PROGRAMA OFICIAL
2016 / 17

ASSIGNATURA

Actualització en tècniques de fisioteràpia

CRÈDITS ECTS4,00
CODI DE L'ASSIGNATURAGFATEFI
IDIOMA EN QUÈ S'IMPARTEIXAnglès  
ESTUDIS
CODI
TITULACIÓ
TIPUS
CURS
SEMESTRE
GFIS
Grau en Fisioteràpia
Optativa
Quart
----

PREREQUISITS

[-]

CONEIXEMENTS PREVIS

[-]

ASSIGNATURES QUE S'HAN DE CURSAR SIMULTÀNIAMENT

[-]

DESCRIPCIÓ DE L'ASSIGNATURA

L’assignatura pretén donar a conèixer a l’estudiant els aspectes més característics bàsics de les tècniques de teràpia manual desenvolupades en la regió geogràfica d’Austràlia i Nova Zelanda.

Aquestes tècniques formen part de l’anomenada Teràpia Manual Ortopèdica (TMO) la qual constitueix un procediment racional d’avaluació i tractament del sistema neuro-músculo-esquelètic, aparegut en la dècada del 40 gràcies a la iniciativa de diferents fisioterapeutes de l’època. La seva labor va consistir en recopilar els millors aspectes de diferents teràpies i fer-les evolucionar, fins aconseguir un sistema racional, amb excel·lents resultats pràctics, que actualment està avalat per la IFOMT (Federació Internacional de Teràpia Manual Ortopèdica), grup de treball integrat en la WCPT (Conferederació Mundial de Teràpia Física) i reconegut per la OMS.

Inclou diferents tècniques d’avaluació i tractament de teixits tous, mobilitzacions i manipulacions articulars, tècniques miofascials, tècniques neurodinàmiques i entrenament muscular terapèutic

OBJECTIUS DE L'ASSIGNATURA

1. Conèixer les bases generals dels diferents abordatges en les disfuncions neuro-músculo-esquelètics que han sorgit de l’escola australiana i nova zelandesa.

2. Saber realitzar una història clínica (anamnesis i exploració física) de les disfuncions neuro-musculo-esquelètiques per tal d’identificar el problema principal del pacient.

3. Ser capaç d’integrar la informació obtinguda per tal de prendre la decisió terapèutica adient.

4. Adquirir habilitats pràctiques pròpies de cadascuna de les escoles aplicades a patologies específiques

CONTINGUTS

1. Aspectes destacats de la història de la teràpia manual contemporània. Visió general de les tècniques pel tractament de les disfuncions del sistema neuromusculesquelètic.

 2. Bases teòriques de l’abordatge a partir de Teràpia Mecànica de la columna vertebral.

– Breu referència històrica de l’autor. Formació oficial.

– Exploració del pacient.

– Centralització i Periferilització del dolor.

– Quadres sindròmics: postural, disfunció i desarreglo.

– Principis generals de la tècnica.

– Aplicació a la columna lumbar. Exploració activa repetida, estàtica i dinàmica. Tècniques bàsiques pels dolors mecànics del raquis lumbar. 

– Validació científica del mètode, FBE (fisioteràpia basada en la evidència).

 3. Bases teòriques de l’abordatge a partir de Mobilitzacions Rítmiques.

– Referència històrica de l’autor. Formació oficial.

– Concepte de Manipulació i Mobilització.

– Raonament clínic: l’aspecte teòric i l’aspecte clínic de la problemàtica del pacient.

– Anàlisi del moviment articular: diagrama de moviment. Diagnòstic del moviment alterat. Graus de moviment.

– Procediment general de la anamnesis i de l’exploració clínica.

– Bases del tractament en funció de  la dominància del dolor o de la dominància de la resistència. Criteris per escollir la tècnica articular més adient. Moviments oscil·latoris.

– Aplicació del mètode a la cintura escapular i regions relacionades (columna cervical i columna toràcica).

– Validació científica del mètode, FBE (fisioteràpia basada en la evidència).

 4. Bases teòriques de l’abordatge a partir de Mobilització amb Moviment.

– Referència històrica de l’autor. Formació oficial.

– Principis essencials de la teràpia: lliscament articular amb moviment actiu, no-dolor, anomalia posicional, repetició.

– Modalitats: Mobilització amb Moviment, Lliscaments apofissàris naturals i Lliscaments apofissàris naturals mantinguts.

– Aplicació a la columna cervical (limitació de moviment, cefalea i mareig), i a altres disfuncions múscul-esquelètiques (colze, columna lumbar, genoll).

– Validació científica del mètode, FBE (fisioteràpia basada en la evidència).

METODOLOGIA

Classes teòriques (amb suport audiovisual) i demostracions pràctiques de les tècniques més característiques de cadascun dels abordatges d’avaluació i teràpia. Pràctica entre els alumnes

AVALUACIÓ

C. Examen tipus test.

M. Examen pràctic.

En primera convocatòria, la nota final s’obté en un 40% de la puntuació obtinguda en dues proves escrites, amb un 20% en cada prova. Serà un examen tipus test, amb alguna pregunta curta (totes del mateix valor). El primer examen no és eliminatori de matèria. En les preguntes tipus test, les respostes errònies descomptaran. 

