervis). El cartílag articular (hialí), funcions i nutrició. Estructures estabilitzadores articulars: forma de les superfícies òssies, annexes (rodet, menisc i disc), lligaments (estabilitzadors, guia de moviments i propiorecepció) i musculatura. Mobilitat: tipus d’articulacions per la forma i tipus de mobilitat (activa i passiva), mesurament de la mobilitat.

9. L’esquelet axial.Anatomia descriptiva del crani, de la columna vertebral i del tòrax. Els ossos del crani: neurocrani i viscerocrani. Articulacions (sutures i articulació temporomandibular). Constitució de la cavitat cranial, òrbita, cavitat nasal i boca. La columna vertebral en conjunt, curvatures. La vèrtebra tipus. Estudi de la columna per regions atenent a les seves característiques especials: cervical, toràcica, lumbar, sacra i coccígia. L’estèrnum. Les costelles, vertaderes i falses.

10. L’esquelet apendicular 1.Cintura escapular i membre superior. Anatomia descriptiva dels ossos que formen la cintura escapular: clavícula i escàpula. Anatomia descriptiva del ossos que conformen la porció lliure del membre superior: húmer, radi, cúbit, carpians, metacarpians, falanges i sesamoides. Articulacions de la cintura escapular i membre superior: superfícies que s’articulen, annexes articulars, tipus d’articulació, estructures estabilitzadores i moviments.

11. Musculatura de la cintura escapular i del membre superior.Anatomia descriptiva dels músculs de la cintura escapular, braç, avantbraç i mà. Origen, inserció i funció principal.

12. L’esquelet apendicular 2.Anatomia descriptiva dels ossos que formen la cintura pelviana: coxal i els seus constituents. Anatomia descriptiva del ossos que conformen la porció lliure del membre inferior: fèmur, tíbia, peroné, ròtula, tarsians, metatarsians, falanges i sesamoides. Articulacions de la cintura pelviana, formació de la pelvis i regió iliolumbar. Articulacions del membre inferior: superfícies que s’articulen, annexes articulars, tipus d’articulació, estructures estabilitzadores i moviments.

13. Musculatura de la cintura pelviana i del membre inferior.Anatomia descriptiva dels músculs de la pelvis i la seva relació amb la regió lumbar, maluc, cuixa, cama i peu. Origen, inserció i funció principal.

14. Sistema nerviós, generalitats.Esquema general, morfològic, del sistema nerviós: SN Central i SN Perifèric. Parts del SNC (encèfal i medul·la espinal) i del SNP (nervis cranials i espinals). Vies aferents i eferents, somàtiques i viscerals. Divisió simpàtica i parasimpàtica del SNC, funcions generals.

15. Encèfal. Desenvolupament (prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal) i derivats. El cervell, el cerebel, el tronc de l’encèfal i el diencèfal. Les meninges, cranials i espinals: duramàter, aracnoides i piamàter. La formació i circulació del líquid cefaloraquidi (sistema ventricular i connexions), la reabsorció del LCR.Tronc de l’encèfal: bulb raquidi, pont i mesencèfal. Cerebel: Estructura i funcions generals.Cervell i diencèfal (cervell mig): el creixement cerebral (direcció, formació de girs, solc, estructures internes i la ínsula). Divisió encefàlica i funcions generals dels hemisferis. Els lòbuls cerebrals i les seves funcions. Àrea de Broca. Àrea de Wernicke. Estructures internes: tàlem, hipocamp, amígdala, nuclis basals, sistema límbic, etc. La substància blanca: fibres arquejades, longitudinals, comissurals i de projecció. Barrera hematoencefàlica. Vascularització: artèries vertebrals i caròtides internes, cercle arterial (de Willis). Formació de les artèries cerebrals i àrees cerebrals irrigades. Sinus venosos (sagitals, recte i formació de la vena jugular interna).

16. Tronc de l’encèfal i nervis cranials.Nervis cranials, noms i números. Orígens al tronc de l’encèfal, trajectes, punts de sortida/entrada del/al crani i funcions.

17. Medul·la espinal i nervis espinals.Estructura de la medul·la espinal, organització i nivells. Organització de la substància grisa i blanca a la medul·la espinal. Regió de les banyes posterior (sensitiva), lateral (autònoma) i anterior (motora). Els ganglis de l’arrel dorsal (agrupació neuronal sensitiva). Organització columnar (substància grisa) i de cordons (substància blanca) de la medul·la. L’aparell propi de la medul·la. Representació de les vies ascendents i descendents a la medul·la espinal. Organització per dermàtoms i miòtoms. Els reflexes: components i tipus. Formació d’un nervi espinal mixt (arrel anterior i posterior). Sortida del nervi espinal pel forat intervertebral (divisió en una arrel anterior i una altre posterior). Terminació de la medul·la i cua de cavall.

18. Vies somatosensitives.Tipus de receptors sensitius i modalitats sensorials.Mecanoreceptors cutanis i propioceptors, funció. Relació entre mielinització, diàmetre i funció.Via dels cordons posteriors–lemnisc medial (tacte epicrític i propiorecepció conscient).Via trigeminotalàmica.Estructura dels cordons posteriors, trajecte de les 3 neurones i representació somatotòpica a l’escorça.Organització de la via ascendent:primera neurona i tracte dorsal (gràcil o cuneïforme), segona neurona nucli (gràcil o cuneïforme), decussació i fins tàlem, tercera neurona tàlem a projecció a l’àrea somatosensitiva primària (gir postcentral).L’homuncle de Penfield.Via del nervi trigemin.Vies espinocerebel·loses (propiocepció inconscient).Vies anterior i posterior, funcions propioceptives inconscients.Via espinotalàmica (dolor, temperatura, tacte protopàtic).Les terminacions nervioses lliures i els termoreceptors.Dolor ràpid i dolor lent. Projeccions a l’escorça i al sistema límbic. Trajecte de les 3 neurones que el conformen. Inhibició del dolor a nivell espinal (Gate Control of Pain) i alliberament d’encefalines. Dolors irradiats i referits.

19. Vies somatomotores.Vies del moviments voluntaris (corticals – sistema piramidal).Planificació i execució del moviment. Vies motores corticoespinal lateral (membres), corticoespinal ventral (tronc) i corticobulbar (musculatura del cap), moviments que controlen. Execució del moviment des de l’àrea motora primària (homuncle de Penfield). Projecció per la càpsula interna. Vies creuades i no creuades. Organització somatotòpica a la medul·la. Situació de les motoneurones. Motoneurona superior i motoneurona inferior. Formació del nervi espinal i innervació motora. Diferenciació entre miotoma i innervació de nervi perifèric. Els músculs clau i exploració de reflexos.Vies motores no voluntàries (tronc de l’encèfal – sistema extrapiramidal): rubroespinal, vestibuloespinal, tectoespinal i reticuloespinal. Els nuclis basals, funcions generals. Funcions generals del cerebel durant el moviment.

20. Sistema nerviós perifèric 1.Nervis del plexe cervical i braquial. Arrels, troncs, fascicles i nervis terminals. Nervis de la musculatura de la cintura escapular: dorsal de l’escàpula, toràcic llarg, subclavi, supraescalular, pectorals, toracodorsal i subsescapulars. Nervis del membre superior: axil·lar, radial, musculocutani, medià i cubital, cutani medial del braç i cutani medial de l’avantbraç. Innervació sensitiva i motora.

21. Sistema nerviós perifèric 2.Nervis del plexe lumbar i sacre. Arrels, troncs i nervis terminals. Nervis de la transició abdominopelviana: subcostal, iliohipogàstric, ilioinguinal i genitofemoral. Nervis de la cintura pelviana i membre inferior: branques directes del plexe lumbosacre, cutani femoral lateral, glutis superior i inferior, ciàtic i les seves branques, femoral i obturador. Innervació sensitiva i motora.