El 60% restant es correspon a la puntuació obtinguda en dos exàmens pràctics. Atès el caràcter predominantment pràctic d'aquesta part de l'assignatura ATF, és imprescindible obtenir una puntuació igual o superior a 3 sobre 6 entre aquests dos examen per poder fer mitja amb la nota obtinguda en els exàmens escrits. Si no fos així (nota inferior a 3 sobre 6), independentment de les notes obtingudes en els dos exàmens escrits, l'assignatura no es considerarà aprovada.  

Els dos exàmens pràctics de primera convocatòria consistirà en un examen presencial en el qual l'alumne haurà d'escenificar diverses tècniques d'avaluació o de tractament sobre un company que farà el paper de pacient. Constarà de dues preguntes, d'execució curta. Per la seva valoració es tindrà en consideració els coneixements teòrics exposats oralment per l'alumne en relació a les qüestions que se li puguin plantejar durant la representació de la tècnica, com també la higiene i eficàcia postural en la preparació i execució de la tècnica tant per part del propi alumne/terapeuta com les indicades al alumne/pacient i, d'una manera concreta, les característiques pròpies de l'habilitat manual, entre altres, la identificació d'estructures, la col·locació de les mans com a preses i l'execució de la tècnica pròpiament dita.

En segona convocatòria,  no hi ha examen escrit. L'avaluació consistirà en un examen presencial pràctic compost de quatre preguntes, en el qual l’alumne haurà d’escenificar diverses tècniques d’avaluació o de tractament sobre un company. Té les mateixes consideracions que les descrites per l’examen de primera convocatòria. Per aprovar, cal obtenir una puntuació de 5 sobre 10. Si de les 4 preguntes pràctiques, n'hi ha una davant de la qual l'alumne no disposa de cap recurs per mostrar els coneixements, pràctics i teòrics, que implica la resposta, l’examen no es considerarà aprovat. 

CRITERIS D'AVALUACIÓ DE RESULTATS

Objectiu 1: L’estudiant haurà de demostrar haver adquirit els conceptes que identifiquen als deferents abordatges en teràpia manual [C,M]

Objectiu 2: L’estudiant haurà de demostrar conèixer els criteris de elecció i els objectius de les diferents teràpies [C,M]

Objectiu 3: L’estudiant ha de demostrar habilitats pel raonament clínic i la presa de decisions dins del procés de fisioteràpia [C,M]

Objectiu 4: L’estudiant haurà de demostrar conèixer tots els aspectes relacionats amb les teràpies neuromusculars [C,M]

BIBLIOGRAFIA BÀSICA

HENDEVELD E, BANKS K, ENGLISH K. Maitland Manipulación Vertebral. 7ª edición. Barcelona. Elsevier. 2007.

HENDEVELD E, BANKS K. Maitland Manipulación Periférica. 4ª edición. Barcelona. Elsevier. 2007.

BOYLING J, JULL G. Grieve. Terapia Manual Contemporanea. Barcelona. Elsevier-Masson. 2006.

PETTY N, MOORE A. Exploración y evaluación neuromusculoesquelética. Un manual para terapeutas. Madrid. McGraw-Hill Interamericana. 2003.

SHACKLOCK M. Neurodinámica clínicaUn nuevo sistema de tratamiento musculoesquelético. Madrid. Elsevier. 2007.

BUTLER D. Movilización del sistema nervioso. Barcelona. Paidotribo. 2002.

LISI A. Perspectiva general del método de McKenzie. En CHAITOW L. Técnicas de liberación posicional. Barcelona. Elsevier. 2009.

WILSON E, PILDERWASSER D, TORRIERI Jr P, MARQUES MV. El concepto Mulligan: DAN, DANM, MCM. En CHAITOW L. Técnicas de liberación posicional. Barcelona. Elsevier. 2009.

PAUMARD P. Le concept Mulligan: de novelles techniques de mobilisations appelées NAGs, SNAGs,SMWMLMs. Pour qui? Comment? Explications et primière justifications. Kinésither Rev. 2008;82;20-22.

OLIVARES S. Mulligan: Technologie illustrée. Kinésither Rev. 2008;82;23-26.

BETERLEIN C. Le Concept Mulligan: prevues cliniques et formation. Kinésither Rev. 2008;82;27-31.

SAGI G, BOUDOT P, VANDEPUT D. Método McKenzie: diagnóstico y terapia mecànica de la columna vertebral y de las extremidades. Enciclopedia Médico-Quirúrgica. Kinesiterapia. 2011.

SAGI G. Historique et principes de la méthode McKenzie. Kinésithérapie, les annales. 2005;43;15-23.

KAPLANIS E, GUIRAUD M, BAGOLE L. Évaluation et traitement des douleurs mécaniques du rachis lombaire avec le méthode McKenzie. Kinésithérapie, les annales. 2005;43;24-26.

BOUDOT P. La validation scientifique de la méthode McKenzie. Kinésithérapie, les annales. 2005;43;30-33.

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTÀRIA

[-]
PREPARAT PER:   
Xavier Maria Vericat Matamoros
DATA DE LA DARRERA REVISIÓ14/10/2016