22. Sentits especials. Olfacte.Mucosa olfactòria i recepció per substàncies odorants despolaritzadores. Formació del nervi olfactori, pas per la làmina cribrosa i sinapsi al bulb olfactori. Via olfactòria: bulb, tracte, estries i àrees prepiriforme, entorrinal i periamigdalina. Projeccions superior de la via olfactòria.Visió.Parts de l’ull, externa: Escleròtica, còrnia, iris, pupil·la, parpelles... Capes: fibrosa (escleròtica i còrnia), vascular (coroides, iris i cos ciliar) i nerviosa (retina i formació del nervi òptic. Zona de la fòvea). Cristal·lí i lligament suspensori del cristal·lí. Humor aquós (cambres anterior i posterior). Circulació de l’humor aquós des de la formació a la cambra posterior fins la reabsorció al sinus venós (canal de Schlemm) de la cambra anterior. Humor vitri (cambra postrema). Musculatura intrínseca de l’ull: músculs ciliar, constrictor de la pupil·la i dilatador de la pupil·la. Diferències de les pupil·les: miosi, contracció; normal; midriasi, dilatació: isocòriques i anisocòriques. Capes de la retina: Retina pigmentada i retina sensorial. Tipus de fotoreceptors: cons i bastons. Via dels fotoreceptors, cèl·lula bipolar a cèl·lula ganglionar. Musculatura extrínseca de l’ull: rectes medial, lateral, superior i inferior; oblics superior i inferior. Elevador de la parpella. Nervis cranials vinculats: III, IV i VI. Glàndula i sac lacrimal, via de drenatge de la llàgrima. Vies visuals geniculada i no-geniculada.Gust.Papil·les linguals: filiformes, fungiformes, circumval·lades i foliades. Botons gustatius i unió a fibres nervioses. Distribució dels sabors a la llengua. Innervació sensitiva especial de la llengua i faringe pels nervis cranials VII, IX i X i general V, IX, X. Via gustativa als nuclis del tracte solitari, nuclis pontins del gust i àrea gustativa primària. El reflex salivatori a través dels nuclis salivatoris superior i inferior.Oïda i Equilibri.Components de l’oïda externa, mitja i interna. Separació de l’oïda externa de la interna per la membrana timpànica. La cadena d’ossicles (martell, enclusa i estrep) i l’amplificació del so. Connexió de l’oïda mitja amb la faringe mitjançant la trompa faringotimpànica (d’Eustaqui). Situació de l’oïda interna i la seva divisió en la porció coclear i porció vestibular. El sistema coclear: Seqüència i transformació de les ones acústiques en potencials d’acció a l’òrgan de Corti fins el nervi coclear. Funcions del timpà, ossicles, membrana oval, moviment de la perilimfa per les rampes vestibular i timpànica, elevació de la membrana basilar, xoc dels cilis (cèl·lules ciliades internes i externes) amb la membrana tectòria, despolarització de les cèl·lules ciliades. Situació de l’endolimfa. Final de la rampa timpànica en la finestra rodona. Reflex d’acomodació al soroll. El sistema vestibular: conductes semicirculars i ampul·les, utricle, sàcul i màcules, l’endolimfa. Funcions dels otòlits i cèl·lules ciliades a les màcules de l’utricle i sàcul. Funcions de les crestes, cúpules i endolimfa a les ampul·les. Detecció de la posició estàtica i dinàmica del cap i cos. Nervi vestibulococlear (VIII) via auditiva i de l’equilibri fins les seves àrees corticals primàries.

23. Sistema nerviós autònom.Divisions funcionals del sistema nerviós central: somàtic i autònom, ientèric.Divisions del sistema nerviós autònom: simpàtic i parasimpàtic. Organització general: neurones pre- i postsinàptica. Gangli i plexe autònom. Diferencies anatòmiques i dels neurotransmissors.Funcions colinèrgiques i adrenèrgiques.Accions de la noradrenalina (i adrenalina) sobre diferents tipus de receptors alfa i beta. Accions de la acetilcolina sobre els diferents tipus de receptors muscarínics i nicotínics. Formació, alliberament i eliminació de l’acetilcolina.Acció sobre els receptors nicotínics (canals iònics) i muscarínics (2n missatgers).Localització dels diferents tipus de receptors i acció del parasimpàtic sobre aquests òrgans.Transmissió adrenèrgica. Formació, alliberament i eliminació de la noradrenalina.Accions a través dels 2n missatgers. Localització dels diferents tipus de receptors i acció del simpàtic sobre aquests òrgans.Control i alliberament per les varicositats.Exemple dels sistemes simpàtic i parasimpàtic al cor.

24. Sistema Endocrí.Funcions generals del sistema endocrí:comunicació, integració i control de la homeòstasi. Semblances i diferències entre els sistemes integradors endocrí i nerviós. Què és unahormonai com funciona una hormona (glàndules secretores i teixits diana, especificitat). Diferència entre glàndules endocrines i exocrines. La especificitat hormonal. Tipus d’alliberament endocrí (autocrí, paracrí, endocrí, neuroendocrí i feromones). Tipus d’hormones, classificació funcional (tròfiques, sexuals, anabòliques...) i estructural (esteroides, no esteroides, hidrosolubles, liposolubles). Característiques de les hormones liposolubles (esteroides, tiroïdals i NO), síntesi, transport i mecanismes d’acció sobre les cèl·lules diana. Característiques de les hormones hidrosolubles (amines, pèptids, proteïnes i eicosanoides), síntesi (pre-prohormona, pro-hormona i hormona), transport i mecanismes d’acció sobre les cèl·lules diana. Els mecanismes del 2n missatger i l’efecte amplificador. Efectes que poden produir les hormones a les cèl·lules diana. Control i regulació hormonal (sistemes de retroacció per nivells plasmàtics, síntesi de receptors i lligands inhibitoris). Efectes de les interaccions hormonals: permissiu, sinèrgic i antagònic. Jerarquia del sistema endocrí, l’eixhipotàlem-hipòfisi. Hormones hipotalàmiques alliberadores i inhibidores.Hipotàlem. Situació anatòmica. Funció de control homeostàtic, nexe entre sistema nerviós i endocrí. Hormones alliberadores i inhibidores: GnRH, GHRH, SS, TRH, PIH, PRH i CRH. Sistema porta hipotàlem-hipofisiari (anterior) i connexions nervioses nuclis hipotalàmics supraquiasmàtic i paraventricular ? neurohipòfisi (posterior).Hipòfisi(pituïtària). Situació. Lòbul anterior (adenohipòfisi) i posterior (neurohipòfisi). Sistemes de connexions porta i neuronal entre hipotàlem i hipòfisi. Hormones que allibera el lòbul anterior (GH, ACTH, TSH, FSH, LH, MSH i PRL) i el lòbul posterior (ADH i OT). Sistemes de control i retroalimentació del sistema endocrí sobre hipotàlem i hipòfisi. Hormona del creixement i IGF-1. Alliberament i funcions. Prolactina. Alliberament i funcions. Hormona antidiürètica. Alliberament i funcions. Oxitocina. Alliberament i funcions.Epífisi(pineal). Situació. Regulació de cicles de vigília i son (melatonina).Tiroides. Situació i descripció anatòmica. Hormona estimulant de la tiroides (TSH). Cèl·lules fol·liculars i fol·licles (síntesi de la tiroglobulina, de la tetraiodotironina i de la triiodotironina), cèl·lules parafol·liculars (calcitonina). Alliberament, transport i funcions de les hormones tiroïdals sobre els teixits perifèrics i sistemes de retroalimentació (feedback).Paratiroides. Situació. Cèl·lules principals ? h. paratiroïdal, i cèl·lules oxifíliques. Homeòstasi de la calcèmia i fosfatèmia.Suprarenals. Situació. Hormones de la escorça (zona glomerular, aldosterona; zona fasciculada, cortisol; zona reticular, andrògens) i la medul·la (catecolamines: adrenalina i noradrenalina). Mecanismes d’alliberament i funcions de l’aldosterona i el cortisol. Sistemes de retroalimentació. La medul·la suprarenal i el reforç simpàtic. Interaccions hormonals: alarma i reacció. Síndrome general d’adaptació.Pàncrees. Situació. Pàncrees exocrí i endocrí (els illots pancreàtics). Hormones endocrines alliberades per cèl·lules específiques (ß-insulina,a-glucagó id-somatostatines). Mecanismes d’alliberament. Funció del glucagó i insulina en la regulació de la glicèmia.Gònades. Funcions de les hormones gonadotropines (FSH i LH). Altres. tim (timosina i timopoetina), cor (pèptid auricular natriurètic), estómac-intestí (gastrina, secretina, CCK, GIP i VIP) i embrió (hormona coriònica humana).


METODOLOGIA

  • Sessions teòriques
  • Sessions en grups reduïts
  • Activitats amb models anatòmics
  • Treball d'autoaprenentatge

AVALUACIÓ

La qualificació d'aquesta assignatura es desglossa en:

  • El 70% de la nota, avaluació de la teoria (bloc teòric) a través de dos parcials*.
  • El 20% de la nota, avaluació de les activitats en grups reduïts (bloc pràctic)**.
  • El 10% de la nota, autoaprenentatge (bloc autoaprenentatge), es valorarà en un examen el coneixement del tema treballat.

* Cal obtenir una nota mínima final de 4,5 al bloc teòric (mitjana dels dos parcials) per a que es puguin aplicar les qualificacions dels blocs pràctic i d'autoaprenentatge.

** Les activitats en grup reduït són d'assistència recomanada per preparar l'avaluació al final de la pràctica. Al final de l'activitat en grup reduït, es realitzarà la citada avaluació final. Una absència no justificada documentalment a aquesta avaluació final comportarà la qualificació de zero de la pràctica. Es consideren causes d’absència justificada les establertes en la normativa acadèmica de la Facultat (publicada a la Guia de l’Estudiant).

La qualificació pràctica s’obté de la mitjana de les avaluacions individuals (70%) i de la mitjana de les avaluacions del grup (30%).

Es supera l'assignatura quan la qualificació global és igual o superior a 5. Aquesta nota global es calcula: 70% teòric (a partir de 4,5), 20% pràctiques (70% nota personal i 30% nota grup) i 10% autoaprenentatge.

Si no s’arriba al 4,5 a la teoria, la qualificació obtinguda a la teoria serà la final de la convocatòria.

CRITERIS D'AVALUACIÓ DE RESULTATS

 

1.- L'estudiant ha de demostrar que coneix l’estructura i funcions del cos humà, la seva organització per sistemes i les seus mecanismes de regulació.

2.- L'estudiant ha de reconèixer  les diferents funcions fisiològiques com a parts integrants d'un conjunt.

3.- L'estudiant ha de demostrar la capacitat d'aprendre de forma autònoma.

4.- L'estudiant ha de demostrar que sap progressar en els seus coneixements basant-se en una metodologia científica.

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

Tortora G, Derrickson B. Principios de Anatomía y Fisiología. 13ª edición. Mexico DF: Editorial Médica Panamericana; 2013.


BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

  

Thibodeau GA, Patton KT. Anatomía y fisiologia (8ª edición revisada). Madrid: Elsevier, 2013

 

Hall. Guyton y Hall. Tratado de fisiología médica (12ª edición). Madrid: Elsevier España, 2011

 

Gilroy A., Mac Pherson B., Ross L. Prometheus. Atlas de anatomia (2ª edición). Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2014

 

Drake R., Vogl W., Mitchell A. Gray. Anatomía para estudiantes. Barcelona: Elsevier España, 2013
 

Mulroney S., Myers A.  Netter. Fundamentos de fisiologia. Barcelona: Elsevier Masson, 2011

 

Stanfield CL. Principios de fisiología humana (4ª edición). Madrid: Pearson, 2011

 

Mezquita C. et al.  Fisiología médica. Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2011

 

Silverthorn DU.  Fisiología. Un enfoque integrado (4ª edición). Madrid: Editorial Médica Panamericana, 2008

PREPARAT PER:   
Alexandre Merí Vived
DATA DE LA DARRERA REVISIÓ13/10/2016